ELECCIONS EUROPEES

La vella guàrdia del PP català pugna per un lloc a Brussel·les

Fernández Díaz, Millo i Camacho es disputen succeir Santi Fisas

Mai abans al PP català una plaça a Brussel·les havia estat tan cobejada. La davallada electoral del partit -i les poques expectatives que la situació millori a curt termini- ha propiciat que les eleccions europees s’hagin convertit en una pugna oberta entre la vella guàrdia del partit. Segons expliquen a l’ARA fonts dels conservadors, en les últimes setmanes tres dirigents històrics s’han postulat per encapçalar la llista dels populars a Catalunya el proper mes de maig: Alberto Fernández Díaz, Enric Millo i Alícia Sánchez-Camacho han fet saber a les direccions del partit a Catalunya i a Madrid la seva voluntat de fer el salt al Parlament Europeu en substitució de Santi Fisas, que no repetirà com a eurodiputat.

Tots tres busquen així recer a Brussel·les després d’haver desaparegut de la primera línia política. Fonts populars apunten, però, que qui té més números per substituir Fisas és Alberto Fernández Díaz. Des que va anunciar que no optaria a la reelecció en les municipals del maig -l’empresari Josep Bou és qui encapçalarà la llista del PP a la capital catalana-, el seu nom sona amb força per ser el representant dels populars catalans a la llista de les europees. Així, fonts dels conservadors asseguren que ell és l’aposta de la direcció del partit a Catalunya. “És el que s’ho mereix”, afirma una de les veus de l’executiva, tot i que admet que l’última paraula la tindrà la direcció estatal. El mateix Fernández Díaz no ha negat mai la seva predisposició per ser eurodiputat quan se li ha preguntat públicament, tot i que ha admès que valora l’opció d’entrar a l’empresa privada.

El de Fernández Díaz, però, no és l’únic nom que ha arribat a les orelles dels principals dirigents del PP estatal. Alícia Sánchez-Camacho -ara diputada i membre de la mesa del Congrés dels Diputats- també malda per ocupar un escó al Parlament Europeu. Ara bé, el fet que l’expresidenta del partit tingui ara un lloc a la mesa del Congrés redueix les seves opcions per ser a la llista europea, ja que substituir-la suposaria tornar a obrir les negociacions amb Ciutadans per acordar qui aniria a la mesa en el seu lloc.

A banda de Fernández Díaz i Sánchez Camacho, també participa en la carrera per anar a Europa l’exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo, que ha mogut fils per impulsar la seva candidatura. Ara bé, el seu nom té pocs números que sigui avalat per la direcció de Pablo Casado. Durant l’últim congrés dels populars, Millo va ser un dels principals aliats de l’exvicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría, rival de l’ara president del PP. Des que va perdre el càrrec de delegat del govern espanyol a Catalunya, Millo ha passat a un segon pla i ha abandonat la primera línia política. Tanmateix, no s’ha desvinculat del tot del partit, sinó que continua ocupant la presidència del PP a la província de Girona. Un càrrec que no es renova des de fa gairebé dos anys -quan sí ho van fer la resta de províncies- i que ha aixecat crítiques en diversos sectors de la formació, ja que consideren que Millo manté una cadira al partit sense que ningú l’hagi triat.

L’última paraula la tindrà Casado

Pablo Casado serà qui tindrà l’última paraula a l’hora de triar el representant dels populars catalans a la llista europea, però també el lloc on el situa. Des de la direcció del partit a Catalunya admeten que els llocs de sortida també estaran disputats pels candidats que proposin la resta de comunitats autònomes. I més aquesta vegada, que els populars temen una fuita de vots cap a Ciutadans o, si es presenta, també cap a Vox, tal com ha passat en els comicis andalusos i com pronostiquen les últimes enquestes. En les eleccions europees de fa cinc anys, els populars van perdre vuit escons respecte del 2014 i van passar de 24 a 16 eurodiputats.

Més continguts de