La Guàrdia Civil atribueix el delicte de sedició a la majoria dels detinguts en la macrooperació policial contra l'1-O

El cos armat deixa vuit dels 14 arrestats en llibertat a l'espera de ser citats pel jutge

La Guàrdia Civil ha atribuït a la majoria dels 14 detinguts en la macrooperació policial d'ahir els delictes de sedició i desobediència, i en alguns casos els de malversació i prevaricació. Segons han explicat fonts de la defensa dels arrestats, quan els agents van informar els detinguts dels delictes dels quals se'ls acusava hi van incloure el de sedició. El cos armat també va justificar que els arrestava per l'incompliment de la suspensió del referèndum acordada pel Tribunal Constitucional, per la participació en els actes de preparació de l'1-O i per la gestió d'elements fonamentals de la votació. Tot i que la Guàrdia Civil ha atribuït el delicte de sedició als detinguts, els seus advocats encara no tenen constància que el jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona -que va ordenar la macrooperació d'ahir- els acusi d'aquest delicte.

Els lletrats han destacat que quan els detinguts declarin davant el jutge sabran quins delictes els atribueix el magistrat, encara que si els acusés de sedició, el cas l'hauria d'assumir l'Audiència Nacional. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va comunicar ahir que la causa del jutjat número 13, que a partir del cas Santi Vidal ha engegat un procediment contra el referèndum, està oberta pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació. Tot i això, els advocats han apuntat que el jutge ha mencionat el delicte de sedició en la causa perquè la denúncia que va presentar Vox, que va servir per obrir el cas, incorporava aquest delicte. La pena per sedició pot suposar fins a 15 anys de presó. Segons el Codi Penal, el delicte de sedició és "per impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis".

El cas per les conferències de Santi Vidal esdevé la causa judicial del Procés

8 dels detinguts en llibertat

De moment, la Guàrdia Civil ha deixat en llibertat provisional 8 dels 14 detinguts a l'espera que siguin citats a declarar pel jutge del número 13. Avui han quedat lliures 5 arrestats. Són el propietari de la nau de Bigues i Riells on es van confiscar 10 milions de paperetes, Pau Furriol; la tècnica del departament de Vicepresidència Mercè Martínez; la directora de serveis de la Vicepresidència, Natàlia Garriga, i el director general de Patrimoni del Govern, Francesc Sutrias, que han sortit de la comandància de la Guàrdia Civil de Travessera de Gràcia. També ha quedat lliure el responsable de l'àrea de tecnologia del departament d'Afers Exteriors, Xavier Puig, que ha abandonat la caserna de la Guàrdia Civil de Sant Andreu de la Barca.

A més, ahir al vespre, la Guàrdia Civil ja va deixar en llibertat l'assessor del departament de Governació Joan Ignasi Sànchez, el cap de desenvolupament de l'àrea de tecnologies de la informació del Govern, David Franco, i el responsable de l'oficina tècnica del CTTI, David Palanques. Les 6 persones que continuen arrestades estan a l'espera de passar a disposició judicial per declarar davant del magistrat del jutjat número 13 i es preveu que ho facin demà, ja que la idea de la Guàrdia Civil és esgotar el termini de les 72 hores de detenció. Es tracta del secretari general de Vicepresidència, Josep Maria Jové; el secretari d'Hisenda, Lluís Salvadó; la directora de serveis de T-Systems, Rosa María Rodríguez Curto; el responsable d'estratègia i innovació del CTTI, Josuè Sallent; el treballador del Consorci d'Administració Oberta de Catalunya (AOC) Juan Manuel Gómez i el director de l'àrea d'informació i sistemes de la Fundació PuntCat, Pep Masoliver.

Denegats els 'habeas corpus'

De les 14 persones arrestades, 10 han demanat l''habeas corpus'; per tant, que un jutge avalués si les detencions s'havien fet amb totes les garanties i en el cas que considerés que no, els arrestats quedessin en llibertat. Els jutjats de Barcelona (que n'han tramitat 7) i el jutjat de guàrdia de Martorell (que n'ha rebut 3) han desestimat totes les sol·licituds d''habeas corpus' perquè han valorat que les detencions "es van fer d'acord amb la legalitat".

D'entrada, el jutge de Barcelona que havia de resoldre 7 'habeas corpus' havia de ser el titular del jutjat número 13, Juan Antonio Ramírez Sunyer, perquè casualment ahir substituïa el magistrat del jutjat número 29, que és el tribunal que estava de guàrdia. Davant aquesta situació, en 3 de les 7 sol·licituds d''habeas corpus' de Barcelona les defenses dels detinguts van demanar la recusació de Ramírez Sunyer. El jutge va estimar la seva petició i per això el titular del jutjat número 30 és qui ha resolt 3 'habeas corpus' de Barcelona.

El jutge educat d’americana creuada i de reixa fàcil

Més continguts de