Política 19/06/2021

A l’espera d’una fiança milionària

5 min
L’exconseller d’Exteriors Raül Romeva entrant a una reunió del consell executiu al Palau de la Generalitat en una imatge d’arxiu.
Dossier El Tribunal de Comptes: la revenja econòmica Desplega
1
La causa que torna a posar en el punt de mira l’independentisme
2
Un ‘tribunal’ polititzat
3
A l’espera d’una fiança milionària
4
Josep Manuel Suàrez, una altra víctima del 'deep state' contra l'independentisme
5
S'inicia una campanya a Change.org en contra de la causa del Tribunal de Comptes que afecta 41 càrrecs de la Generalitat

BarcelonaEls investigats pel Tribunal de Comptes desconeixen la quantitat de diners que se'ls pot reclamar, però s'espera que sigui alta. Ho consideren una altra forma de repressió

Raül Romeva: “Busquen la ruïna econòmica”

“Si algun departament va estar vigilat des del minut zero és el d’Exteriors”, recorda l’exconseller Raül Romeva des de la presó, a l’espera del pronunciament definitiu del govern espanyol sobre els indults. Com a titular del departament entre el 2016 i el 2017, s’enfronta, a més, a la causa oberta al jutjat 18, que precisament es deriva de les diligències de la Fiscalia basades en informes del Tribunal de Comptes. Considera la investigació de l’òrgan sobre la despesa en acció exterior una forma de “repressió econòmica”. “Van a buscar la ruïna”, afirma: “Davant d’això què hem de fer? Persistir”.

L’exconseller recorda que l’acció exterior està permesa a l’Estatut i a la Constitució: “Quan la fas i expliques una realitat indiscutible a Catalunya, l’Estat considera que és superar les teves competències”. Defensa, a més, que les despeses del departament es van fer d’acord amb els procediments administratius.

Denuncia indefensió

“El patiment és evident”, lamenta: “Pateixo jo, la meva dona, els meus fills, el meu entorn”. Romeva també critica la indefensió en el cas del Tribunal de Comptes, que “actua com a instància jurídica sense les garanties de la instància jurídica”: “Els advocats no tenen eines per defensar-nos”. Està “convençut” que guanyaran el cas a Europa: “Quan un ho explica arreu del món, la reacció és d’enorme perplexitat”. Però el procés és lent: “Mentrestant, se’ns embargarà tot”.

Aleix Villatoro: “És un tribunal d’excepció”

“El Tribunal de Comptes és un tribunal d’excepció”, considera Aleix Villatoro, ex secretari general d’Acció Exterior. “Això no va de responsabilitat comptable, és un càstig polític”, denuncia, preocupat per com pugui afectar la seva família. “Si ens embarguen i ens treuen els diners dels comptes corrents, la casa, no tinc més res”, lamenta: “Fa molt de temps que vaig explicar als meus fills que em podrien detenir, que podria anar a la presó, i això és dur”.

Villatoro, que recentment ha sigut nomenat director del Consell Català de l’Esport i també està investigat en la causa al jutjat 18, considera el procediment del Tribunal de Comptes és “poc garantista”. “Ens donen un mes per presentar al·legacions a un informe immens, no se’ns respon, i ens donaran una xifra in voce ”, explica, denunciant “indefensió”.

Explicar el mandat de l’1-O

Per a l’alt càrrec, el plantegament de l’organisme parteix d’una “limitació de la llibertat d’expressió”: “Si les factures quadren, si l’encàrrec es fa d’acord amb el procediment, no es pot jutjar l’exercici de competències legítimes”. Cita el vot particular d’una vocal de l’òrgan, María Dolores Genaro, que va considerar l’informe esbiaixat. “Una part de la feina del conseller és explicar la realitat política de Catalunya -defensa-. Hi havia un Govern independentista que es va comprometre a fer un referèndum en seu parlamentària. [...] Evidentment, es podia explicar”.

Neus Munté: ”No he tingut mai les competències”

La regidora de JxCat a Barcelona Neus Munté es mostra perplexa pel fet de formar part dels investigats pel Tribunal de Comptes en relació a l’Acció Exterior. “No he tingut mai cap competència en acció exterior”, explica, ja que quan ella va ser nomenada consellera de Presidència el 2016, l’acció exterior ja no depenia d’aquest departament: “És surrealista”. Desconeix la xifra que se li pot acabar exigint: “Prefereixo no començar a sumar, perquè és depriment”. Tot i així, recalca el “convenciment absolut” que tota la tasca internacional de la Generalitat està “emparada per l’Estatut”.

