Madrid Confidencial, thriller del moment

MadridLa vida política espanyola s’ha convertit en una història policíaca, un autèntic thriller. El relat està ple d’incògnites i l’acció transcorre en un intens clima emocional. Hi ha gent que es fixa en l’aspecte físic del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, com mai ho havia fet fins ara, buscant detectar els efectes de la crisi que travessa el seu lideratge. L’anterior portaveu de Coalició Canària, Ana Oramas, va criticar un dia l’aire de suficiència habitual del secretari general del PSOE quan entrava a l'hemicicle del Congrés dient-li que li recordava allò del “tumbao que tienen los guapos al caminar”. Ara, en canvi, el que mira la gent és la cara d’en Sánchez, normalment per concloure que, de sobte, s’ha aprimat visiblement. Per aquest costat, la curiositat popular ens podria recordar la pel·lícula d'Alfred Hitchcock The wrong man, traduïda aquí com a Fals culpable (1956).

És la història d'un músic modest –interpretat per Henry Fonda– acusat sense fonament d'una sèrie de robatoris, per la qual cosa és detingut i empresonat. És un guió per fer patir la gent. Els espectadors saben que no és l'autor dels delictes que li imputen, però tot sembla conduir a una condemna inexorable. Bona part de la militància socialista omple ara una platea imaginària d’aquestes característiques. Veuen Sánchez com el músic de jazz injustament perseguit en el film de Hitchcock, que reacciona amb valor quan surt en llibertat provisional amb fiança i s’entesta a demostrar que és innocent, cosa que aconsegueix a un alt preu, mentre la seva dona –interpretada per Vera Miles– es veu superada per les circumstàncies i ha d’ingressar a un hospital psiquiàtric.

Fins aquí la primera versió del plató on es roda el thriller en què s'ha convertit el cas de la tríada Ábalos-Koldo-Cerdán, amb una història principal i diverses de paral·leles, com la de l'actriu porno que acompanyava l’exministre de Foment el dia que van escorcollar el seu pis a València. Una situació en què l'amiga d’Ábalos va voler sortir a passejar el gos, una excusa per endur-se un disc dur i que no el trobés la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil. Aquest episodi ens porta a un altre escenari de rodatge, agreujat pel recent debat al Congrés sobre aquest cas de corrupció. Es tracta d'una altra història criminal, molt més cruel que l'anterior, la titulada L. A. Confidential, on apareix la prostitució com una de les qüestions de fons, com ha passat en el gir de guió al debat del Congrés.

Em refereixo a la intervenció del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, en el torn de rèplica a Sánchez, quan va posar sobre la taula els negocis del sogre del seu oponent, relacionats amb saunes on haurien existit aquest tipus de pràctiques de sexe de pagament. Això sí que és anar a totes, recreant l’ambient de la pel·lícula mencionada. En aquell cas s'ambientava a la ciutat de Los Angeles, i en la vida real, a la capital d'Espanya, Madrid. Es tracta, en definitiva, d’un guió que ja seria una sèrie, la de Madrid Confidencial, rodada en un ambient de sospita general. La del PP sobre el PSOE, partit acusat per Feijóo d’haver-se convertit en una màfia. I al revés, del PSOE contra el PP, a qui li recorda els seus greus casos de corrupció d’un passat que continua sent jutjat als tribunals. I del qual se sospita que el PP ha tingut i té informació privilegiada i anticipada dels passos que va fent la investigació policial i judicial sobre la mencionada tríada corrupta socialista.

Trencar les aliances del PSOE

No sé si arribarem a saber-ho tot, ni sobre el grau de penetració de la tríada Ábalos-Koldo-Cerdán a l'administració per cobrar a canvi d’adjudicació d’obres públiques, ni sobre hipotètiques estratègies de filtracions i ús del calendari polític per enfonsar el govern de Pedro Sánchez. El que és ben cert és que el PSOE està convençut que aquestes maniobres s’han fet i es continuen fent per generar un clima irrespirable que acabi per trencar les aliances del PSOE i provocar la caiguda de la coalició i la convocatòria d'eleccions anticipades. En tot cas, a Madrid Confidencial, al contrari que a L. A. Confidential, no hi ha una turmentada història d’amor, no hi surt Kim Basinger buscant redempció en braços de Russell Crowe. Tots podem pensar que a les clavegueres de Madrid hi ha ara més brutícia que mai, i en totes direccions, però que ens quedarem a mitges, sense aclarir totes les incògnites.

La batalla a Madrid és política i entre poders de l'Estat. Amb el debat del Congrés ha guanyat temps tothom, tret de Feijóo. El PP hauria volgut córrer més, tenir Sánchez contra les cordes. Però el gran obstacle dels populars encara és Vox. Diuen les enquestes que l’extrema dreta creixerà. Algunes ho diuen per mobilitzar vot a favor de les esquerres, com fa dos anys. No obstant això, no crec que menteixin. La tàctica de Feijóo d’anar contra Sánchez aprofitant el currículum comercial del seu sogre no va ser un bon pas. L’acosta a l’estil de Vox, però amb poques possibilitats de rendibilitzar-ho, perquè ja se sap allò que sempre és millor l’original que la còpia. En canvi, és probablement més productiu pel PP qüestionar el possible acord sobre un nou finançament per Catalunya, explotant la idea de la discriminació i el greuge. O visitar Barcelona, com acaba de fer, per destacar els seus problemes en matèria de seguretat ciutadana.

Malgrat els prejudicis sobre privilegis per Catalunya, pel govern i pel PSOE l'acord sobre finançament es traduirà en una presa d'oxigen, com ho va ser la compareixença de Sánchez i el curs que va seguir el debat al Congrés. Però aquella sessió va acabar amb conclusions molt obertes. Els socialistes hauran de tenir molta cura, no només sobre el que pugui anar sortint de les investigacions sobre la seva tríada corrupta i l'eventual creixement del cas amb més implicats d'una escala superior –que és el principal–, sinó sobre l'evolució de les anàlisis que facin els seus socis i les reaccions que provoquin els passos del Suprem. Feijóo va demostrar angoixa i presses atacant tothom, Junts i PNB inclosos. Però al PSOE no el salvarà només la bona marxa econòmica del país, que a més no arriba a tothom. Pel govern espanyol el repte és aturar la sagnia de confiança i credibilitat. I això a Madrid Confidencial es perd ràpidament i costa de recuperar.