Mor Antonio Tejero, autor del cop d'estat del 23-F
L'ex tinent coronel de la Guàrdia Civil tenia 93 anys
MadridL'autor del cop d'estat fallit del 23 de febrer del 1981, Antonio Tejero Molina, ha mort aquest dimecres a la tarda a Alzira (País Valencià) als 93 anys, tal com ha informat el despatx jurídic que representa a la família a través d'un comunicat. La mort de l'ex tinent coronel coincideix amb el mateix dia que el govern espanyol ha desclassificat els documents sobre el cop d'estat del 23-F. Feia diversos anys que Tejero tenia una salut delicada i aquest dimecres a la tarda ha dit prou. En el comunicat, els advocats de la família expliquen que "en el convenciment absolut que la mort no és el final, [la família] agraeix totes les mostres d'estima rebudes en aquests moments tan difícils i demana el màxim respecte a la seva privacitat".
Nascut el 30 d'abril del 1932 a Alhaurín el Grande (Màlaga), va ingressar al cos de la Guàrdia Civil el 1951, d'on va ser expulsat després de ser condemnat a 30 anys de presó per rebel·lió militar. Una part de la pena la va complir al castell de Sant Ferran de Figueres, antiga presó militar. L'any 1996 va quedar en llibertat havent complert només la meitat de la condemna.
Tejero ha passat a la història per haver irromput de forma violenta al Congrés al crit de "Quieto todo el mundo" durant la votació de la investidura de Leopoldo Calvo-Sotelo com a president del govern espanyol després de la dimissió d'Adolfo Suárez. A partir d'aquell moment, els 350 diputats es van passar més de disset hores segrestats a la cambra espanyola. Tejero va arribar-hi acompanyat de més de 250 guàrdies civils armats i va ordenar a tots els representants electes que s'estiressin a terra mentre disparava diversos trets cap al sostre. Tots els diputats van obeir les seves ordres excepte tres: Adolfo Suárez; el vicepresident, Manuel Gutiérrez Mellado, i el líder del Partit Comunista (PCE), Santiago Carrillo.
Darrere el cop d'estat hi havia també el segon cap de l'estat major de l'exèrcit, Alfonso Armada, i el capità general Jaume Milans de Bosch, que va decretar l'estat d'excepció a València i va treure els tancs al carrer. Aquest últim, com Tejero, també va ser condemnat a 30 anys de presó el 3 de juny del 1982, mentre que Armada només va ser condemnat a 6 anys perquè se'l va responsabilitzar de conspiració. En aquell judici hi havia una trentena d'acusats, onze dels quals van ser absolts. Un any després, el Tribunal Suprem va revisar la sentència i també va situar Armada a la cúspide de la rebel·lió. Posteriorment, però, Armada va ser indultat.
L'operació militar del 23-F va fracassar tan bon punt es va produir un missatge televisat del rei Joan Carles I. Amb l'uniforme de les forces armades, va donar suport a la Constitució i a la democràcia, malgrat que sovint s'ha posat en dubte el seu rol i fins a quin punt tenia coneixement del que passaria. Especialment, perquè Armada havia sigut secretari general de la Casa del Rei, i és a qui s'atribueix la idea de torpedinar el procés democràtic. "Jo al rei Joan Carles el vaig fotre viu. Ell tenia preparat amb el general Alfonso Armada un govern al seu gust. Però calia un militar que donés el cop. Aquest vaig ser jo. Tanmateix, quan vaig veure el que seria, ho vaig aturar", explicava Tejero en una entrevista a El Español l'octubre del 2023. Segons el seu relat, quan va veure que Armada pretenia fer un govern de concentració amb membres de l'esquerra, va avortar el cop. La versió oficial i acceptada no és aquesta, sinó que Tejero es va rendir amb la intervenció del rei: si bé va irrompre al Congrés a quarts de set de la tarda, va abandonar-lo passada la mitjanit. L'endemà al matí en van sortir la resta de guàrdies civils.
Abans del cop d'estat fallit, Tejero ja havia intentat posar fi a l'incipient procés democràtic que s'obria en aquell moment. El 1978 va participar en l'operació Galàxia, un intent d'un grup de militars que consistia en assaltar el govern durant una reunió al Palau de la Moncloa, aprofitant que el rei era fora d'Espanya de viatge oficial a Mèxic. El complot va ser desarticulat abans d'hora, i Tejero jutjat i condemnat a set mesos de presó, però això no li va impedir seguir exercint de policia fins a la sentència dels fets del 23-F.
L'exhumació de Franco
L'última vegada que Tejero es va deixar veure va ser el 24 d'octubre del 2019 al cementiri d'El Pardo-Mingorrubio, el dia que s'hi van traslladar les despulles de Francisco Franco des del Valle de los Caídos [ara Cuelgamuros]. Aleshores tenia 87 anys i hi va acudir vestit de gala i corbata, entre aplaudiments i crits de "Viva Franco". Han sigut poques les notícies sobre ell en els últims anys, si bé totes han sigut per donar prova de la seva ideologia reaccionària: el 2012 va presentar una denúncia contra el llavors president de la Generalitat, Artur Mas, cinc dies abans de les eleccions del 25 de novembre d'aquell any, en la qual l'acusava de "conspiració i proposició per a la sedició". Era l'inici del Procés. Anys després, l'octubre del 2023 i en plena negociació sobre l'amnistia, Tejero va presentar una altra denúncia a la Fiscalia per les "maniobres antiespanyoles" del president espanyol, Pedro Sánchez.
Tejero encara va arribar a viure el 50è aniversari de la mort de Francisco Franco el passat 20 de novembre, quan es va estrenar la sèrie sobre el 23-F d'Alberto Rodríguez i produïda per Movistar+. Porta el títol d'Anatomía de un instante i està inspirada en l'obra homònima de l'escriptor Javier Cercas. Enregistrada a l'hemicicle del Congrés, que durant uns dies va viatjar en el temps amb decoració de l'època, recrea l'intent de cop d'estat del 23-F que va protagonitzar Tejero.