Per a Munté, “s’arriba al ridícul” en la investigació en dir que una despesa “no està ben feta perquè en un viatge, més enllà de les accions que es fessin, es va parlar del Procés”. L’exconsellera considera la causa una “forma de repressió cruel” perquè “afecta a nivell familiar”. “És molt farragós pensar que tindré una liquidació amb unes xifres astronòmiques, amb un mes per abonar-les”, diu. Amb tot, la família ho porta “tan bé com pot”: “El pitjor que ens pot passar és que ens faci perdre l’esperança en el dia a dia”.

Una “causa general”

Per a l’exportaveu del Govern, l’independentisme assisteix a una “causa general” que “té molts fronts”. I fa una crida a denunciar-ho internacionalment: “Hem d’intentar-ho, necessitem que es conegui i, per extensió, tota la repressió que s’està patint”.

Albert Carreras: “No se m’informa a temps”

L’exsecretari d’Economia i Finances Albert Carreras (2011-2016) denuncia que no va ser informat pel Tribunal de Comptes en “temps i forma” que s’obria una investigació que l’afectava sobre l’acció exterior. “Em vaig haver de moure jo perquè m’informessin a mesura que companys de la meva època [a la Generalitat] em van dir que sortia a les llistes”, explica: “No m’havia arribat res”. No va rebre la notificació fins després de reclamar-la, a principis de maig.

“Hem patit indefensió des del punt de vista dels terminis, així com pel que fa a qualsevol fet que estigui prescrit” i del qual no va ser informat en el seu moment, apunta Carreras, que creu que aquesta al·legació és “molt sòlida”.

El “perill” dels precedents

El catedràtic d’història i institucions econòmiques de la UPF veu amb preocupació els “precedents” com el 9-N, i denuncia la “decisió” de l’expresident espanyol Mariano Rajoy de judicialitzar el conflicte. “Hi ha segments de l’Estat profund que avancen en aquesta direcció [d’una causa general contra l’independentisme] passi el que passi”, lamenta: “És l’element més amenaçador que tenim sobre la taula”.

Recalca que els equips de defensa dels investigats han fet un “esforç de coordinació important” per “no anar en direccions contradictòries”. I assenyala que investigar despeses del 2011 en relació al Procés demostra “fins i tot incultura”.

Jordi Solé: “La instrucció és una barbaritat”

Dels 41 investigats, dos van ser notificats un mes més tard. Un d’ells és l’eurodiputat d’ERC Jordi Solé, que era secretari d’Exteriors l’any 2016. Ell defensa que tot el que va fer entrava dins les competències de la Generalitat. “Si l’excusa és que no podíem utilitzar recursos públics per explicar a l’exterior el que passava al país, aleshores que m’expliquin què en queda, de la meva llibertat d’expressió”, exposa.

En la seva defensa, l’eurodiputat recorda el vot particular de la consellera del Tribunal de Comptes que va criticar la instrucció: “La instrucció és una barbaritat, ho diu ella mateixa. El procediment també”. Així, lamenta que primer de tot se’ls imposin una fiança -“En la globalitat serà descomunal”, pronostica- amb risc d’embargament, i que després es produeixi el judici. “I això ho fa un tribunal fora del sistema judicial. Escandalós és poc”, resumeix.

A part d’acabar a judici, el primer risc és perdre ingressos i patrimoni. Solé, però, assegura que no vol obsessionar-se amb aquest fet. “He decidit no patir més del compte. Un dels efectes que busca la repressió és enfonsar-nos. No m’ho puc permetre. Soc eurodiputat independentista i he d’estar en plenes facultats”, diu. Està convençut que el ressò que ha contribuït a generar la solidaritat amb Mas-Colell internacionalitzarà el cas, i ell també ho està explicant al Parlament Europeu. “Molts companys s’escandalitzen”, assegura.

Dossier El Tribunal de Comptes: la revenja econòmica
Vés a l’ÍNDEX
stats