Llarena dispara contra Sánchez i contra Puigdemont
MadridDe la lectura de la interlocutòria de Pablo Llarena en què aplica la reforma del Codi Penal al cas dels exiliats se'n poden treure dues conclusions molt clares: la primera és la seva indignació contra el govern espanyol, que no es preocupa de dissimular gens ni mica al llarg de desenes de pàgines; i la segona, com maniobra jurídicament per mantenir intacte el seu objectiu principal, que és extradir Carles Puigdemont i processar-lo per un delicte amb penes elevades de presó, en aquest cas la malversació agreujada, que preveu fins a 12 anys d'empresonament. Llarena, doncs, ha planejat una operació en què dispara tant contra Sánchez com contra Puigdemont.
Pel que fa a les crítiques a la reforma del Codi Penal, Llarena s'alinea amb el pensament de la judicatura espanyola, ideològicament molt escorada a la dreta, i que amb el Procés va acceptar substituir el poder polític (davant la inhibició de Rajoy) per donar una resposta penal a la celebració d'un referèndum unilateral i una declaració d'independència que va ser simbòlica però que els va servir per sustentar les acusacions pels delictes de rebel·lió i sedició. Així, Llarena repeteix els mateixos arguments que ja es troben en diversos documents jurídics dels darrers anys, des de la mateixa sentència del Procés als informes sobre els indults, i que bàsicament el que diuen és que les penes imposades van ser proporcionals a l'amenaça de secessió i que els països del nostre entorn també les tenen (cosa que és discutible perquè en la majoria de països occidentals el que hi ha són delictes semblants als de rebel·lió on és necessari que hi hagi dosis de violència importants).
Llarena, amb el PP
Després de dos anys defensant que a Catalunya hi havia hagut una rebel·lió, Llarena reconeix finalment que als encausats no se'ls pot atribuir haver sigut autors ni haver fet crides a la violència, i això li serveix per justificar que no es pugui aplicar el delicte de desordres públics agreujats, en contra del que havia dit la Moncloa. Aquest és el dard més important contra Pedro Sánchez, ja que el deixa despullat davant de la dreta, que l'acusava de despenalitzar l'1-O. Més enllà dels arguments jurídics, aquí Llarena li fa la feina bruta al PP.
L'altre moviment de Llarena és ignorar la reforma de la malversació amb l'argument que la jurisprudència dicta que no és tan important que hi hagi o no ànim de lucre personal, ja que quan es desvien uns diners per fer una cosa no prevista, encara que no vagin a la teva butxaca, el mal a les arques públiques és el mateix. Això li permet mantenir el tipus màxim de malversació, que pot suposar fins a 12 anys de presó per als casos de Puigdemont, i de passada li facilita l'extradició, ja que aquest és un delicte d'extradició automàtica en el sistema d'euroordres (tot i que Bèlgica va denegar la de Lluís Puig). El somni de Llarena de veure Puigdemont arribant en avió emmanillat, doncs, es manté intacte, a l'espera de la decisió dels tribunals europeus sobre la immunitat dels eurodiputats.
El que crida l'atenció és que, tot i que se suposa que un jutge s'ha de limitar a aplicar la llei, aquí Llarena carrega durament contra un altre poder, el legislatiu, sense cap mena de mirament. De manera que es confirma l'excepció que suposa Espanya en el context occidental, en què els jutges es guarden molt de mostrar la seva ideologia (que és obvi que la tenen) i, sobretot, eviten xocar amb els altres poders de l'Estat respectant al màxim el principi establert per Montesquieu. Aquí de manera subreptícia el que està dient Llarena és que ells, els jutges, són els únics que estan en disposició de defensar l'Estat davant uns polítics que tenen uns altres objectius i interessos. Si es mira bé, fa por només de pensar-hi.
