Política 24/05/2022

Dos mesos per definir el paper del castellà a l'escola

L'ARA accedeix a quatre documents que marquen l'evolució del redactat de la llei

4 min
Alícia Romero (PSC), Marta Vilalta (ERC) i Josep Rius (Junts) dimecres al Parlament.

BarcelonaL'acord a quatre d'aquest dimarts sobre el català a l'escola arriba després de dos mesos de negociacions per refer el consens després d'un primer pacte fallit. Esquerra, Junts, el PSC i els comuns van signar el 24 de març una modificació de la llei de política lingüística que incloïa el castellà com a llengua emprada en l'ensenyament. Un cop es va fer públic el text, però, hi va haver una allau de crítiques a les xarxes socials i per part de les entitats pro llengua, que interpretaven que s'incorporava per primer cop el castellà com a llengua vehicular. I, com a conseqüència, Junts es va despenjar d'aquell pacte. Vegeu a continuació la primera proposta de reforma de la llei de política lingüística:

Perquè Junts es tornés a incorporar al pacte, els grups van descartar fer una reforma de la llei de política lingüística per treballar en una llei ad hoc i, d'altra banda, el Govern va començar a treballar en un decret que rebutjarà de manera explícita els percentatges en l'ensenyament –com va avançar l'ARA– i situarà la responsabilitat última de la definició dels projectes educatius en el departament d'Ensenyament, com reclamava també la comunitat educativa. Junts, a canvi, també ha fet cessions. En la proposició de llei, tal com va explicar divendres aquest diari, ha caigut la referència que l'ensenyament "en cap cas s'ha de basar en percentatges" i s'ha establert que es basarà en "criteris exclusivament pedagògics", per retenir el PSC. "Si tinguéssim una majoria de què no disposem segur que el text seria diferent i si el PSC tingués una majoria també seria diferent", ha argumentat aquest dimarts el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, per explicar el canvi de posicionament.

L'evolució dels textos

L'ARA ha tingut accés a quatre esborranys diferents de la proposició de llei, tot i que n'hi ha arribat a haver fins a setze amb diferents matisos. El primer va ser l'acord a quatre bandes fallit del 24 de març i que reformava la llei de política lingüística; el segon, una llei ad hoc que van pactar exclusivament ERC i Junts; un tercer esborrany amb esmenes dels comuns i el PSC que acceptava ERC però no Junts, i el redactat final enllestit aquest dimarts que ha aconseguit el consens dels quatre partits.

Del primer document del 24 de març s'elimina l'expressió que havia generat més polèmica: "L'ensenyament de les llengües oficials i en les llengües oficials ha de tenir garantida una presència adequada". Sobretot, el problema estava "en les llengües oficials", ja que s'interpretava que en castellà també es podien fer altres classes més enllà de la llengua pròpiament dita. Això canvia en el segon esborrany pactat entre ERC i Junts, on només es parla de "l’ensenyament i l’ús de les llengües oficials". Els socis al Govern, a més, incorporen un article polèmic per al PSC: "La determinació de la presència de les llengües oficials en l’ensenyament en cap cas s’ha de basar en percentatges", i rebutgen així de manera explícita la sentència del TSJC. També s'afegeix que el català és la llengua "d'ús normal en l'acollida de l'alumnat nouvingut", un incís que es mantindrà en l'acord final.

D'altra banda, s'elimina un també quan es parla de l'ús del castellà, cosa que generava conflictes per a Junts. En el primer acord es deia: "El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge [...]. També és emprat el castellà en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre". En el redactat final això no apareix.

L'embrió final

Però el text acordat entre Esquerra i Junts no satisfeia el PSC i els comuns. Per això es va negociar una nova versió del text en què la principal incorporació va ser el terme curricular per referir-se al castellà. Fins llavors només es parlava de "l'ús de les llengües oficials en el centre", però els socialistes van demanar que s'explicités que el castellà també formava part del currículum: "El projecte lingüístic dels centres ha d’incloure els aspectes relatius a l’ensenyament i a l’ús curricular de les llengües oficials en el centre". Els de Salvador Illa també van aconseguir que desaparegués el rebuig explícit dels percentatges, de manera que quedava la redacció així: "L’abast d’aquesta presència [de les llengües] s’ha de determinar exclusivament amb criteris pedagògics".

D'entrada, aquesta redacció no va satisfer Junts i s'ha negociat durant tot el cap de setmana per introduir-hi matisos. Una de les qüestions que s'ha incorporat és l'ús curricular i "educatiu" del castellà i el català als centres, una manera d'acceptar que l'ús de les llengües també compta fora de l'aula –al pati o al menjador, per exemple– i no només en les assignatures, com volien els socialistes. A canvi, també es decideix parlar de català i castellà en propietat, sense sinònims anteriorment emprats com "les llengües oficials".

Imatge d'un dels fragments de la proposició de llei d'ERC, JxCat, el PSC i els comuns
stats