Energia
Política 18/08/2022

El Midcat: de l'oposició frontal a un consens polític gairebé unànime

L'informe de la UE desfavorable al projecte va ser aplaudit per ecologistes, però també per partits com ERC i el PSC

5 min
El gasoducte MidCat està construït fins a la població d’Hostalric.

MadridLa guerra a Ucraïna ha alterat els plans de molts governs i, en particular, d'aquells que tenen a veure amb l'energia. El fet que Rússia, fins ara màxim exportador de gas de la Unió Europa, estigui collant el Vell Continent amb el subministrament d'aquest combustible ha provocat que polítics i institucions mirin cap a projectes que havien quedat guardats al calaix. És el cas del gasoducte Midcat, anul·lat definitivament l'any 2019, que havia de connectar Catalunya i França a través dels Pirineus i seria una nova via d'entrada de gas des de la península Ibèrica cap a Europa.

Situació del gasoducte Midcat
Traçat construït i ciutats principals

França

Tram en projecte

(paralitzat)

Hostalric

Martorell

Barcelona

Espanya

Sagunt

Paterna

Cartagena

Almeria

Alger

Gasoducte

del Magrib

A Algèria s’anomena

Gasoducte Medgaz

Béni Saf

Algèria

Marroc

Hassi R’Mel

França

Tram en projecte

(paralitzat)

Hostalric

Martorell

Barcelona

Sagunt

Paterna

Espanya

Cartagena

Almeria

Alger

Gasoducte

del Magrib

A Algèria s’anomena

Gasoducte Medgaz

Béni Saf

Algèria

Marroc

Hassi R’Mel

França

Tram en projecte

(paralitzat)

Hostalric

Martorell

Barcelona

Espanya

Sagunt

Paterna

Cartagena

Almeria

Alger

A Algèria s’anomena

Gasoducte Medgaz

Gasoducte

del Magrib

Béni Saf

Algèria

Marroc

Hassi R’Mel

El nom d'aquesta infraestructura va tornar a ocupar titulars aquest mes de març . Com ja havia passat anys enrere, organitzacions com Ecologistes en Acció van aixecar el dit assenyalant que es tracta d'un projecte amb un fort impacte ambiental i sense recorregut a llarg termini. Ara bé, també va aixecar el dit part de la societat civil i, en particular, la Plataforma Resposta al Midcat, creada l'any 2017. Una organització que, segons es desprèn de la seva pàgina web , va aconseguir aglutinar una desena d'associacions veïnals i més de cinquanta entitats d'arreu del territori, en particular de la zona del Baix Montseny –on ara com ara mor l'obra feta del Midcat, en concret a la localitat d'Hostalric– i la comarca del Gironès, però també un bon grapat de partits polítics i ajuntaments.

En aquell moment, tots ells deixaven negre sobre blanc que el gasoducte no generava consens, sinó més aviat divisió. Ara bé, en un context ben diferent marcat per la invasió russa d'Ucraïna, alguns dels colors polítics que en el seu dia arrufaven el nas, avui abracen el projecte. Entre els partits catalans destaca ERC, que forma part de la llista d'organitzacions adherides a la Plataforma. Fonts dels Republicans apunten a l'ARA que "en l'actual context" el Midcat és un "projecte estratègic per a Europa i per a Catalunya, també justament pensant en el futur i en la distribució d'hidrogen verd" i afegeixen que advoquen per "un projecte respectuós i amb garanties ambientals". De fet, ERC va votar favorablement a una esmena presentada el mes de maig al Congrés de Diputats en què es demanava impulsar el projecte. També ho va fer el PDECat –Convergència i Unió no s'hi va mostrar mai contrària– però en canvi Junts es va abstenir, per bé que la diputada Pilar Calvo ho ha defensat des de la tribuna de la cambra baixa espanyola . "Cal reactivar el Midcat", expressava Calvo.

Qui va votar en contra d'aquella esmena van ser els comuns i la CUP. Tots dos partits, el primer a través de la ja desapareguda Iniciativa, també formaven part de la llista contra el Midcat. En aquest cas, però, la seva posició no ha canviat. Aliança Verda, el partit ecologista d'Unides Podem, ha rebutjat públicament la construcció. "No es pot cedir en el camí de seguir avançant cap a la transició energètica per tornar enrere, a una política erràtica d'impuls dels combustibles fòssils", han expressat els Verds en un comunicat fet públic aquesta setmana.

