Política 20/12/2021

L'1-O i el 17-A: els dos episodis que marquen el llegat de Trapero

De convertir-se en referent pels atemptats al pla per detenir el govern de Puigdemont

4 min
Ferran López, a l'esquerra, en la roda de premsa de Trapero fa dues setmanes per la seva restitució

MadridJosep Lluís Trapero ha sigut el major dels Mossos d'Esquadra amb més projecció pública i més conegut per part de la ciutadania, sobretot perquè era el màxim responsable operatiu del cos durant els atemptats del 17 d'agost del 2017 a Barcelona i Cambrils i durant el referèndum i la declaració d'independència d'octubre del mateix any. També és l'únic que ha sortit absolt d'un judici per rebel·lió i sedició.

Un pla per detenir el Govern

El major va passar de celebrar les vacances amb Puigdemont a oferir a la justícia la seva detenció

En el marc dels procediments judicials contra l'1-O, Trapero va ser acusat de connivència amb els líders independentistes. El 2016 s'havien fet virals fotografies i vídeos d'una paella que la periodista Pilar Rahola va organitzar a Cadaqués on van coincidir figures com el president del Barça, Joan Laporta; l'expresident Carles Puigdemont, i Trapero. Però durant la seva compareixença com a testimoni al judici del Tribunal Suprem el 14 de març del 2019 va demostrar que una cosa és la vida privada i una altra la professional: per distanciar-se del relat acusatori, va explicar que havia ordenat dissenyar un pla per detenir el Govern a les portes de la DUI si la justícia així ho requeria. El 23 de març del 2018, de fet, ja ho havia revelat a la magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela quan el va citar a declarar com a investigat en fase d'instrucció.

Amb la seva declaració al Suprem, a molts ciutadans els va sorprendre la contundència amb què Trapero va desmarcar-se dels plans independentistes. El record de l'1-O era d'uns Mossos que no van optar per la violència policial de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil i que, en molts llocs, van contemporitzar amb la votació. A l'Audiència Nacional, ja com a acusat, va detallar el pla i va enviar-ne una còpia, tot i que en el seu moment no es va redactar per evitar filtracions. S'hauria detingut el president Puigdemont i els consellers al Palau de la Generalitat o al del Parlament i se'ls hauria traslladat fins al complex central dels Mossos a Sabadell, per posar-los a disposició dels tribunals.

Tot i elaborar-se més tard, ja amb els processos judicials oberts, sí que constava un correu electrònic entre els comissaris Ferran López i Xavier Gámez el 25 d'octubre del 2017 en què es posava de manifest l'ordre de Trapero als seus subordinats. A més, també havia incorporat a la causa els correus als presidents del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i de la Fiscalia Superior de Catalunya en els quals comunicava que es posava a la seva disposició. "El meu posicionament seria el mateix que el del 2017, que és el del compliment de la llei, que és allò a què estem obligats", va afirmar en una entrevista a TV3 el 20 de juny passat sobre una hipotètica situació semblant en el futur.

El paper a l'1-O

El xoc amb De los Cobos i els avisos al Govern

Els dies previs a l'1-O, a Trapero el va molestar que la Fiscalia nomenés el tinent coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos coordinador del dispositiu policial conjunt de cara al referèndum. No tenien una relació personal especialment bona i, a més, al major no li va agradar que es restés autonomia a la policia catalana. Aquell xoc va ser públic, amb compareixences i cartes enviades al fiscal José Maria Romero de Tejada, i finalment l'absència de Trapero com a representant dels Mossos a les reunions de coordinació amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil –hi anava el seu número 2, Ferran López.

El que no es va conèixer fins al judici és que el major i altres comissaris del cos van acudir els dies 26 i 28 de setembre al Palau de la Generalitat per intentar convèncer Puigdemont de desconvocar l'1-O. Es preveia una gran mobilització i importants alteracions de l'ordre públic, tenint en compte que hi havia un mandat judicial per impedir la votació. Els Mossos van estar a punt de sortir en roda de premsa per donar un missatge contrari al referèndum, però finalment no ho van fer, tal com va explicar Trapero. Les hores prèvies a l'1-O molts col·legis es van omplir d'activitats i els agents dels Mossos hi anaven a aixecar acta sense desallotjar-los, fet que va contribuir a observar una certa complicitat que va agradar a alguns i va indignar a d'altres.

L'absolució i la restitució

La defensa de Trapero sempre va creure en la innocència

Després de la DUI, Trapero es va llevar cessat pel 155 de Mariano Rajoy i amb un procediment judicial ja obert. Ja feia dies que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart eren a la presó pels fets del 20-S davant la conselleria d'Economia i el major dels Mossos ja havia anat a l'Audiència Nacional fins a dues vegades. Trapero va passar a centrar-se en defensar la seva innocència. La condemna del Suprem als líders independentistes va suposar una pedra en el camí, perquè resolia que hi havia hagut col·laboració entre la policia i el Govern. Amb tot, la defensa del major veia possible l'absolució.

La falta de solidesa de l'acusació i de proves concloents, juntament amb la ponència del jutge progressista Ramón Sáez, va propiciar l'escenari desitjat per Trapero. El 21 d'octubre del 2020, la sentència absolutòria per als quatre acusats, també Pere Soler, Cèsar Puig i Teresa Laplana, va ser una estocada a la Fiscalia i al relat de Pérez de los Cobos. Al cap d'uns dies, el 12 de novembre, el conseller d'Interior en aquell moment, Miquel Sàmper, va proposar-li la restitució i Trapero va acceptar. Tant a Catalunya com a Madrid es destaca ara que la relació entre Mossos, Guàrdia Civil i Policia Nacional és molt fluida, com la nit i el dia si es compara amb la del 2017.

Els atemptats del 17-A

Trapero convertit en fenomen social

Abans dels fets del Procés, però, Trapero s'havia convertit en un fenomen social a conseqüència dels atemptats terroristes del 17-A. Molta gent va canalitzar la commoció en la figura del major dels Mossos, que compareixia amb serenitat i contundència a les rodes de premsa. La seva frase "Bueno, pues molt bé, pues adiós" a un periodista que demanava una resposta en castellà va acabar fins i tot en lema de samarretes. Al judici que es va celebrar a la mateixa seu de l'Audiència Nacional que el de l'1-O, a San Fernando de Henares, el protagonisme va ser per a càrrecs inferiors dels Mossos. Trapero ni tan sols va ser citat com a testimoni i només hi va acudir de públic, el dia que es va creuar la mirada amb Driss Oukabir, un dels condemnats, amb qui tenia una trobada pendent des del 17-A .

stats