L'Estat pensa en l'amnistia per reparar les condemnes de l'ONU
El govern espanyol ha de respondre a l'amonestació del comitè de drets humans per la suspensió de Puigdemont com a diputat el 2018
MadridLa política espanyola té una data marcada al calendari, el 27 de novembre, l'últim dia per aprovar la investidura i evitar una repetició electoral. N'hi ha una altra, el 17 de novembre, quan està previst el judici al Tribunal de Comptes per l'1-O. I entremig d'aquestes dues, s'esgota el termini perquè l'Estat respongui al comitè de drets humans de les Nacions Unides sobre l'amonestació que va dictar arran de la suspensió de Carles Puigdemont com a diputat del Parlament el 2018. Segons ha pogut saber l'ARA, esgrimir que s'està treballant en una llei d'amnistia vinculada al Procés és una de les opcions que s'estan plantejant les autoritats espanyoles per argumentar que no s'han quedat de braços plegats després de la condemna de l'ONU.
Els fets es remunten al maig d'aquest any, quan el comitè de drets humans va fer pública una resolució en què considerava que s'havien vulnerat els drets polítics de l'expresident català arran de la decisió del Tribunal Suprem de suspendre'l com a diputat en aplicació de l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal: estava processat per rebel·lió i amb una ordre de detenció i ingrés a presó preventiva. El dictamen no té caràcter vinculant, però Espanya reconeix la seva competència per valorar si hi ha hagut violacions del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i, per tant, ha d'emetre una resposta. L'organisme va donar llavors 180 dies a l'Estat per informar de quines accions ha dut a terme perquè un cas així no es repeteixi.
És exactament el mateix supòsit que ja es va produir amb Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull, que també van perdre l'escó –en el seu cas no estaven exiliats, sinó en presó preventiva– i el comitè de drets humans de l'ONU també va condemnar Espanya. L'ARA ja va explicar que en aquell moment el govern espanyol va fer cas omís d'algunes de les peticions, precisament la de fer alguna cosa per garantir que no torni a passar. La Moncloa va adduir que no calia prendre cap mesura i que el mateix comitè ja deia que la violació es considerava reparada amb el simple fet d'haver aconseguit una resolució favorable per part de l'ens de les Nacions Unides. L'únic que va fer el govern espanyol és publicar la resolució a la pàgina web del ministeri de Justícia.
Fiscalia de Drets Humans
En el cas de Puigdemont, Junts va demanar al govern espanyol en una pregunta escrita al Congrés quan i com es respondria al comitè. Amb la convocatòria anticipada d'eleccions i la dissolució de les Corts, aquesta petició va quedar sense resposta. Ara s'acosta l'esgotament del termini –l'ens va donar a l'Estat 180 dies des que va fer pública la resolució, el 18 de maig– perquè el govern espanyol contesti oficialment a través de l'Advocacia de l'Estat i sota les instruccions del ministeri de la Presidència. La novetat és que aquesta vegada hi haurà una coordinació amb la nova Fiscalia de Drets Humans i Memòria Democràtica, creada arran de l'entrada en vigor de la nova llei de memòria democràtica i que dirigeix l'exministra de Justícia i exfiscal general de l'Estat Dolores Delgado.
Una de les funcions d'aquesta nova fiscalia especialitzada serà analitzar amb els òrgans jurídics de l'Estat com implementar o aplicar les resolucions internacionals vinculades als drets humans a fi de garantir la reparació de les víctimes. Segons fonts consultades per aquest diari, Delgado encara té pendent abordar amb l'Advocacia de l'Estat aquestes qüestions i, particularment, la que afecta Puigdemont, però una de les vies que es poden plantejar és que una eventual llei d'amnistia serveixi com a mesura reparadora de la vulneració dels drets polítics dictaminada pel comitè de drets humans. A preguntes de l'ARA, l'equip de Félix Bolaños ha declinat confirmar o desmentir aquesta hipòtesi perquè "no hi ha res públic sobre l'amnistia".
En un altre àmbit judicial, l'amnistia també es podria estendre en la causa oberta al Tribunal de Drets Humans (TEDH) contra la sentència del Suprem pel Procés. Una de les hipòtesis és que provoqui la seva caiguda perquè la llei hauria reparat la situació i, per tant, els efectes d'una eventual condemna d'Estrasburg a Espanya. Ara bé, perquè tot això passi és imprescindible que hi hagi acord per la investidura entre el PSOE i l'independentisme i, per tant, s'aprovi la llei d'amnistia.