Però aquesta plataforma no ha estat l'únic lloc on històricament s'han expressat els partits catalans. A la Diputació de Girona, l'any 2018 la CUP va presentar una moció contra el Midcat que va arribar a tenir el vistiplau d'ERC i el PSC. Els partits reconeixien el seu "greu impacte ambiental", però també assenyalaven la manca de transparència. Els socialistes catalans, avui al govern espanyol, han recalcat que aquella votació va ser una decisió del grup a la Diputació de Girona. "Hi estem a favor, aquesta és la posició del partit", recalquen fonts del PSC a l'ARA. "Senyor Aragonès, si és cert que Catalunya està amb Ucraïna vostè hauria d'anar a la Conferència de Presidents i donar suport a la connexió del Midcat", li expressava el cap de l'oposició, Salvador Illa (PSC), a Pere Aragonès a principis de març. Amb tot, al gest de la Diputació de Girona de l'any 2018 s'hi afegien els consistoris d'Hostalric –que fa uns mesos va tornar a mostrar-se contrària al gasoducte–, de Girona, Figueres, Salt i Sils, així com el Consell Comarcal de la Selva i el del Pla de l'Estany.

Els arguments d'aquella oposició frontal no apareixen del no-res. El Midcat es va acabar anul·lant després que el 2019 la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i la francesa Comissió Reguladora de l'Energia (CRE) rebutgessin el projecte tal com s'havia presentat . El 2017, però, un informe independent de la Comissió Europea encarregat a la consultora Pöyry ja va concloure que la infraestructura tenia un elevat cost i presentava dubtes sobre la seva rendibilitat, i només matisava que alguns escenaris, com ara una reducció del gas per part d'Algèria o uns preus del gas natural liquat (GNL) molt disparats, podien fer interessant el projecte. De fet, l'informe va arribar a analitzar el seu impacte en diferents "situacions d'estrès" com ara un "tall complet" del subministrament per part de Rússia durant un hivern, i va concloure que no suposava cap benefici addicional.

De l'eufòria a la prudència

Darrerament, qui més optimisme ha insuflat al voltant del gasoducte ha estat, a banda dels empresaris, el govern espanyol. El mateix Pedro Sánchez ha dit que seria un "somni" que ben aviat es fes realitat el projecte. De fet, quan va esclatar la guerra va ser el seu executiu qui en va recuperar el debat. Ara bé, amb condicions. Tot i l'entusiasme mostrat darrerament, des del mateix ministeri de Transició Ecològica reconeixien fa sis mesos a l'ARA que el Midcat era "una peça més" i que calia tenir en compte diferents elements: qui el pagarà (Espanya sempre ha demanat la col·laboració europea); la continuïtat del tub en territori francès (França s'hi ha mostrat sempre contrària), la vida útil del gasoducte i la capacitat per transportar altres energies com l'hidrogen verd. En una compareixença al Senat l'any 2019 , la ministra Ribera deia que se sentia "còmoda" amb els informes contraris al gasoducte que "subratllen que es tracta d'un projecte ruïnós".

Un discurs que segueix la Generalitat, tot i que de moment no ha fet grans afirmacions públiques. A través de Twitter, Aragonès ha expressat la importància del Midcat per a la distribució de l'hidrogen verd, mentre que la consellera d'Exteriors, Victòria Alsina (Junts), ha anat més enllà criticant que si el projecte es va aturar va ser perquè "Espanya i França en el seu moment van demostrar una gran miopia". Ara bé, entre les files del Govern, i en particular entre les de Junts, també hi ha hagut veus prudents. "No és realista ni responsable", ha expressat el conseller d'Economia, Jaume Giró, sobre la possibilitat de construir l'obra en vuit mesos, tal com ha afirmat el govern espanyol. Amb tot, l'ARA s'ha posat en contacte amb la principal àrea afectada, la conselleria d'Agricultura i Transició ecològica, i no ha obtingut cap resposta política ni tècnica al voltant del projecte, per bé que comparteixen "la línia" del president.

stats