La mimesi d'ERC i els comuns (del 2016) sobre el dret a decidir

Barcelona"N'hi ha prou d'imaginar els vots que perdria el PSOE a Espanya si defensés un referèndum a Catalunya per fer-se una idea de la seva inviabilitat". Aquesta és la posició que defensava el líder d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, abans de les eleccions generals del 2016. Aquella va ser una campanya en què els republicans es van centrar en carregar contra el partit lila per la seva aposta pel diàleg amb l'Estat. "Alguns pensen que Espanya canviarà perquè sí", va dir Rufián en un míting, i en una entrevista a El País va defensar la via unilateral perquè suposava "interpel·lar Podem i En Comú Podem". “Què fareu si el poble català decideix agafar les regnes del seu destí i posar les urnes?”, els preguntava llavors. Tot això ha canviat molt en els últims anys i després del gir pragmàtic d'ERC a partir del 2018, el discurs de la formació s’ha anat acostant cada cop més a aquell que tant criticaven. El partit ha anat assumint diverses propostes en l’eix nacional que els de Jéssica Albiach plantegen des d’abans del referèndum de l’1-O. Amb l’aposta per l’acord de claredat que el president Pere Aragonès va fer en el debat de política general, els republicans es van fer seva una vella reivindicació dels comuns, que aquesta legislatura s’han consolidat com els principals aliats d’ERC al Parlament. 

“Benvingut a la proposta d’En Comú Podem de fa cinc anys”, va dir Albiach amb sorna com a resposta a aquesta última iniciativa d’ERC –que els comuns portaven al seu programa electoral el 2017–, presentada al ple de finals de setembre. Aragonès va concedir en el ple l’autoria de la proposta als comuns i va admetre que l’antecessor d’Albiach al càrrec, Xavier Domènech, havia defensat una iniciativa similar. “Les circumstàncies del 2018 respecte d’ara eren diferents”, va argumentar el president: “No tinc problema que sigui una proposta compartida, perquè ha de ser de tothom”. Els comuns també van portar la qüestió al ple el 2018 en una proposta de resolució que només va rebre el suport d’ERC, mentre que Junts i la CUP es van abstenir i Cs, el PSC i el PP hi van votar en contra. Segons ha sabut l’ARA, els comuns van arribar a redactar una proposició de llei que no es va registrar mai preveient que no prosperaria. Fonts de la formació recorden que feia “anys” que sentien que aquesta era una “pantalla passada”. “Va passar també amb els indults –ERC demanava l’amnistia, però Pere Aragonès va acabar reivindicant-ne la concessió com un pas endavant del diàleg– amb el blindatge del català i estem convençudes que acabarà passant també amb propostes com el nou model de finançament”.

Propostes en segon pla 

Els comuns asseguren que no han variat el seu discurs, però el cert és que moltes de les seves propostes han quedat matisades. En la legislatura entre 2015 i 2017 ells també s’imposaven terminis. En Comú Podem aspirava per exemple que es convoqués un referèndum pactat amb l'Estat durant la legislatura que el 2016 començava a Espanya. El candidat a aquells comicis, Xavier Domènech, va demanar el vot als independentistes per portar les seves demandes al Congrés, i va arribar a defensar un pacte en paral·lel un referèndum i una investidura amb el PSOE a la Moncloa. Tot i que la seva aposta no era fer un referèndum unilateral, fins i tot estaven disposats a “parlar” d'aquesta possibilitat. En el programa per les catalanes del 2015, en què anunciaven “l’esgotament de l’etapa autonòmica a Catalunya”, la formació apostava per “obrir un procés constituent a Catalunya i a Espanya”. Amb el temps, l’aposta dels comuns per l’amnistia també s’ha anat fent menys present en el seu discurs, fins al punt que al desembre no es van sumar al grup impulsor de la llei d'amnistia que els grups independentistes van presentar al Congrés.

Sigui com sigui, les propostes són líquides, i els comuns tampoc van ser els primers a apostar per l’acord de claredat: el PSC també el va debatre internament, encara que sense arribar a formalitzar la proposta, el 2016. De fet, els socialistes havien arribat a trencar la disciplina de vot per primera vegada al Congrés el 2013 per posicionar-se a favor del dret a decidir desmarcant-se del PSOE. "Estem a favor del dret a decidir amb la condició que sigui legal", defensava el 2012 a El Punt Avui el secretari general del PSC, Pere Navarro. Així, els socialistes catalans també han retrocedit en la seva aposta per l'autodeterminació. El seu actual líder, Salvador Illa, ha rebutjat reiteradament la possibilitat de fer un referèndum d'autodeterminació. "No estic d'acord amb un referèndum, sí a buscar un acord", apuntava recentment a TV3.