BarcelonaJuan Milián (Morella, 1981) és ara el coordinador general d’estratègia política i comunicació del PP a Catalunya, però fa temps que és un dels pilars del discurs del partit. Publica El proceso español (Deusto).
Defensa que el Procés ha arribat a Espanya. Per què?
— Hi ha alguns fenòmens del Procés que està replicant l’esquerra espanyola: posar sempre la propaganda per davant de la gestió, el sacrifici de la veritat i l’ús partidista de les institucions. I també la fractura de la societat induïda des del poder polític. Crear un enemic et permet governar sense rendir comptes de la teva gestió, i això també ho està intentant fer el govern espanyol.
La dreta no?
— Tota polarització d’una banda porta a la reacció de l’altra. Soc crític amb la manera d’actuar de Vox, perquè davant de les polítiques d’identitat de Podem, que pretén crear col·lectius i enfrontar-los, no pots fer una estratègia simètrica. Ningú vol viure en una societat estressada que creu que el seu veí és un feixista o un comunista radical. Això és produeix a tot el món i crec que es corregirà. Estem entrant en un moment postpopulista.
El populisme ha tocat sostre?
— El que crec que passarà és que la societat no seguirà aquest camí. La gent ha patit molt durant la pandèmia i amb la situació econòmica per estar pendent de polítiques d’identitat o guerres culturals. La meva esperança és que a mitjà termini la mateixa societat generi incentius a la política per tornar a una política més de resoldre problemes reals i no crear-ne de ficticis.
De diàleg en lloc de confrontació?
— En una època de polarització, fins i tot a vegades aquells que enarboren la bandera del diàleg ho fan d’una manera que a l’altre li és impossible dialogar. Al mateix temps que es diu que es vol el diàleg es construeix un discurs envers l’electorat que l’altre és l’enemic. I amb l’enemic no pots ni dialogar ni negociar.
¿Això no passa també quan el PP li diu «felón» a Pedro Sánchez?
— És impensable que el PP fes el que va fer Sánchez quan va dir a la premsa estrangera en plena segona onada que ell mai pactaria amb el PP.
El PP sí que pactaria amb el PSOE?
— El PP no tindria problemes amb pactar amb un partit socialdemòcrata a l’europea. El problema és que ara tens davant un Pedro Sánchez la paraula del qual no val res. Avui et diu una cosa i demà la contrària. Podria pactar demà amb Vox perfectament.
Acusa el PSOE i Podem d’abandonar la gestió per centrar-se en les polítiques d’identitat. Què són?
— Quan intentes agafar una de les múltiples pertinences i identitats que tots tenim i la vols convertir en un element polític bel·ligerant i excloent. Això ho fa l’independentisme quan vol convertir ser català en una cosa excloent de ser espanyol. I també és la deriva del feminisme més pròxim a Podem, com hem vist amb la llei trans.
¿La llei del matrimoni homosexual era una política d’identitat?
— En aquest cas no, perquè no va contra ningú. La llei trans sí que perjudica el moviment feminista. Zapatero fa polítiques molt ideològiques que trenquen els consensos de la Transició, però el pas definitiu cap a una política d’identitat i de guerra cultural és Pedro Sánchez i Podem.
Vox és un partit populista?
— Vox és una reacció que ve després. En altres països el populisme comença a la dreta i ve la reacció de l’esquerra. Aquí és al revés. Vox fa un bon diagnòstic sobre què passa a la societat espanyola i què significa aquest canvi de l’esquerra de l’obrerisme a la identitat, però hi dona una mala resposta que electoralment pot ser atractiva però és dolenta des del punt de vista del bé comú i la concòrdia. Ho critico.
Però vostès governen amb ells. I l’actitud de Vox també condiciona el missatge del PP.
— El PP ha sigut molt més intel·ligent que el PSOE a l’hora de no deixar-se contaminar per la temptació populista. Pot ser que després del 4-M el cicle electoral de Vox comenci a baixar pel cicle postpopulista.
Com acaba el ‘procés espanyol’?
— Crec que la solució ve sobretot per part de la societat, que no vol viure veient l’altre com un enemic. L’important és no prendre decisions en un moment populista que puguin ser irreversibles, com va passar amb el Brexit.
