LA JUDICIALITZACIÓ DEL PROCÉS

Un jutge de Cornellà atribueix sedició al nou cap dels Mossos

Envia la cúpula del cos a l’Audiència Nacional perquè la investigui

Fins ahir no hi havia cap notícia que un jutge de Cornellà investigués la cúpula dels Mossos d’Esquadra per l’1-O, però la investigació existeix i està avançada: el magistrat considera que hi ha prou indicis per atribuir al nou cap dels Mossos, Ferran López, i a sis alts càrrecs del cos més un delicte de sedició, i ha enviat el cas a la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela -que ja investiga el major Josep Lluís Trapero i la intendent Teresa Laplana per aquest delicte-. El jutge considera que la cúpula del cos va dissenyar unes “pautes d’actuació” per a tots els agents que estaven de servei durant el referèndum de l’1 d’octubre perquè no poguessin impedir la celebració de la votació, desobeint el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Segons el magistrat, l’operatiu dels Mossos per a l’1-O -que considera una “peça essencial de la cadena secessionista”- estava “directament encaminat a no impedir la votació” i fins i tot dificultava que un agent, de manera individual, “pogués intentar donar compliment a les resolucions judicials”. En el seu escrit explica que va ser ell mateix de manera proactiva qui va obrir la investigació que ara deriva a Lamela. El cap de setmana de l’1 d’octubre estava de guàrdia i, sabent que s’havia convocat el referèndum, va mantenir “diverses converses amb responsables del cos” i els va “reclamar” informes sobre la votació.

L’operatiu de l’1-O dels Mossos només preveia la presència d’una patrulla en cadascun dels punts de votació. En opinió del jutge, a aquestes parelles d’agents “els va ser impossible tancar, precintar i desallotjar els punts de votació davant l’aglomeració de persones a l’exterior i a l’interior” i, “sense el material adequat”, es van haver de “limitar” a aixecar acta. De fet, el jutge destaca un informe de la Guàrdia Civil, que troba “desconcertant” que els responsables del cos donessin festa o permís als agents antiavalots, i considera que hauria d’haver sigut “aquesta unitat la que intervingués”, per la seva “especialització en el control de masses i d’ordre públic”. Segons el magistrat, en altres convocatòries electorals els Mossos haurien desplegat 12.000 agents, mentre que l’1-O només 7.500 estaven de servei.

L’informe de la Guàrdia Civil conclou que “els Mossos ja sabien què passaria l’1 d’octubre i no ho van evitar”. El magistrat recorda, a més, que la cúpula del cos era conscient que el dia abans del referèndum s’havien fet crides a ocupar els punts de votació. Tot i que només atribueix el delicte de sedició a Trapero, López i sis comandaments del cos més, el jutge destaca que hi havia d’haver altres “comissaris” que n’estiguessin al corrent.

Limitar-se a complir ordres

El jutge conclou que “el disseny de l’operatiu” dels comandaments dels Mossos “es va dirigir directament a evitar el compliment de les ordres del Tribunal Constitucional i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, camuflant aquestes intencions sota l’aparença dels criteris de proporcionalitat, oportunitat, pau social i convivència”.

Segons la interlocutòria, la cúpula dels Mossos va acabar “envaint funcions del Poder Judicial”, perquè es va dedicar a “valorar” i “interpretar” els dictàmens dels tribunals, malgrat que la funció de la policia s’ha de limitar únicament, segons el jutge, “a complir ordres”. “No són jutges ni intèrprets, sinó complidors de les ordres dels magistrats, sense que puguin atorgar-se la potestat de decidir quin és el mal major que s’ha d’evitar”, diu el jutge, que també explica que si l’objectiu dels Mossos era assegurar la “pau social” durant l’1 d’octubre podrien haver tancat amb antelació els col·legis.

Tot i la contundència de l’escrit, els comandaments encara no estan investigats. És l’Audiència Nacional qui haurà de decidir si inclou López i els altres comandaments en la causa per sedició.

Més continguts de