L'exdirector de l'Oficina Antifrau, condemnat a retornar 82.300 euros de cobraments indeguts

BarcelonaDaniel de Alfonso, exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), haurà de retornar 82.341 euros pels cobraments indeguts que va percebre quan estava al capdavant de l'organisme. Així ho ha establert el Tribunal de Comptes, que estima parcialment la petició que havien fet tant l'advocada de l'OAC com la Fiscalia arran d'un informe de la Sindicatura de Comptes que alertava d'aquestes irregularitats. L'òrgan fiscalitzador veu acreditada la responsabilitat comptable de De Alfonso en el cobrament de sobresous que no li pertocaven, a través de complements que s'afegien a les seves nòmines.

L'exdirector, que és magistrat, s'havia atribuït indegudament complements per antiguitat a raó dels serveis que havia prestat en diversos destins judicials amb anterioritat a la seva arribada a Antifrau. Amb la normativa vigent en aquell moment, no podia fer-ho: segons disposaven els estatuts del règim i govern interior del Parlament, aplicables a aquesta oficina, els treballadors només podien comptabilitzar-se els triennis que havien prestat allà mateix, i no en qualsevol administració pública. De Alfonso és jutge i, per tant, el Tribunal de Comptes considera "inqüestionable" que amb la seva formació jurídica hauria d'haver vist que no estava aplicant correctament la normativa.

Ara bé, el desembre de l'any 2014 el Parlament va reformar aquesta disposició perquè es poguessin tenir en compte els triennis completats en qualsevol administració. És per això que la censura del Tribunal de Comptes s'estén als pagaments que De Alfonso va fer fins a aquella data, però no als rebuts de forma posterior. Si bé les acusacions elevaven la xifra fins als 205.000 euros, cal tenir en compte que la responsabilitat dels fets abans del 27 de març del 2013 ha prescrit, segons el Tribunal de Comptes. Fet i fet, De Alfonso haurà de retornar 71.363 euros dels diners que ell va percebre, i 10.978 dels que van cobrar membres del seu equip.

El relat contra De Alfonso, que va ser destituït el 2016 per estar vinculat suposadament amb la guerra bruta contra l'independentisme, apuntava que hauria construït una "arquitectura" de desviació de fons públics per aconseguir que les seves retribucions i les del seu cercle de confiança –dos ex alts càrrecs més de l'OAC– "augmentessin indegudament". "Els fets estan plenament provats", va reblar l'advocada d'Antifrau, Rosa Maria Pérez, mentre que la defensa de l'exdirector el va presentar com a víctima d'una causa política i va desvincular-lo de la gestió de les nòmines, passant la responsabilitat a qui era el cap de recursos humans, Josep Maria Sangenís, que també s'hauria beneficiat de les irregularitats.

A la sentència, consultada per l'ARA, el Tribunal de Comptes veu provades ara part d'aquestes irregularitats i atribueix a De Alfonso una "actuació greument negligent". "No és excusable en qui té la condició de membre de la carrera judicial, la ignorància que s'al·lega en les contestacions sobre les qüestions relatives a la gestió econòmica de l'entitat", insisteix. La sentència, però, no és ferma. De Alfonso, que exerceix de magistrat en un jutjat de vigilància penitenciària de Cantàbria, pot presentar ara un recurs contenciós administratiu davant la justícia ordinària.