Política 17/04/2019

Un míting amb Joan Tardà

"Estimo molt l'independentisme, però estimo més la meva família, i no tothom pensa igual"

Aleix Moldes
4 min
Un míting amb Joan Tardà

Barcelona"Joan, per què marxes?", "No t'ho pots repensar?", "¿Ara que ja has instruït el Rufián ens deixes?" I així durant més de mitja hora un cop acabat el míting a la Plana de l'Om de Manresa, dilluns passat. "Són quinze anys a Madrid, eh? I aquí també hi ha molta feina a fer o què us penseu?", anava responent Joan Tardà a tothom que se li acostava per conversar o per fer-se una foto amb qui ha sigut la veu d'ERC al Congrés de Diputats des del 2004.

Tardà, situat simbòlicament al final de la candidatura, porta pràcticament el mateix ritme que ara fa tres anys, quan feia tàndem amb Gabriel Rufián. Un o dos actes al dia, amb mítings a Coma-ruga, Manresa, Banyoles i, per exemple, aquest dimecres a Flix i Gandesa. "Faig el que em diu el partit". De moment, però, no se l'ha pogut sentir en el circuit A, el que mou cada dia la caravana de premsa i a Rufián, acompanyat sovint per Carolina Telechea, Joan Josep Nuet, Roger Torrent o Pere Aragonès.

Un míting amb Joan Tardà

A Manresa, l'ambient era, però, de circuit A. Més de dues-centes persones que es van posar dretes quan va arribar la traca final: "Que ningú pretengui acomplexar-nos. Som republicans, independentistes i d'esquerres. I volem una Catalunya lliure i socialista". Ovacions que també l'han acompanyat en el míting d'obertura a Sant Vicenç dels Horts, quan Rufián va lloar la seva figura, i en l'acte central de campanya a Barcelona. No se'l va poder sentir, però va acabar pujant a l'escenari a saludar un públic que el troba a faltar.

"Encara que els entesos diguin que hi ha coses que no s'han de dir en campanya, jo crec que és en campanya quan hem de dir el que som", etzibava a Manresa tan bon punt li donaven la paraula per tancar el míting. Més d'un d'aquests "entesos" s'ha posat les mans al cap durant els últims quinze anys quan Tardà parlava en campanya. L'havien precedit, entre d'altres, la número 3, Carolina Telechea, i la suplent de Raül Romeva al Senat, Mirella Cortés.

"ERC no és nacionalista; ningú és més que ningú; volem que la gent sigui feliç; aspirem a la República perquè la gent pugui viure millor; estimem l'estelada, però de les banderes no se'n menja; enterrem el sectarisme i el dogmatisme per donar la mà als que pensen diferent que nosaltres". Gairebé vint minuts de discurs per desgranar el que ha estat defensant tots aquests anys en política.

Un míting amb Joan Tardà

Diàleg, 50% i respecte a la pluralitat

La seva sortida de la primera línia –amb homenatge inclòs per part de companys de partit i de rivals polítics– també ha anat acompanyada d'algunes crítiques, especialment a les xarxes i entre els que continuen defensant una via unilateral per aconseguir la independència. "Encara no som més del 50%. Ara és necessari i imprescindible que, per primera vegada, guanyem les eleccions espanyoles, que a les municipals el republicanisme ja abasti tot l'univers de municipis, i quan torni a haver-hi eleccions al Parlament; cal que el món sàpiga que som més del 50%", assenyalava des de l'escenari a la Plana de l'Om.

Tardà insisteix que l'independentisme "mai havia arribat tan lluny", però demana prudència. "Potser sí que haurem de tornar a desobeir i és possible que altres companys hagin d'entrar a la presó. Però la bandera que aixequem més alta és la del diàleg, perquè el diàleg porta inevitablement a la negociació i la negociació inevitablement als acords", expressava dilluns a Manresa. I encara afegia dos exemples, a Irlanda i Sud-àfrica. "Els irlandesos no es van desesperar amb Thatcher i, quan va arribar Tony Blair va acceptar que els conflictes s'han de resoldre parlant i van arribar els acords de Divendres Sant", apuntava primer. "Si algú encara no ho veu clar, recordeu-l'hi a Mandela, que, quan portava quinze anys a la presó, els seus el tenien amenaçat perquè no entenien que parlés de diàleg i hagués començat a aprendre la llengua afrikaner, la dels seus torturadors i carcellers. I ell els deia que aprenia l'afrikaner perquè, el dia que guanyessin, els parlaria en la seva llengua per arribar-los directament al cor".

Un míting amb Joan Tardà

Per acabar, lliçó magistral del respecte a la pluralitat. "Jo estimo molt Catalunya i l'independentisme, però estimo més la meva família. I a la meva família, com a les vostres, hi ha persones que pensen com jo i d'altres que no. Les persones que pensem diferent tenim els mateixos problemes. Estem obligats a seure al seu costat perquè creiem que la República és l'eina imprescindible per a un país on prevalgui la justícia social i no volem societats descohesionades ni viure en la selva social".

Converses, més fotos, i encara un sopar amb militants a Manresa abans de tornar-se a posar en ruta perquè altres ciutats també puguin seure a escoltar un míting amb Joan Tardà.

stats