Política 13/05/2022

Un maquillatge a la Corona dos anys després de la fuga

Els retocs es limiten a una auditoria del Tribunal de Comptes

3 min
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en un acte ahir a Madrid.

MadridSobre la botzina, la Casa del Rei i el govern espanyol podran dir que, gairebé dos anys després que Joan Carles I fugís d’Espanya assetjat per la corrupció, han fet algun pas. Fa tres setmanes Felip VI va anunciar que tenia un patrimoni de 2,5 milions d’euros –encara avui és qüestió de fe donar la xifra per verídica– i l’endemà el consell de ministres va aprovar un decret per dotar de més transparència la institució. El paquet de mesures, negociat per la part socialista del govern espanyol amb la Corona i amb el vistiplau del PP, va ser rebut amb poc entusiasme a Unides Podem i les formacions sobiranistes. Tot i el passat fosc de l’emèrit, no ha canviat res que pugui impedir que el seu fill actuï igual.

La reforma de la Constitució és una possibilitat que preveu la carta magna, però els defensors més acèrrims del text no volen en cap cas obrir aquest meló. Això fa que s’allunyi l’escenari de tocar la inviolabilitat del cap de l’Estat, regulada en l’article 56.3, amb un redactat genèric que la cúpula judicial interpreta de manera extensiva. És a dir, que no només protegeix el monarca dels seus actes com a màxima institució –de fet, han de ser referendats pel govern–, sinó també dels privats. La investigació de la Fiscalia al rei emèrit sobre la seva fortuna a l’estranger va qüestionar més que mai la tan repetida sentència que “la justícia és igual per a tothom”, perquè un dels obstacles per haver presentat una querella contra ell és que algunes de les activitats delictives les va cometre quan era inviolable. 

Amb tot, el PSOE no està disposat a reformar aquest punt, ni tan sols explorant una via que no requereixi la reforma constitucional que alguns experts jurídics veuen possible. “No crec que sigui necessària aquesta condició per al cap de l’Estat”, va afirmar el president espanyol, Pedro Sánchez, en una entrevista a la SER l’octubre de l’any passat. Les coses han canviat i el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, va deixar clar durant la presentació del nou decret sobre el funcionament de la monarquia que la inviolabilitat es mantenia. De fet, va assegurar que els canvis que va anunciar eren el “punt d’arribada” de l’agenda de modernització de la monarquia.

La mesura més destacada és que el Tribunal de Comptes farà una auditoria externa dels comptes anuals de la Casa del Rei. Els detalls d’aquesta fiscalització es concretaran al conveni de col·laboració que hauran de firmar la institució i el tribunal. Si arriba aquest any, el primer exercici econòmic fiscalitzat serà el 2023. A l’espera de saber com es desenvolupa aquest control, al decret aprovat ja s’estableix que l’objectiu serà saber si els comptes reflecteixen la “imatge fidel del patrimoni i la situació financera de l’organisme”. Aquesta auditoria estarà subjecta, però, als paràmetres dels articles 56 –precisament, el que blinda la inviolabilitat– i 65 de la Constitució, que dona autonomia al rei per administrar la partida que li correspon dels pressupostos generals de l’Estat. 

Successió i control del Congrés

En l’etapa de modernització tampoc s’ha considerat canviar la successió de la Corona. S’estableix que l’hereu serà home de manera prioritària, per bé que l’evidència reproductiva de Felip VI i Letícia ha fet que això no provoqui un conflicte. La nova monarquia també continuarà sense control al Congrés i Joan Carles I quan visiti Espanya veurà que no ha canviat tant.

stats