Pedro Sánchez, una improbable dimissió

MadridPedro Sánchez no vol passar a la història com un president que va haver de sortir de la Moncloa amb la cua entre les cames i envoltat de corrupció. Per això, és molt improbable que dimiteixi. Passi el que passi, esgotarà el temps tot el que pugui. És evident que l'evolució del cas Ábalos-Koldo deixa Pedro Sánchez en una situació d'extrema dificultat. La llista d'implicats en presumptes delictes de corrupció s'ha allargat amb Santos Cerdán, ja exsecretari d'organització del PSOE, precisament la persona que va succeir Ábalos en aquesta responsabilitat.

Però la primera reacció de Sánchez ha estat encarregar-se de mostrar immediatament una ferma voluntat de continuar. A banda de demanar repetidament perdó a la ciutadania en la seva compareixença després de fer-se públic l’informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil sobre les comissions cobrades per alguns dels seus més estrets col·laboradors, el líder socialista va descartar amb rotunditat una convocatòria d'eleccions anticipades. No és sorprenent. Si hagués fet una altra cosa hauria mostrat una cara fins ara desconeguda de la seva personalitat. Sánchez ha superat diverses proves de supervivència i difícilment serà ell qui, per decisió pròpia, abandoni a mitja legislatura. La qual cosa no vol dir que la seva capacitat de resistència sigui il·limitada.

La jugada més espectacular seria la de presentar, ara sí, una qüestió de confiança al Congrés. Però suposaria un risc molt elevat. Li costaria tornar a reunir els socis de la seva investidura, en part perquè ara li seria més difícil pagar concessions i preus elevats. Sánchez vol continuar governant, però no podrà fer-ho com si no hagués passat res. Dintre i fora d'Espanya la seva imatge acaba de patir un deteriorament substantiu. No n’hi ha prou amb aparèixer compungit per demanar diverses vegades perdó a la societat i als seus votants en particular. Amb l’ampliació de la trama Ábalos-Koldo i la implicació de Santos Cerdán, Pedro Sánchez ha perdut una part important del suport que va rebre el juliol de 2023. Llavors li va sortir bé la jugada de l’anticipació electoral després dels pèssims resultats de les municipals i autonòmiques del maig del mateix any. I també va treure rèdits –en realitat, un gran profit– del rebuig a una alternativa de govern basada en pactes entre el PP i Vox.

El cas és que aquella alternativa existia, com es va veure pel contingut d’alguns dels acords fets a diverses comunitats autònomes, en matèria d'immigració o de memòria històrica i democràtica, per exemple. Però unes eleccions anticipades es desenvoluparien ara en un ambient molt diferent. És difícil que un polític lesionat vulgui saltar al camp sent conscient de la seva debilitat i per caure derrotat entre denúncies de manca de respecte a les regles del joc, en aquest cas als jutges i a la justícia en general. Sánchez tenia i té molts motius per ser crític amb determinats magistrats i les seves línies d’investigació, però aquestes possibilitats han quedat ara molt disminuïdes per la contundència de les dades que ha aportat l’informe de la Guàrdia Civil sobre les activitats dels Ábalos, Koldo i Cerdán.

Sánchez va demanar en la seva compareixença que se sàpiga distingir entre uns casos i altres. Però la claredat de les converses gravades entre aquests protagonistes de la trama farà que tot esforç per reclamar anàlisis matisades perdi possibilitats d’obtenir respostes positives. Encara que tota la resta sigui falsa o exagerada –per exemple sobre les activitats de la seva dona a la càtedra que va tenir a la Complutense, o sobre el cas del seu germà i com va obtenir un càrrec de la Diputació de Badajoz, o sobre el fiscal general i la seva suposada revelació de secrets–, ara el soroll és tan estrident que fa molt difícil qualsevol iniciativa d’estabilització de la situació. Ja veieu que no parlo de recuperació –que resulta molt improbable–, sinó senzillament d’estabilització. Per això he mencionat la hipòtesi –més teòrica que real– d'una qüestió de confiança, reconeixent l’escàs marge de maniobra dels socialistes i la precària majoria formada amb els seus socis.

Guanyar votacions, cada cop més complicat

Ara bé, qui podria obtenir un millor resultat en unes eleccions anticipades? Sumar, els independentistes d’ERC i Junts, els bons estrategs del PNB, potser Podem? L’escenari és incert i perillós per a tothom. Al mateix temps, cap d’ells té gaires possibilitats reals d’actualitzar els pactes del debat d’investidura. Els efectes d’aquest cas de corrupció perjudiquen el PSOE i el govern espanyol, però de retruc també els seus aliats. Ara serà més difícil reunir majories en cada votació parlamentària. Sánchez només pot aspirar a rebre cert volum d’oxigen per acabar la legislatura després de la seva posada en escena fent d'home enganyat per uns corruptes de qui no havia sospitat mai. Una versió que té molts punts febles, després que tragués Ábalos del Govern, però el deixés continuar com a diputat. El que és pervers de la lluita contra la corrupció des de les més altes responsabilitats de govern és que tard o d'hora esquitxa, tant a qui no sabia res o va callar, com a qui va ser incapaç de controlar la gestió dels subordinats. I Sánchez tenia dades i raons per haver apartat molt abans del seu govern i del PSOE els que ara poden enfonsar-lo.

Dit això, el més probable és que la legislatura continuï en aquesta situació en què la marxa general del país és positiva –ho veurem amb la temporada turística–, però amb la gent cada cop més desencisada. Continuarà el soroll, alguns dies serà ensordidor, augmentarà la decepció sobre la política i els polítics, i si es produeix un canvi de cicle polític serà com a resultat d’unes eleccions. No són poques les veus del PSOE que donen suport a García-Page en la seva tesi que les generals haurien de ser abans que les municipals i autonòmiques, al revés que el 2023, per evitar el vot de càstig al govern espanyol. Mentrestant, Feijóo fa bé de no llançar-se a una moció de censura que seria una probable repetició del seu frustrat debat d’investidura, per manca d'aliats. L’oportunitat del líder del PP sorgirà si Sánchez té un autèntic viacrucis d’aquí al 2026 o 2027, i si llavors saben mostrar una alternativa sòlida. Però Vox tampoc els donarà facilitats.