L'apagada elèctrica intensifica la pugna política sobre les nuclears

BarcelonaL'apagada de dilluns, que va deixar tota la península Ibèrica a les fosques durant hores, intensifica el debat polític sobre la vida de les centrals nuclears. Una discussió que divideix la dreta i l'esquerra i que ja ha sobrevolat tant la legislatura espanyola com la catalana, a més d'enfrontar el govern espanyol i el català amb les patronals. El PP i Vox han agafat la bandera més explícita i han reclamat al president espanyol, Pedro Sánchez, una rectificació en tota regla sobre el pla de tancament de les nuclears, previst entre 2027 i 2035, assumint –malgrat que ni les administracions ni els tècnics han aclarit les causes de l'incident de dilluns– que les energies renovables tenen a veure amb l'apagada general. Segons ha reflexionat Alberto Núñez Feijóo en les darreres hores: si després de l'apagada, l'executiu espanyol no prorroga la vida útil de les centrals serà un "absolut disbarat". Vox s'hi ha afegit: "S'han imposat polítiques per destruir les centrals nuclears".

Aquest dimecres ha reblat el clau el president d'Iberdrola, Ignacio Sánchez Galán, que ha aprofitat l'avinentesa per defensar un cop més el paper de les centrals nuclears com a "solució" a l'estabilització del sistema elèctric: "Són eficients i segures i suposen la solució menys cara per garantir l'estabilitat del sistema elèctric". En canvi, qui s'ha mostrat més prudent ha estat el conseller delegat de Repsol, Josu Jon Imaz: "No vull entrar a especular sobre l'arrel del problema. Hi ha un procés d'investigació pública en curs i preferim esperar i respectar les conclusions de l'estudi".

Fins ara, Sánchez ha negat la major i, en les seves compareixences ha rebutjat que la culpa de l'apagada sigui de les energies renovables. "Qui vincula l’incident a la falta de nuclears, menteix o demostra ignorància. La recuperació de subministrament s’ha produït per les interconnexions amb el Marroc, França, els cicles combinats de gas i les centrals hidroelèctriques", va resoldre taxatiu. També aquest dimarts, en la roda de premsa posterior al consell de ministres, la ministra de Transició Ecològica, Sara Aagesen, ha defensat les renovables: "Ens permeten parlar d'autonomia estratègica. Parlem d’un recurs autòcton, el sol i el vent, que tenim al nostre país. Els asseguro que no tenim combustibles fòssils: no tenim urani, però tenim sol i vent".

En tot cas, un dels seus socis parlamentaris, ja el pressiona també perquè modeli el seu discurs. Junts ha registrat preguntes per escrit tant al Congrés com al Senat per tal de reobrir el debat i replantejar el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC), en el qual s'estableix el tancament de les centrals a partir del 2035 aprovat amb el beneplàcit de Brussel·les. En concret, insta el govern espanyol a fer les gestions necessàries per aconseguir a temps les autoritzacions d'ampliació de les llicències de les centrals per seguir operant. També des del mateix PSOE, l'expresident d'Aragó, i sempre crític amb Sánchez, Javier Lambán, ha dit a X que no és "raonable" prescindir de les nuclears.

Aquest no és un debat nou a Madrid, ja que recentment el PP ja es va emportar un triomf parlamentari per aquesta qüestió. El Congrés va aprovar una proposició no de llei per instar l'executiu a allargar la vida útil a les nuclears i ho va fer amb el suport de PP, Vox i UPN, però també va haver-hi l'abstenció de Junts i Esquerra. I és que els de Carles Puigdemont, més enllà del debat ideològic i l'alineació amb les patronals, també té dirigents al territori favorables a les nuclears. El mateix li passa a Esquerra. Tal com va explicar l'ARA, els dos partits independentistes, amb alcaldies al Camp de Tarragona, on se situen les centrals de Vandellós i Ascó, demanen mantenir aquest tipus d'energia. Per ara, però, tant el govern espanyol com el català asseguren que el calendari de tancament de les nuclears és el que ja està previst i aprovat.

Xoc Illa-Foment

Aquest debat també agita el panorama català i aprofundeix el distanciament entre l'empresariat i algunes mesures del govern del PSC. Un episodi breu però explícit d'aquest dimarts al Palau de la Generalitat ho exemplifica. Després que el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, assegurés que l'apagada elèctrica era la "demostració palpable que el sistema energètic espanyol no pot prescindir de les energies nuclears", Illa va contradir-lo obertament i de forma taxativa: "És precipitat i poc rigorós". No és el seu primer encontre en els darrers mesos, ja que des de Foment han carregat contra decisions com l'augment de la taxa turística –l'entrada en vigor de la qual s'ha ajornat fins que s'aprovi el projecte de llei al Parlament– o la pujada de l'impost de transmissions patrimonials per a pisos de més de 900.000 euros. Sánchez Llibre ja parla de "tripartit" i de "misèria i decreixement".