Xosé Antón González Riaño relata que "la tradició literària i prestigi de l'asturià no tenia la mateixa força que el català o el gallec". A més, també ho atribueix a "la renúncia a la identitat asturiana per la identitat nacional espanyola per part de la dreta o per l'internacionalisme per part d'una part de l'esquerra en la Transició", tot i que després va canviar i va assumir l'asturianisme. De l'altra, Inaciu Galán afirma que s'arriba a la dictadura "sense una consciència lingüística organitzada", "es va fer mal a l'escola amb repressió lingüística, cosa que va ferir l'autoestima, i es va incorporar un autoodi". Això fa que ni al procés estatutari republicà dels anys 30 es plantegés l'oficialitat i que decaigués l'ús de la llengua, sobretot a partir dels anys 80.
L'últim intent per salvar la llengua asturiana
El procés per esdevenir idioma oficial es torna a engegar amb una cursa d'obstacles destacada
BarcelonaAquesta ha estat la Selmana de les Lletres Asturianes, moment de l'any clau per reivindicar l'asturià, una llengua en perill segons la classificació de la Unesco. No té l'oficialitat reconeguda i ni tan sols és un idioma d'ensenyament obligat a l'escola, ja que és una assignatura voluntària. Però la batalla per la seva oficialitat ha tornat a la palestra aquesta legislatura i aquest dissabte hi ha una manifestació amb aquest objectiu i també el d'oficialitzar el gallec-asturià –o eonaviego– a la part occidental d'Astúries. Per primera vegada, aquesta qüestió es votarà a la cambra asturiana –tot i que ara no hi ha els tres cinquens de diputats favorables–, després que la legislatura passada es perdés l'oportunitat d'aconseguir-ho. Tot i que en un inici hi havia la majoria, un gir de guió va fer que finalment no es votés: el PP hi ha estat contrari i Vox especialment agressiu, mentre que Fòrum Astúries va canviar d'opinió a última hora i també es va afegir al rebuig a l'oficialitat. Com és l'últim intent per salvar l'asturià?
Fonts del govern autonòmic que presideix el socialista Adrián Barbón recalquen a l'ARA que l'oficialitat "és una prioritat" i que "no s'ha arribat a votar mai", cosa que fa la votació "històrica", i afegeixen que tenen clar que "l'oficialitat és inevitable, si no és aquesta legislatura, la que ve". La posició que sempre ha defensat l'executiu asturià és una oficialitat "amable" que permeti un reconeixement de drets. El govern ja el va defensar formalment a la cambra regional a l'abril, on van comparèixer experts i es va iniciar el camí del projecte.
La reforma de l'Estatut que planteja la majoria del govern socialista beu del plantejament de l'Academia de la Llingua Asturiana (ALLA), l'ens que regula l'idioma. El seu president, Xosé Antón González Riaño, explica que "el problema és que el coneixement sense l'oficialitat es té, però no s'exerceix". Així, el 62% de les persones capaces de parlar la llengua, segons el darrer macroestudi demoscòpic del 2017, passen al castellà en àmbits més formals o fora de l'estricta intimitat. "Sí que es pot dir que tothom l'entén. S'hauria de posar molt d'interès per no entendre'l, igual que el gallec de la Televisió de Galícia", rebla. Però hi ha elements poc afalagadors: els usos orals preferents oscil·len entre el 20% i el 40% depenent de l'interlocutor; i l'ús familiar es limita al 34% de la població, mentre que un 20% fa servir les dues a casa. Però es redueix l'autoodi: només un 9% creuen que parlar en asturià és parlar malament el castellà.
El repte lingüístic
A les grans ciutats ronda una quarta part la gent que té coneixement avançat de l'idioma, segons un estudi de l'ALLA del 2023. González apunta, però, que "la substitució lingüística és un fet evident" i de manera accentuada en els casos de manca d'oficialitat, si bé "l'escolarització la pal·lia una mica". Tot i això, veu que "hi ha un moviment de lleialtat lingüística de joves asturians i d'alguns pares". Alhora, l'activista Inaciu Galán, d'Iniciativa pol Asturianu, afirma que és "optimista" en el futur de l'oficialitat perquè la societat "majoritàriament" hi dona suport, però cal "que la dreta s'hi sumi". Per això, creu que és clau el canvi de parer del PP, i d'aquí ve que faci èmfasi en l'exemple gallec i que en jornades de l'ALLA convidin secretaris generals de Política Lingüística de Galícia o excàrrecs d'aquest govern.
"En les generacions més joves costa la transmissió, sobretot en zones urbanes", cosa que urgeix a actuar amb polítiques "valentes", apunta González. En un context de substitució, el que passa és que "l'Astúries rural va desapareixent i també la vida en asturià que es transmetia en un context rural", afegeix. Alhora, sosté que "si no es va aconseguir l'oficialitat la passada legislatura va ser per casualitat" i que, si bé "l'escenari és diferent per la polarització en l'àmbit de l'Estat", confia que reeixirà: "Hi ha una xarxa social asturiana a favor, mentre que l'oposició radical ronda el 20%, però són sectors potents, des de la judicatura o el dret".
El periple
González rememora que a finals dels 90 hi va haver una proposta de reforma de l'Estatut del PP per recollir l'oficialitat de l'asturià, però que qui s'hi va oposar va ser el PSOE, que "va donar un gir asturianista el 2017 amb Barbón". Des de llavors, és el PP qui s'ha oposat a l'oficialitat. El 1984 l'idioma va entrar a les aules, i el 1998 es va impulsar la llei de normalització lingüística per garantir drets d'ús dels ciutadans amb l'administració, el dret a estudiar-lo i la toponímia oficial en la llengua pròpia.
Amb la llei a la mà, Galán apunta que hi ha el dret del ciutadà d'emprar l'idioma amb l'administració autonòmica i local, es poden fer documents oficials en asturià –bilingües i amb pes legal per al castellà– i que es pot emprar amb normalitat al Parlament. Ara bé, denuncia "casos de discriminació lingüística, des de problemes per posar el nom al fill fins a l'esquela al tanatori".
