Mor el ministre de Justícia i president del Congrés durant el 23-F, Landelino Lavilla

BarcelonaL'exministre de Justícia i president del Congrés durant el cop d'estat del 23-F, Landelino Lavilla, ha mort aquest dilluns als 85 anys, segons han confirmat a Efe fonts de l'òrgan consultiu. Nascut a Lleida l'agost del 1934, patia una malaltia greu, encara que continuava actiu en el càrrec com a conseller de la secció primera del Consell d'Estat.

Com a ministre del govern del president Adolfo Suárez, va esdevenir una de les figures claus de la Transició, tant com a ministre com, des del 1979, com a president del Congrés, on va viure intensament el cop d'estat del 1981 del tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero, a qui, explicaven les cròniques de l'època, va oferir quedar-se ell i la resta de la mesa d'ostatges a canvi de deixar sortir la resta de diputats. La petició no va ser acceptada. Després de la marxa de Suárez, Lavilla va ser triat president d'UCD el 1982, encapçalant la llista electoral de la coalició centrista en les eleccions generals d'octubre d'aquell mateix any, que va guanyar el PSOE per una amplíssima majoria absoluta.

Després del fracàs electoral i la dissolució d'UCD, Lavilla va renunciar a la seva acta de diputat i va passar a formar part del Consell d'Estat. En aquesta institució, Lavilla va iniciar les seves funcions en la secció vuitena dedicada a indústria, agricultura, pesca i alimentació. Posteriorment va presidir la secció segona, encarregada dels informes sobre assumptes exteriors i justícia i, quan va ser substituït al gener del 1996 per Francisco Tomás i Valiente, va ser nomenat president de la secció primera.

Esquerra Unida el va proposar com a candidat al Tribunal Constitucional el juny del 1992, però Lavilla va establir com a requisit imprescindible el consens de tots els grups parlamentaris i, al no produir-se, va renunciar a la seva candidatura. També a l'octubre del 1994 el govern socialista i la resta de les forces polítiques de l'oposició van arribar a un acord per designar-lo Defensor del Poble, però l'expresident del Congrés va declinar la proposta i va donar per acabat el seu cicle "dedicat a la vida política".

Va ingressar a l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació el juny del 1997 i dos anys més tard va prendre possessió com a acadèmic de número d'aquesta institució, de la qual va arribar a ocupar la presidència el 22 de desembre del 2003, en substitució de Manuel Albadalejo.

Per la seva trajectòria professional va ser guardonat amb les Grans Creus del Mèrit Civil, de la Reial Ordre de Carlos III i de Sant Raimon de Penyafort. També va ser distingit, amb la resta de presidents del Congrés, amb el premi de la Defensa dels Valors Constitucionals, atorgat per la Fundació Humanisme el 1998, el IX Premi Pelayo per a Juristes de Reconegut Prestigi el 2003 i el premi a la independència judicial atorgat per l'Associació de Jutges i Magistrats Francisco de Vitoria (AJFV) l'any 2009.