Política 22/03/2023

L'oposició força el Govern a negociar les mesures contra la sequera

Els grups critiquen que l'executiu no les consensués abans de tirar endavant el decret

2 min
Pere Aragonès i Teresa Jordà, aquest matí al ple del Parlament

BarcelonaProp de 60 tones de peixos estan sent sacrificats pel Govern per fer front a la sequera. S'ha hagut de prendre aquesta decisió per poder buidar el pantà de Sau i traslladar-ne l'aigua al de Susqueda. Era l'única manera que l'aigua no es fes malbé. Una decisió dràstica que exemplifica la difícil situació que afronta el país, i que ha mogut el Govern a declarar l'excepcionalitat per sequera i a aprovar un decret per protegir els abastiments i agilitzar els processos. Aquest dimecres l'executiu ha salvat el decret a l'últim minut, quan el PSC i Junts han decidit abstenir-se, tot i criticar amb duresa que no s’hagués pactat de bon començament. A canvi, l’oposició s’ha aliat per votar que la norma es tramiti com a projecte de llei. D’aquesta manera, ERC estarà obligada a negociar.

L’abstenció de Junts i el PSC s’ha sumat a la dels comuns i la CUP. En canvi, Vox, Cs i el PP hi han votat en contra, i només ERC i el diputat no adscrit Antonio Gallego, a favor. Segons fonts socialistes, les negociacions es van allargar durant tot el dimarts. Què ha facilitat la convalidació del decret? El compromís del Govern a aprovar un decret complementari incorporant els acords amb l’oposició que sorgeixin en la cimera de l’aigua del 31 de març. Què és el que més preocupa a l'oposició? Especialment, l’increment de les sancions als ajuntaments que incompleixin la normativa.

El règim sancionador

El punt més conflictiu del decret per a Junts i el PSC són les sancions per als municipis. Segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), dels 64 municipis de més de 20.000 habitants obligats a presentar un pla d’emergència per sequera, n’hi ha 11 que encara no ho han fet i 11 més que han obtingut una avaluació desfavorable. Dels restants, 24 han estat validats i 18 encara estan en tràmit. El decret del Govern estableix sancions d’entre 10.000 euros –en els supòsits més lleus– i 150.000 en els casos més greus d’incompliment dels valors màxims establerts en el pla especial d’actuació en situacions d’alerta i eventual sequera. Els socialistes reclamen que com a mínim s’estableixi un règim transitori per als municipis: la diputada Sílvia Paneque ha acusat l’executiu de "centrifugar responsabilitats" cap als municipis. Des de JxCat, el diputat Salvador Vergés ha retret al Govern un decret que "és molt de sancionar i de multar, però molt poc d’acompanyar".

En declaracions un cop finalitzat el debat, la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, ha assegurat que el decret no té "vocació" de sancionar els ajuntaments, però ha defensat que calia incloure sancions per "dissuadir" les males pràctiques. La intenció, ha recalcat, "no és la de per quatre duros fer enfadar tots els ajuntaments". Jordà ha estès la mà a l’oposició durant la seva intervenció –també va respondre amb el mateix to a les cartes que el PSC li va enviar en què li reclamava "diligència" per resoldre la situació–, i també el president Pere Aragonès s’ha mullat per tirar endavant la iniciativa. "Estem oberts a tramitar-lo com a projecte de llei –ha dit–; però cal actuar ja".

Alguns punts clau del decret
  • Permet a l’Agència Catalana de l’Aigua suspendre durant 48 hores la captació d’aigua per a usos diferents de l’abastament de la població quan aquest perilli.

  • Règim sancionador contra el malbartament d’aigua.

stats