Política 05/08/2021

L'advocat de l'estat rebutja posicionar-se sobre els avals de l'ICF per no posar en risc la causa del Tribunal de Comptes

Eleva una consulta a l'advocada general de l'estat sobre la conveniència de respondre a la petició de la delegada instructora

3 min
La seu del Tribunal de Comptes, a Madrid, en una imatge d’arxiu.

MadridNou gir de guió en la causa sobre l'acció exterior de la Generalitat que investiga el Tribunal de Comptes. La setmana passada aquest òrgan havia de prendre una decisió sobre si considerava legal que la Generalitat ajudés els 34 investigats en la causa fent que l'Institut Català de Finances (ICF) posés els avals dels 5,4 milions de fiança que se'ls reclamen. Finalment, però, no va prendre cap decisió i va demanar que fos primer l'Advocacia de l'Estat –que depèn del govern espanyol– que es pronunciés sobre si considerava legal els avals. Doncs bé, amb tothom pendent de l'Advocacia de l'Estat, aquest dijous el representant d'aquest òrgan ha decidit que el millor seria no pronunciar-se. L'argument és que, si ho fes, podria posar en perill la mateixa causa que investiga el Tribunal.

L'advocat de l'estat sobre el qual ha recaigut aquesta responsabilitat és Rafael García Monteys, que va exercir d'acusació durant la fase d'instrucció del procediment. El criteri de García Monteys és que si es pronunciés sobre la legalitat dels avals de l'ICF posaria en "risc de nul·litat" la causa, perquè podria veure's afectada "la necessària objectivitat i imparcialitat que ha de regir la funció consultiva". El motiu? Que l'advocat de l'estat va estar personat durant la instrucció. Així, tal com va avançar aquest dimecres el diari Abc, el funcionari ha decidit elevar una consulta a l'advocada general de l'estat, Consuelo Castro –la seva responsable superior–, perquè es pronunciï sobre la conveniència de resoldre els dubtes d'Esperanza García –la instructora del Tribunal de Comptes–, que aviat ha de donar per fiançats o no els 5,4 milions d'euros. García Monteys entén que si es pronunciés es plantejaria un "conflicte d'interessos" i un "trencament d'equilibris" que podria fer descarrilar el procediment, tal com revela el seu escrit al qual ha tingut accés Europa Press.

En línies generals, el que li havia demanat el Tribunal de Comptes eren aclariments sobre si el marc legal permet que la mateixa Generalitat –administració perjudicada per l'actuació dels encausats– sigui la que assumeixi la fiança demanada, sobretot tenint en compte que se'ls atribueix "dol o culpa greu". L'advocat de l'estat, però, no vol entrar a valorar-ho i adverteix que va ser precisament l'organisme que representa el que, juntament amb la Fiscalia, va instar el Tribunal de Comptes a obrir una investigació arran de l'expedient sobre l'acció exterior de la Generalitat entre el 2011 i el 2017 elaborat des de la secció de fiscalització. Amb la liquidació provisional comunicada el 28 de juny –els 5,4 milions d'euros de fiança–, la delegada instructora va procedir a apartar l'Advocacia de l'Estat com a part personada, però fins que no doni per bones les fiances o bé procedeixi a l'embargament dels béns dels investigats, no s'obrirà la fase judicial del procediment.

La dreta s'indigna

El PP i Cs ja han posat el crit al cel per la situació i no es creuen que l'Advocacia de l'Estat no vulgui pronunciar-se per decisió pròpia, sinó que hi veuen la mà del govern espanyol. Populars i taronges consideren que els avals de l'ICF són del tot il·legals –tot i que hi ha un dictamen del Consell de Garanties Estatutàries que diu el contrari– i acusen el govern espanyol d'haver donat instruccions a l'Advocacia de l'Estat perquè no es pronunciï per no molestar la Generalitat ni els encausats. "Tremenda irresponsabilitat", ha dit el dirigent del PP, mentre que per a Cs el govern espanyol obliga García Monteys a "mirar cap a una altra banda".

A l'espera que es resolgui l'entrellat jurídic dels avals de l'ICF, els encausats tenen també preparat un pla B en cas que la delegada instructora no accepti la via utilitzada per abonar la fiança. El conseller d'Economia, Jaume Giró, recordava en una entrevista recent a l'ARA que s'havia posat en contacte amb diversos bancs perquè s'hi impliquessin, però no se n'havia sortit. Si reconsideressin la seva negativa, l'ICF podria sortir de l'equació i esvair dubtes. Tal com va explicar l'ARA, en cas que aquesta opció tampoc tiri endavant, Esquerra té a punt 2,2 milions que pot mobilitzar per cobrir una part de la fiança, mentre que l'expresident Artur Mas i l'exconseller Francesc Homs poden dipositar immobles com a garantia. Són els mateixos que ja van presentar per la causa del 9-N, però la Caixa de Solidaritat va acabar assumint el pagament dels més de cinc milions d'euros.

stats