Mor Anna Balletbò, exdiputada socialista que va viure el 23-F
Va ser l'única parlamentària que va poder sortir del Congrés durant el cop d'estat fallit perquè estava embarassada
BarcelonaLa periodista i exdiputada socialista Anna Balletbò ha mort aquest divendres als 81 anys, segons han confirmat a l'ARA fonts socialistes. Actualment, presidia la Fundació Internacional Olof Palme, i també havia estat professora de ciències de la informació a la Universitat Autònoma de Barcelona. Com a diputada, Balletbò va protagonitzar un dels moments més recordats del cop d'estat fallit del 23-F: va ser l'única parlamentària a la qual els militars van permetre abandonar l'hemicicle perquè estava embarassada, i de bessons.
Amb els anys, Balletbò (Santpedor, 1943) va anar donant detalls de què va passar quan va sortir del Congrés aquell dilluns 23 de febrer del 1981. El primer que va fer la dirigent socialista va ser trucar a la seva família i a l'aleshores president de la Generalitat, Jordi Pujol, perquè li donés el telèfon del rei. Tot seguit, va marcar el número de la Sarsuela i va comunicar a Joan Carles I el que havia passat dins de l'hemicicle, on havia irromput el tinent coronel Antonio Tejero. Balletbò va informar el monarca del nom del militar colpista perquè un diputat socialista que era militar l'havia reconegut i l'hi havia dit. Es tractava de Juli Busquets, excomandant de la Unió Militar Democràtica, pertanyent al PSC.
Balletbò, que va obtenir escó al Congrés el 1980, va continuar la seva carrera a la cambra baixa fins al 2000. Totes aquestes vivències va plasmar-les per escrit al llibre Una mujer en la transición. Confesiones en la trastienda (Flor del Viento).
Companys del PSC han lamentat la seva mort i han recordat la seva contribució a la construcció del partit a Catalunya –formava part de Convergència Socialista de Catalunya, una de les famílies que van confluir després sota les sigles del PSC–, a més del seu compromís amb el feminisme. Un d'ells ha estat el president de la Generalitat, Salvador Illa, que l'ha definit com una dona "entusiasta i sempre activa", que va destacar com a servidora pública "valenta" i defensora dels valors socialistes "quan era més difícil i necessari". L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha anunciat que li atorgarà la Medalla d’Or al Mèrit Cívic a títol pòstum. Ella va ocupar la posició número 38 de la seva llista a les municipals del 2019.
Lligada al PSC des dels orígens
De la mà de Raimon Obiols, el nom de Balletbò va estar lligat a les sigles dels socialistes catalans des dels seus inicis. L'exdiputada va ser una de les persones que va pujar a l'escenari el 1976, en l'anomenat Míting per la Llibertat, el primer autoritzat des del 1939 a Barcelona. "Les dones que tan sols hem conegut la dictadura estem avui aquí per guanyar la llibertat i construir el socialisme", va dir, en la seva intervenció, que es conserva als arxius de la Fundació Rafael Campalans. Trenta anys més tard, Balletbò va rebre la Creu de Sant Jordi en mans del govern de Pasqual Maragall per la seva defensa dels drets de les dones i els drets humans arreu del món. "Va obrir el camí de la participació de les dones en política, en els mitjans i en la vida social i econòmica del país", ha recordat la consellera d'Economia, Alícia Romero. L'exdiputada va ser pionera reclamant, ja al 2000, que una dona ocupés per primera vegada la primera secretaria del PSC, quan la va deixar Narcís Serra. Un dels seus referents –i amiga íntima– era l'escriptora barcelonina Maria Aurèlia Capmany, a qui durant tota la seva vida va elogiar com a far de la lluita feminista.
Abans de fer el salt a la política, Balletbò va treballar de mestra i de periodista a mitjans com RTVE, i després va llicenciar-se en història i en ciències de la informació. Els seus periples la van dur a ser corresponsal un temps pels serveis exteriors de la BBC a Londres, on va fer servir el pseudònim de Lluís Sans. Entre 2000 i 2007 també va ser membre del consell d'administració de RTVE, i posteriorment va formar part de del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals un parell d'anys. A més, el 1985 va rebre l’Estrella Polar, de Suècia, distinció que reconeix els mèrits cívics per al país.
Malgrat haver deixat la primera línia, en els últims anys Balletbò encara havia assistit a actes del PSC i seguia de prop l'actualitat política i internacional. Segons ella mateixa va explicar a l'ARA fa uns mesos, durant l'última campanya electoral fins i tot va enviar algun missatge a Salvador Illa, aleshores candidat, per explicar-li com l'havia vist en un dels debats electorals televisats. A través de la fundació, també es va involucrar en l'acollida de refugiats ucraïnesos que fugien de la guerra amb Rússia.
