Montero vs. Junqueras: la viabilitat del finançament singular en joc

Barcelona / MadridEl desllorigador per la investidura de Salvador Illa va ser l'acord perquè Catalunya tingués un nou model de finançament singular que passava per recaptar tots els impostos, començant per l'IRPF. A banda del PSC, l'acord també el va avalar el PSOE en un comitè federal, la garantia que li va servir a ERC per sotmetre aquell pacte a votació de les bases –que van avalar amb una ajustada majoria, un 53,5%–. Tot i que sobre el paper el pacte establia que de cara a l'any vinent l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) ja havia de recaptar l'IRPF, al llarg dels últims mesos aquesta previsió no només ha mutat, sinó que el compliment global del pacte ha quedat en l'aire. El xoc entre Esquerra i el ministeri d'Hisenda s'ha fet evident en les últimes setmanes, i ha deixat en fals el govern de Salvador Illa, que ha hagut de fer equilibris. Què separa ara mateix les dues parts? Per què no encaixa el que demana ERC amb el que vol la titular de la cartera, María Jesús Montero?

L'acord d'investidura entre socialistes i republicans posava per escrit que amb el nou model de finançament Catalunya havia de passar a recaptar tots els impostos i establir una quota de solidaritat per aportar a la resta de l'Estat. Per començar a aterrar el pacte, el Govern va començar a dimensionar l'ATC per incorporar-hi recursos humans i tecnològics que han de permetre a l'organisme gestionar l'IRPF, l'impost que Catalunya havia de recaptar el 2026, però que finalment la previsió s'ha dilatat fins al 2028. En paral·lel, Esquerra ha fet un pas endavant presentat aquest divendres i en solitari una proposició de llei per donar empara legal a la recaptació de l'ATC i també ampliar-ho a la resta de comunitats autònomes. I aquí s'ha evidenciat el primer xoc amb el ministeri d'Hisenda.

Des d'ERC defensen que sense aprovar un marc legal, els passos que faci el Govern per preparar la Hisenda catalana perquè pugui recaptar l'IRPF són estèrils. Els republicans, de fet, es queixen que María Jesús Montero no vol cedir aquesta recaptació perquè suposa tocar "el moll de l'os de l'Estat", en paraules d'Oriol Junqueras. La proposició de llei dels republicans no només contempla que Catalunya pugui gestionar aquest tribut, sinó que ho amplia a les comunitats que ho demanin. De fet, proposen modificar tres lleis estatals perquè tingui base legal: la Lofca (llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes), la llei per la qual es regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú (22/2009) i la llei de cessió de tributs a Catalunya (16/2010). La via dels republicans, però, no la comparteix Montero.

L'impost amb més pes

L'IRPF no és un impost qualsevol. Es tracta de la figura impositiva més important a l'Estat pel seu pes recaptatori, cosa que té conseqüències directes en els recursos que es reparteixen a través del sistema de finançament autonòmic de règim comú, i que s'hauria d'haver actualitzat el 2014. Cal tenir en compte que del tram autonòmic de l'IRPF, només una part se la queda el territori (en el cas de la Generalitat el 50% de l'impost), mentre que la resta va a parar al pot comú que nodreix el sistema. Alhora, una descentralització total de l'IRPF també afectaria els recursos de l'Estat, que ara controla l'altre 50% del tribut. És per això que aquest sempre ha estat un debat, com a mínim, espinós per a Hisenda. De fet, fa anys que la discussió sobre dotar de més autonomia fiscal a les comunitats s'arrossega i no només a les institucions, també a l'acadèmia.

Des del ministeri d'Hisenda no són clars en les seves intencions pel que fa a la cessió d'aquest tribut –en un passat, Montero ha defensat públicament avançar cap a una federalització del sistema fiscal i ha obert la porta a una harmonització dels tributs–. En tot cas, el punt de partida d'Hisenda és l'acord assolit amb el Govern en el marc de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat del passat mes de juliol, però no la proposició presentada aquest divendres per ERC. De fet, en el document resultat de la reunió Generalitat-Estat es parlava "d'impulsar" canvis legislatius perquè l'ATC "assumís progressivament competències en la gestió de l'IRPF". No parlava, doncs, explícitament de recaptació.

