Política 26/11/2021

Els mossos que desafien la nova estratègia jurídica de la Generalitat

El jutge els dona quinze dies perquè els agents es busquin advocat en el judici contra set manifestants

4 min
El 30 de gener del 2018 desenes de manifestants van intentar accedir al Parlament tot i l’oposició dels Mossos.

BarcelonaEl judici previst aquest dijous contra els set acusats pels aldarulls del 30 de gener del 2018 al Parc de la Ciutadella, el dia que es va suspendre la investidura de Carles Puigdemont, ha quedat ajornat. Per què? Malgrat que el lletrat del Govern ha refermat la decisió d'abandonar la causa, un a un –amb una única excepció– els agents que van participar en aquell operatiu han decidit mantenir-la quan el jutge els hi ha demanat. Ara tindran dues setmanes per buscar-se un advocat abans que es fixi una nova data per al judici, però el que ja han evidenciat els mossos és que discrepen de la nova estratègia adoptada pel Govern de Pere Aragonès, que a més d'aquesta prepara la retirada de diverses causes similars.

Els agents perden l'assistència dels advocats de la Generalitat –des de fa uns mesos assignats a la conselleria de Presidència i no a la d'Interior–, però poden seguir el camí que van obrir les acusacions, que fins ara reclamaven dos anys de presó per als manifestants per atemptat contra l'autoritat i desordres públics. El nou posicionament del Govern és que no es personarà quan no hi hagi lesions acreditades amb certificat mèdic i, en cas que n'hi hagi, no es puguin identificar fefaentment els autors de les lesions. En el cas dels set acusats d'aquest dijous també s'hi han personat la Fiscalia, que els demana tres anys de presó, i un sindicat de Mossos.

Les defenses han protestat per l'ajornament del judici argumentant que els agents s'havien d'haver personat abans i que ara haurien d'haver quedat fora del procés un cop la Generalitat –que en cap moment va presentar cap escrit exposant que els defensés– se n'ha retirat. A l'inici de la vista, l'advocat del Govern, Josep Lluís Florensa, ha argumentat que la instrucció del cas no ha permès recollir prou indicis contra cap dels set acusats per condemnar-los directament per cadascuna de les lesions patides pels agents aquell dia. De fet, l'acusació de l'executiu ni tan sols incloïa el delicte de lesions. Fonts de la conselleria d'Interior garanteixen que la decisió és ferma i que si els agents volen buscar-se advocat, ho hauran de fer pels seus propis mitjans. El més probable és que ho facin a partir d'un sindicat.

L'estira-i-arronsa amb els sindicats

Aquest cas evidencia l’estira-i-arronsa que mantenen els sindicats dels Mossos amb el departament d’Interior. Fonts d’Interior s’emparen en la posició de retirar l’acusació perquè s’havia descartat el delicte de lesions –la Fiscalia el manté– i tampoc es poden identificar els autors. En canvi, el sindicat Uspac –que ja representa un dels agents– ja s’ha ofert per representar els mossos que s’han quedat sense advocat. El sindicat va anar dilluns passat al complex central Egara per representar l’agent en una reunió en què també hi havia altres dels mossos implicats i l’advocat de la Generalitat. Aleshores el lletrat va dir que es mantindria l’acusació, segons assegura Uspac, però al cap de dos dies va enviar un escrit a l’Audiència de Barcelona per notificar que al final retiraria l’acusació.

Fonts d’Interior argumenten que és una “decisió individual” dels mossos afectats personar-se en aquest cas, perquè insisteixen que el departament aplicarà els nous criteris que ha acordat a l’hora d’anunciar què fa amb cada acusació. Mentrestant, els sindicats treballen per garantir que cap agent es quedi sense representació. Fa mesos que les organitzacions de la plantilla dels Mossos estan en peu de guerra contra la posició d’Interior. El portaveu d’Uspac, Albert Palacio, ho defineix com una “indefensió total” perquè “l’advocat que els agents creien que els havia de defensar es retira”. Palacio considera que la Generalitat “porta la política als jutjats” per una “exigència” de la CUP. “No s’entén que la teva empresa et deixi desemparat”, diu el portaveu, que lamenta que la renúncia de l’acusació sigui una ordre d’Interior, malgrat que els serveis jurídics ara depenen de Presidència.

Saltar el perímetre policial del parc

De les gairebé 8.000 persones que es van concentrar, segons la Fiscalia, el 30 de gener del 2018 davant del Parc de la Ciutadella, més d'un miler van aconseguir entrar al perímetre que custodiaven els Mossos a partir de les quatre de la tarda. El relat del ministeri públic descriu que un grup de persones amb estètica antisistema van "agitar" els concentrats i van provocar moments de tensió amb els Mossos fins que van aconseguir forçar les cadenes d'alguns dels accessos al parc i es van dirigir cap a la façana principal del Parlament.

Una segona línia policial custodiava la cambra catalana, i els agents van rebre "l'hostilitat" d'alguns manifestants, a més d'empentes i llançaments d'objectes, cosa que va provocar algunes càrregues dels antiavalots. Sempre segons la versió de la Fiscalia, enmig dels aldarulls dos dels acusats, un dels quals del CDR del Pont de Vilomara (Bages), juntament amb altres no identificats, van increpar i agredir amb empentes i cops de puny almenys cinc agents que estaven reduint un altre manifestant. Un altre dels acusats es va encarar amb els agents, però no els va agredir, mentre que altres van accedir al parc arraconant els agents contra les reixes gràcies a una pancarta encoixinada que els feia d'escut. El setè acusat i algun altre també haurien envestit un grup d'agents, un dels quals va rebre un cop de puny d'algun manifestant no identificat.

stats