El lapsus letal de Colau: "Hi ha grans poders acostumats a 'matar' a l'ombra"

BarcelonaAda Colau arriba al míting de l'Esquerra de l'Eixample amb retard. Alguns dels presents comencen a posar-se nerviosos: a tres quarts de nou juga el Barça i no se'l volen perdre. Però quan, un quart després de l'hora prevista, la candidata de Barcelona en Comú apareix per l'avinguda Roma, encara té temps per atendre els incondicionals: un grup de nenes de no més de deu anys feia una hora que l'esperaven. Tenien la il·lusió que la candidata, impulsada a superestrella mediàtica en els últims mesos, els firmés un autògraf. Colau hi accedeix. I, en veure-ho, a les nenes se'ls suma també algun adult.

Aviat la cua es dispersa. I Colau pren posició. Com de costum, serà l'última a parlar. Abans ho faran la ja exdiputada al Congrés d'ICV Laia Ortiz i el número vuit a la llista de Barcelona en Comú, Agustí Colom. Colom es fa un embolic quan intenta explicar per què ha hagut de dimitir Xavier Crespo. A Ortiz, quan més l'aplaudeixen els 200 assistents al míting és quan denuncia que l'alcalde Trias "es gasta 16 milions d'euros en la Fórmula 1 mentre que no obre ni una sola escola bressol".

Però és quan l'estrella de la tarda es col·loca darrere del faristol que les atencions es concentren, i els curiosos que estaven dispersats es compacten. La candidata comença a parlar de "primavera democràtica" i posa el procés "pel dret a decidir" com a exemple de les "coses increïbles" –per bones– que estan passant gràcies a la nova mobilització de la gent. I és quan arriben les al·lusions directes als partits tradicionals –els que "han estat dècades apropiant-se de les nostres institucions"– que arriba la Colau més combativa, més emocionada i més aplaudida.

Potser és la calor del públic. Potser és l'emoció mateixa. Però en el torn de preguntes, quan està intentant explicar a un dels presents com compaginarà el seu passat activista amb el seu futur –si guanya– com a alcaldessa, arriba el lapsus. "Hi ha grans poders acostumats a 'matar' a l'ombra". Abans d'acabar la frase, Colau s'adona del seu error: "Quin lapsus! Esborreu això! 'Manar' a l'ombra". El públic li accepta l'esmena i s'acaba el míting. Amb un lapsus letal.