‘Lawfare’ contra els síndics electorals
Professor De Filosofia Del Dret A La UpfImagini, estimat lector, que un tribunal li ordena aturar l’acció X, i que mentre encara l’està buscant per notificar-li aquesta decisió dicta una segona acció imposant una multa per cada dia que passi sense que deixi de fer X. Imagini que li notifiquen les dues ordres i que vostè deixa de fer X immediatament de tal manera que el tribunal no arriba a executar la multa ni per un sol dia. ¿Amb quin motiu podria la Fiscalia imputar-li uns delictes de desobediència, si vostè ha obeït? ¿I com poden imputar-li un delicte d’usurpació de funcions si ni tan sols existeix l’òrgan al qual vostè suposadament ha usurpat aquestes funcions? Les imputacions penals sustentades en l’aire i realitzades amb l’únic objectiu de perseguir una causa, com les que avui donen peu a l’inici del judici a l’Audiència Provincial de Barcelona contra els síndics electorals de l’1-O, són un exemple paradigmàtic de lawfare, de l’ús il·legítim del dret. L’estat de dret té unes regles bàsiques molt clares. El referèndum de l’1-O les va vulnerar. Però això no justifica abusar d’aquestes regles per perseguir tothom que hi tingués algun paper, i encara menys per perseguir aquells que no en van tenir cap, com és el cas dels cinc síndics electorals.
No m’hi detinc, ara, en les qüestions jurídiques. Llegeixin Joan Queralt i el seu contundent article de dissabte passat a El Nacional. Però interroguem-nos sobre el que aquest judici representa. En primer lloc, no ens anticipem al resultat. Espero que l’Audiència Provincial no faci seves les fràgils tesis de l’escrit d’acusació i absolgui els acusats. El cas no hauria d’haver sobreviscut a la fase d’instrucció. No obstant, el mer fet que s’iniciés un sumari d’instrucció contra els membres de la Sindicatura Electoral ja és motiu de preocupació democràtica. Al cap i a la fi, ells van ser nomenats per integrar l’autoritat electoral del referèndum per la seva capacitat professional, i se’ls ha de pressuposar una neutralitat política que altres persones implicades en l’organització de l’1-O no havien de tenir necessàriament. Amb això no vull dir que la condemna de les altres persones estigui justificada. El que dic és que hi ha una diferència democràtica crucial entre un cas i l’altre que hem de saber veure.
Preocupació internacional
Prestigiosos acadèmics internacionals i associacions professionals de ciència política de tot el món, com l’American Political Science Association, han expressat la seva preocupació per l’encausament dels síndics. No s’han posicionat ni sobre la independència de Catalunya, ni tan sols sobre la legalitat i la legitimitat del referèndum. La seva preocupació neix del fet que es persegueixi judicialment uns professionals que es van limitar a acceptar un encàrrec professional del seu Parlament per actuar com a àrbitres en un referèndum i que van inhibir-se de les seves funcions tan bon punt el Tribunal Constitucional els va ordenar que ho fessin. De fet, el suposat referèndum es va celebrar sense la Sindicatura Electoral. I doncs, de què estem parlant?
