El Congrés ratifica el veto a debatre la llei d'amnistia

MadridNou cop de porta a la llei d'amnistia al Congrés de Diputats. La mesa s'ha ratificat aquest dimarts en el veto a debatre la norma presentada pels partits independentistes el 16 de març i que ja va ser rebutjada una setmana més tard pels vots contraris de PSOE, PP i Vox. Només Unides Podem s'ha mostrat partidari d'acceptar la petició de reconsideració i tramitar-la. Aquesta decisió obre la porta perquè els partits i entitats que han promogut la iniciativa –Òmnium Cultural i Amnistia i Llibertat– puguin intentar la via del dret de petició, per bé que les opcions que prosperi també són limitades.

“La dinàmica que tenim aquí al Congrés és que no es pot debatre. No es pot ni admetre a tràmit. El pròxim pas és que seguirem batallant per fer un govern independentista fort", ha afirmat la portaveu de Junts a la cambra baixa, Míriam Nogueras, quan li han preguntat en roda de premsa pel pròxim moviment en relació a la llei d'amnistia. Tampoc ha estat concret el portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, que s'ha escudat en l'actuació "coordinada" amb la resta d'actors per no avançar esdeveniments. Sí que ha volgut manifestar que la mesa del Congrés s'està convertint en un "Tribunal Constitucional bis" i ha augurat que l'esquerra espanyola "ho pagarà". En canvi, la diputada de la CUP Mireia Vehí sí que ha donat per fet que la seva formació donarà suport al registre de la norma per la via del dret de petició.  

Així, la majoria de la mesa ha mantingut la negativa a tramitar la llei d'amnistia, en sintonia amb el criteri dels lletrats de la cambra baixa. "No té cabuda a la Constitució", va advertir la líder del PSOE al Congrés, Adriana Lastra, la primera vegada que es va rebutjar. En aquella ocasió els serveis jurídics ja van subratllar que es tractava d'una mena d'indult general que la carta magna espanyola prohibeix, mentre que els independentistes remarquen que l'analogia no és vàlida.

"El silenci constitucional sobre l'amnistia, combinat amb la prohibició expressa dels indults generals, ha portat alguns sectors de la doctrina penal a argumentar que la Constitució exclou l'amnistia del nostre sistema jurídic, amb l'argument que si el text constitucional prohibeix expressament l'indult general s'ha d'entendre que com més aprofundiment, més prohibició. Aquesta interpretació de signe prohibicionista ha estat contravinguda per nombrosos pronunciaments de doctrina penal i constitucional, que han defensat l'admissibilitat de l'amnistia en el marc de la Constitució del 1978", sosté la proposta d'ERC, JxCat, el PDECat i la CUP.