Què se n'ha fet de Societat Civil Catalana, l'entitat que reapareix ara contra l'amnistia?

BarcelonaL'unionisme s'ha tornat a encomanar al carrer aquest diumenge contra l'amnistia i l'autodeterminació, dues claus de la negociació dels independentistes amb Pedro Sánchez. Ho fa de la mà de Societat Civil Catalana (SCC), una entitat que ha anat perdent protagonisme des del 2017, quan es van manifestar contra el "cop" independentista. Ara reapareix a Barcelona després d'un periple en què s'ha vist afectada per la desmobilització i la pèrdua d'aliats polítics, com el PSC –que se n'ha distanciat i en aquesta protesta no hi participarà–. Com ha evolucionat l'organització?

La imatge d'unitat s'ha esfumat des del 2017, quan van aconseguir reunir 350.000 persones precisament el 8 d'octubre, llavors contra el referèndum d'uns dies abans i contra la possible declaració d'independència (una manifestació recordada, entre altres, per la intervenció d'un històric socialista com Josep Borrell, defensant "desinfectar" l'independentisme per trobar una solució). El PSC va continuar acudint encara a les cites del 2018 i del 2019, però cada cop més lluny dels postulats de l'entitat. L'espanyolisme ha tingut dificultats des de llavors per mobilitzar gent al carrer i l'èxit de la manifestació d'aquest diumenge és una incògnita, malgrat que els principals líders dels partits estatals de dretes s'hi hagin bolcat: SCC només ha organitzat dos autobusos des de fora de Catalunya, un a Madrid i un altre a Navarra.

El vicepresident de l'associació, Álex Ramos, explica que han mantingut "activitat contínua tot i que no sigui de grans mobilitzacions". Defensa que la funció de "donar veu als catalans que se senten espanyols" és vigent i avisa que el partidisme i la "polarització" entre el moviment "constitucionalista" són dos mals que han d'afrontar. En el context actual, demana "prioritzar l'interès general" amb un pacte entre els dos grans partits estatals, PP i PSOE, o anar a eleccions. Amb l'amnistia sobre la taula i sobrevolant l'autodeterminació, SCC creu que ha arribat el moment de tornar massivament al carrer, però són conscients de la desmobilització, que també recorden que s'ha instal·lat entre les files independentistes.

L'entitat no va aconseguir fer realitat el propòsit de ser l'Òmnium unionista pel que fa al nombre de socis –ara en té al voltant de mig miler, mentre Òmnium, més de 180.000–, però continua volent ser mobilitzadora. En aquests anys, ha travessat problemes econòmics, ja sense les donacions en els moments àlgids –amb grans empreses implicades que donaven centenars de milers d'euros majoritàriament a través de l'aliada Fundació Joan Boscà–. S'hi va sumar la turbulenta presidència de José Rusiñol –amb irregularitats comptables– i va acabar amb un ERTO el 2020. Un dels camps de batalla ha estat la llengua, per carregar contra la immersió lingüística i reclamar el castellà a l'escola. També han carregat contra els indults i les "cessions" a l'independentisme, si bé el 2019 el llavors president Josep Ramon Bosch els va avalar "si se'n penedien". L'actual presidenta, Elda Mata, ha d'afrontar una nova etapa política incerta.

Divisió partidista

Entre els partits que s'hi han vinculat històricament hi ha grans matisos. La portaveu de Ciutadans al Parlament i exdelegada de SCC a Madrid, Anna Grau, sosté que "l'espai s'ha fragmentat", amb més associacions i partits, i "hi ha desconfiança mútua i manca de consens", cosa que ha perjudicat la "nitidesa". "La seva evolució és proporcional als desafiaments sobiranistes de cada moment", explica el secretari general del PP, Santi Rodríguez, que assenyala que el denominador comú bàsic de la Constitució i l'ordenament jurídic "és el motiu de l'èxit" de SCC. En canvi, el portaveu de Vox, Joan Garriga, defensa "l'espanyolisme" com l'argamassa entre ells. El PSC es desmarca d'aquest bloc identificat amb la dreta, si bé SCC sosté que hi té bones relacions. Malgrat que el seu vicepresident confia en una futura presidència de Salvador Illa, que defineix com a "constitucionalista de futur", fonts del partit expliquen que la col·laboració ha estat més aviat "puntual" i se senten més còmodes en la defensa d'un model federal i l'estratègia de pacte que no pas en l'únic objectiu antiindependentista.

On sí que coincideixen PP, Cs, Vox i SCC és que la gent no percep tant el perill de l'amnistia com la DUI del 2017 i que cal fer "pedagogia" sobre això. Però no estan d'acord en com anomenar-se –a Vox no li agrada el terme constitucionalisme perquè "Espanya és prèvia" i Anna Grau prefereix el terme "partits normals".