L'Advocacia de l'Estat demana al Suprem que rebaixi les inhabilitacions dels condemnats del Procés
Si el tribunal accepta la proposta, Oriol Junqueras podria concórrer a les eleccions a partir del novembre del 2024
MadridL'Advocacia de l'Estat defensa una rebaixa substancial de les penes per inhabilitació per als condemnats en la causa del Procés com a resultat de l'aplicació de la reforma del Codi Penal. En un escrit presentat davant del Tribunal Suprem, es desmarca de la Fiscalia, que aposta per rebaixes molt inferiors i fins i tot inexistents en els casos d'Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull. Així, en el cas de Junqueras, l'Advocacia de l'Estat proposa rebaixar de 13 a 7 anys la inhabilitació, de manera que el president d'ERC podria tornar a concórrer en unes eleccions o ocupar un càrrec públic a partir del novembre del 2024. La clau és que l'Advocacia sí que creu que es pot aplicar al cas del Procés la reforma de la malversació.
En el cas de Romeva, Bassa i Turull la inhabilitació seria de 6 anys i 9 mesos, en el de Carme Forcadell de 6 anys i 6 mesos i en el de Joaquim Forn i Josep Rull seria de 6 anys i 3 mesos. Tots ells anirien complint la condemna durant el 2024. Finalment, per a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart la proposta és que la inhabilitació sigui de 4 anys, que com que ja l'han complert quedaria extingida.
Fiscalia i Advocacia sí que coincideixen en considerar que els desordres públics agreujats han de substituir la sedició perquè no quedi impune després de la derogació d'aquest delicte. Ara bé, la diferència entre totes dues institucions és que l'Advocacia sí que aplica la rebaixa de penes pel delicte de malversació, ja que afirma que la sentència del Tribunal Suprem "subsumeix els fets específicament en la modalitat d'administració deslleial de l'article 432.1 i no d'apropiació del 432.2 del Codi Penal conforme a la redacció vigent quan es van cometre els fets sense que es tingui per provat l'ànim de lucre propi o de tercers".
El canvi del Codi Penal
El resultat és que l'Advocacia defensa que ara se'ls apliqui el nou article 433 del Codi Penal: "L'autoritat o funcionari que doni al patrimoni públic una aplicació diferent d'aquella per a la qual estigués destinat, incorrerà en penes de presó d'un a quatre anys i inhabilitació especial de dos a sis anys si resultés un dany o entorpiment greu del servei". L'alternativa és que se'ls apliqui la modalitat agreujada de malversació per la qual opta la Fiscalia i que inclou un màxim de dotze anys de presó i trenta d'inhabilitació. Aquesta és, de fet, la que se'ls va aplicar a Junqueras, Romeva, Bassa i Turull, els únics condemnats per malversació al Suprem, i per la qual el jutge Pablo Llarena persegueix també Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig. La interlocutòria de Llarena es troba ara recorreguda al Suprem.
L'advocada de l'estat, Rosa María Seoane, s'alinea així amb les tesis del govern espanyol, que considera que l'1-O pot entrar en el delicte de desordres públics un cop derogada la sedició i que es poden rebaixar les penes de malversació. Recordem que les defenses dels condemnats d'ERC han reclamat l'absolució, mentre que les de Junts i Jordi Cuixart no han presentat cap escrit.
La decisió definitiva sobre com queden les penes dels indultats la prendrà el president de la sala segona del Suprem, Manuel Marchena, que s'haurà de pronunciar sobre les dues qüestions clau: si els fets de l'octubre del 2017 encaixen amb la nova modalitat de delicte de desordres públics agreujats, com defensen Fiscalia i Advocacia de l'Estat però no Llarena, i si els és aplicable la rebaixa de penes per la reforma del delicte de malversació, com argumenten l'Advocacia de l'Estat i els lletrats d'ERC.