La pilota, ara, està a la seva teulada. D'entrada, podrien imposar un veto a la proposta legislativa d'ERC per motius pressupostaris tal com reconeix la Constitució (afecta un impost i, per tant, els recursos amb els quals compta l'Estat). Té 30 dies per decidir-ho. Si no hi posa bastons a les rodes, la iniciativa es votarà al ple del Congrés quan sigui el torn d'ERC.

Fonts d'aquesta cartera remarquen només que cal anar "progressivament" –cedir del tot un tribut suposa donar la clau de la caixa, és a dir, dels recursos, a una comunitat– i que la modificació de l'IRPF suposa tocar "lleis molt importants" que sí o sí impliquen tenir l'aval del Congrés dels Diputats, cosa que avui no està garantit per les reticències dels socis de la majoria plurinacional. "Ha d'agradar a tothom", reiteren les mateixes fonts, que prefereixen no parlar de calendari.

Pendents de la proposta d'Hisenda

Si la norma finalment no tira endavant, Esquerra es planteja una altra via que hauria de servir com a primer pas per aprovar aquesta base legal perquè l'ATC pugui recaptar l'IRPF. La reforma global del model de finançament autonòmic que ha de presentar María Jesús Montero hauria de comportar la modificació de la Lofca i és aquí on el partit de Junqueras veu una escletxa per incloure-hi també el canvi legal perquè les comunitats autònomes puguin gestionar l'impost de la renda, apunten fonts de la formació. Ara bé, caldria encara modificar dues lleis més –les que ERC havia incorporat a la seva proposició de llei– perquè aquesta recaptació fos efectiva.

La intenció d'Hisenda és presentar una nova proposta de model abans que acabi l'any. Des de dins de la cartera apunten, però, que tot i estar estretament lligat amb la cessió d'impostos com l'IRPF, es tracta de coses "paral·leles". "S'hi està treballant", indiquen fonts del ministeri, que ja adverteixen que la intenció és que sigui "viable" per a totes les comunitats autònomes. Fonts republicanes creuen que el fet que María Jesús Montero sigui candidata a Andalusia complica tota mena d'avenç en aquesta matèria. "No portarà res sota el braç signat amb ERC" per presentar-s'hi, opinen les mateixes fonts. Aquest mateix dissabte, Montero ha assegurat que és "mentida" que el govern espanyol vulgui beneficiar més a Catalunya amb un nou finançament, igual que ho era que la quitança del FLA només ajudés a la Generalitat: "Perdonem més a Andalusia que a altres territoris".

N'hi ha, però, que esmenen aquesta tesi: "Tant si és candidata com si no, [María Jesús] Montero no proposaria un model que fos negatiu per a Andalusia, però tampoc per cap altra comunitat". Fonts pròximes a la vicepresidenta asseguren que és difícil trobar algú "amb més sintonia" i "sensibilitat" que ella per negociar un model singular que de retruc suposi dotar de més capacitat a l'hora de gestionar tributs com l'IRPF. "Coneix a fons el model de finançament i està disposada a negociar [...]. Si algú creu que ho té més fàcil negociant amb algú que no sigui ella, va equivocat. És un error de lectura", reiteren les mateixes fonts. Amb tot, la pressió d'Esquerra, ara per ara, no ha fet moure el ministeri d'Hisenda. La posició de María Jesús Montero, però, deixa en una posició difícil el govern de Salvador Illa, que no s'ha cansat de repetir que complirà amb l'acord d'investidura.

Aquest dimecres, el mateix president de la Generalitat intentava relativitzar el xoc amb el govern espanyol i assegurava que Montero és un "actiu". Aquesta setmana, però, el Govern es posava al costat d'ERC quan assegurava que el seu objectiu era complir amb què Catalunya recaptés el 100% de l'IRPF. No és la primera topada que els socialistes catalans tenen amb el PSOE. En la reunió de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat del juliol, va caure de l'acord per a un model de finançament singular el principi d'ordinalitat que ha defensat el PSC i simplement es va incloure com una de les coses que defensa Catalunya, però sense que el govern espanyol ho assumís.