Política 19/06/2021

Josep Manuel Suàrez, una altra víctima del 'deep state' contra l'independentisme

Testimoni de l'exdelegat del Govern al Regne Unit i Irlanda, afectat per la persecució del Tribunal de Comptes

4 min
Josep Manuel Suàrez Iborra
Dossier El Tribunal de Comptes: la revenja econòmica Desplega
1
La causa que torna a posar en el punt de mira l’independentisme
2
Un ‘tribunal’ polititzat
3
A l’espera d’una fiança milionària
4
Josep Manuel Suàrez, una altra víctima del 'deep state' contra l'independentisme
5
S'inicia una campanya a Change.org en contra de la causa del Tribunal de Comptes que afecta 41 càrrecs de la Generalitat

LondresA Josep Manuel Suàrez Iborra, de 73 anys, la vida li va canviar un matí de no fa encara ni tres mesos. "Un bon dia, el 22 d'abril passat, surt això a la premsa i m'assabento que soc una més de les 39 persones afectades". Reacció? "L'impacte emocional va ser demolidor. M'ha fotut molt. No m'ho esperava". Així comença un relat en què, sense carregar-hi gens la mà com es demostrarà al llarg del text, denuncia una cacera sense quarter del Tribunal de Comptes per tot el que els membres de la institució interpreten que fa tuf a Procés independentista.

En paraules més precises, es tracta de la fiscalització fins a l'últim cèntim de l'acció exterior del govern de Catalunya entre el 2011 i el 2017. De moment hi han inclòs tot el que han volgut, des de viatges fins a conferències, dinars, reunions... Aquest òrgan administratiu de l'Estat, amb el mandat a punt de caducar, ja ha sigut protagonista amb les fiances milionàries que s'han hagut de dipositar per l'1-O (4,1 milions d'euros) i a compte del referèndum del 9-N, per un valor de més de 5,2 milions d'euros.

Després d'una carrera de 42 anys en el món de la banca, Suàrez Iborra es va prejubilar el 2011, quan era l'home del Sabadell a la City. El coneixement del món financer de la capital britànica el va posar en el punt de mira del president Artur Mas, que li va proposar fer-se càrrec de la Delegació de la Generalitat al Regne Unit i Irlanda. Va exercir en el càrrec entre el maig del 2011 i el maig del 2016.

"Tinc dues netes; soc president de la Fundació Atendis, de Sabadell, compromesa amb la integració dels disminuïts físics; no faig cap activitat política, llevat de la militància a Junts, però sense responsabilitat al partit, i soc membre de l'associació Sobirania i Justícia. Res més. I tot això, que no m'ho esperava, m'ha impactat de manera sobrehumana", diu.

El dia 29 de juny, el Tribunal de Comptes li podria imposar una fiança per respondre d'uns diners públics presumptament utilitzats des de la seva cadira per promoure la independència. Si no pogués cobrir-la, li podrien embargar la mateixa quantitat de manera preventiva i, de moment, sense cap possibilitat de recurs immediat.

Aquesta setmana s'ha conegut públicament la situació per la qual passa l'exconseller d'Economia del govern d'Artur Mas, Andreu Mas-Colell, per la denúncia d'un dels seus fills. Mas-Colell és un més dels afectats. En el mateix precipici es troben Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i sis exconsellers, entre els quals Carles Mundó, en aquest cas per les despeses (4,1 milions) atribuïbles al referèndum de l’1 d’Octubre.

En la causa contra l'acció exterior, a part d'ex alts càrrecs de l'administració, hi ha dotze delegats del Govern del període esmentat (2011-2017). Suàrez n'és un. En la mateixa situació es troben la ja desapareguda Maryse Olivé, delegada a París; el seu substitut, Josep Martí Anglada, també jubilat, i qui va rellevar Suàrez a Londres, l'encara delegat Sergi Marcén.

Un sopar amb Ferran Soriano

Suàrez Iborra parla des de casa seva, a Sabadell, mentre remena papers relatius a la seva activitat oficial, de la qual aquest corresponsal, per raons evidents, va ser testimoni habitual. Quina quantitat li imputen? Encara no ho sap. Però, com s'ha apuntat abans, hi entra o hi pot entrar tot. Per exemple, uns tradicionals sopars amb periodistes, catalans, espanyols i britànics, que la Delegació feia un cop l'any.

Durant el període de Suàrez, els convidats d'honor van ser Álex Cruz, CEO de Vueling (2013); Carles Vilarrubí, vicepresident del Barça (2014); Gijs van Hensbergen, historiador de l'art, hispanista i biògraf de Gaudí (2015), i Ferran Soriano, CEO del Manchester City (2016). Sopars no pas en restaurants de tres estrelles Michelin, sinó en hotels de categoria estàndard. No hi havia ni jabugo ni Moët Chandon, en dono fe.

Res a veure amb el cost de les festasses per a 300 persones o més que organitzava l'ambaixador Federico Trillo per celebrar els 12 d'Octubre. En aquests esdeveniments, l'ambaixador feia que el cuiner Jesús Muñoz i el seu ajudant, José Luis Alonso, es desplacessin en furgoneta expressament des del restaurant Maestral d'Alacant, amb tots els estris i les viandes, marisc, peix i jabugo, ara sí, per oferir paella per a tothom i regalar als convidats la ficció que Belgravia podia tenir la mateixa flaire que les platges del Mediterrani. Despeses a compte de l'erari públic sense tribunal que s'ho miri. Esclar que la causa del Tribunal de Comptes no busca saber si s'ha gastat molt o poc, sinó denunciar la promoció de la independència.

Quin va ser el cost dels suposats sopars conspiratoris de Suàrez? 10.142,33 euros. Si del que es tractava en aquestes trobades era de promoure la independència de Catalunya, la seva missió es pot considerar un fracàs absolut. Perquè, per exemple, amb l'hispanista es va parlar de Gaudí i la seva rellevància per a Barcelona, amb Soriano del City i, sobretot, del Brexit que s'acostava, i amb Vilarrubí, esclar, del Barça.

La llista dels actes que podrien carregar a Suàrez és tan llarga com capriciosa. ¿Viatge a Inverness poc abans del referèndum d'Escòcia del 2014? 696,59 euros. Qualsevol persona que conegui de prop mínimament el funcionament de l'SNP sabrà que sempre ha posat molta distància amb l'independentisme català. Un altre fracàs de l'acció de Suàrez, sens dubte.

Com la de tanta altra gent afectada per l'embat de l'Estat contra l'independentisme, la vida –i potser els comptes– de Suàrez sembla congelada. Extresorer de la Spanish Chamber of Commerce, el seu últim acte oficial va ser la visita de comiat a l'ambaixador espanyol, l'esmentat Trillo. La situació de l'un i de l'altre, ara, no pot ser més diferent. "Jo a la Delegació volia donar-li un caràcter plenament institucional". No sembla que als consellers del tribunal els importi gaire.

Dossier El Tribunal de Comptes: la revenja econòmica
Vés a l’ÍNDEX
stats