DEBAT SECTORIAL

El “no és no” continua sense arribar al Codi Penal

El feminisme reivindica diversos canvis que no es fan realitat

“El seu programa diu: «Garantirem, amb el Codi Penal, que tot el que no sigui un sí sigui un no». ¿De veritat ho garantiran penalment? ¿Un silenci és un no? ¿De veritat van dient «sí, sí, sí» fins al final?” La candidata del PP per Barcelona, Cayetana Álvarez de Toledo, qüestionava fa una setmana, en un debat a TVE, la proposta del PSOE sobre el consentiment en els delictes sexuals. “No és no, sobretot en el consentiment femení”, li responia la ministra socialista María Jesús Montero, mentre Álvarez de Toledo afegia que aquesta proposta provoca “la ruptura entre homes i dones”. El “no és no” és un dels lemes que el feminisme ha reivindicat els últims mesos, després que fa un any es conegués la sentència de la Manada, que condemnava per abusos però no per violació els homes que van agredir sexualment una jove durant els Sanfermines del 2016.

La indignació que va causar la sentència es va fer visible el mateix dia que es va saber la decisió de l’Audiència de Navarra: milers de persones, la majoria dones, van participar en unes concentracions improvisades a les capitals de l’estat espanyol. “No és no” va ser un dels lemes que es va cridar aquella tarda i que ja no s’ha deixat de repetir. La repercussió de la condemna per abusos sexuals però no per violació va fer que el govern espanyol, aleshores liderat pel PP, anunciés una anàlisi del Codi Penal per veure si la tipificació “estava convenientment reflectida” a l’ordenament jurídic o si “calia una revisió”.

La comissió que ho va revisar, que al final va estar formada per 15 dones i 13 homes (tot i que al principi no es garantia la paritat perquè no hi havia presència de dones), va proposar que les agressions sexuals en grup, com la de la Manada, s’equiparin penalment a les que es fan amb violència o intimidació a la víctima. La mateixa comissió també va apostar per eliminar el terme abusos, de manera que tots els delictes sexuals es considerin agressions, a més de recuperar la qualificació de violació per als casos més greus. Malgrat tot, la proposta encara no ha arribat al Codi Penal, que s’ha de reformar per poder introduir els canvis plantejats per la comissió. Els partits, conscients de la situació, aprofiten per fer-hi les seves aportacions.

Un pacte lluny de complir-se

En el context de la sentència de la Manada ha sorgit la petició que la falta de consentiment explícit de la víctima sigui clau en els delictes sexuals. El PSOE i Podem aposten per blindar el “no és no”, de manera que “només sí és sí”, mentre que el PP i Cs eviten recollir el debat del consentiment en els seus programes electorals. Però aquesta no és l’única petició del moviment feminista, que els últims dos anys, amb el 8-M, ha omplert més que mai els carrers. També ha tornat a reivindicar altres canvis que tampoc s’han materialitzat, com ara garantir les oportunitats laborals i reconèixer tots els tipus de violència contra les dones. Són punts que apareixen als diversos programes electorals en forma de promeses que, fins ara, no s’han fet realitat i que en un Congrés més fragmentat que mai (i amb un partit fora que rebutja obertament el feminisme, com Vox) seran més difícils.

Un any i mig després d’aprovar el Pacte Estatal contra la Violència de Gènere, encara no es compleix. El PSOE vol “aprofundir en el seu compliment”, el PP es “compromet a desenvolupar-lo”, com també ho fa Cs, i Podem aposta per “implementar-lo amb caràcter immediat”. Sobre les oportunitats laborals, el PSOE vol tirar endavant una proposició de llei per garantir-ho, el PP aposta per un pla estratègic, Cs parla d’un pacte estatal, Podem proposa exigir la paritat a l’administració, ERC vol una comissió d’estudi i JxCat es compromet a impulsar polítiques per fer-ho possible.

De propostes no en falten, però l’execució no està garantida. La reforma del Codi Penal i altres mesures necessiten una majoria parlamentària per veure la llum.

La irrupció de la lluita feminista a l’ideari dels partits

PSOE

Pedro Sánchez, cap de l’executiu més feminitzat de la història de l’Estat, portarà la lluita feminista com a bandera, també, a partir del 28 d’abril. Així es desprèn del programa electoral, que, a més de proposar una reforma del Codi Penal per modificar la tipificació dels delictes sexuals i donar-li un tractament adequat, posa el focus en dos camps en els quals la violència contra les dones està “més silenciada i invisibilitzada”: el món laboral i l’àmbit rural.

PP

Per als populars, la solució contra la discriminació per qüestió de gènere consisteix en la conciliació real i la igualtat d’oportunitats en el sector laboral. Dues qüestions que preveuen abordar a través d’un Pla Estratègic d’Igualtat d’Oportunitats, protocols contra la bretxa salarial i iniciatives de formació en habilitats STEM -l’acrònim en anglès de Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques-, així com promocionant la dona en el món de l’esport.

Cs

“La dona no s’ha deslliurat de la tutela de l’home per caure en la d’altres dones”, va advertir la cap de llista de Cs per Barcelona, Inés Arrimadas. Així, la formació taronja fomenta el que defineixen com a “feminisme liberal” i que, amb la col·laboració necessària dels homes, persegueix la igualtat de “drets i deures” entre homes i dones i evitar que “cap grup de pressió parli en nom de les dones”.

Podem

El de Pablo Iglesias és el partit que més idees proposa per combatre les violències masclistes i introduir la perspectiva de gènere a la societat. Entre elles destaca l’avís a entitats públiques com la Reial Acadèmia Espanyola -amb només 8 dones dels 46 membres- de complir amb criteris de paritat. A més, crearan una assignatura obligatòria i una Vicepresidència sobre feminismes.

JxCat

JxCat promet que, tractant-se d’un delicte públic, pressionaran el govern de l’Estat perquè els delictes de violència masclista siguin perseguits directament pel ministeri fiscal. A més, la llista de Jordi Sànchez insta a complir amb el Conveni d’Istanbul i incloure totes les formes de violència contra la dona -incloses el tràfic, la mutilació femenina i els matrimonis forçats- com a violència masclista.

ERC

A ERC són poc extensos pel que fa a mesures feministes, i opten per promoure plans de formació amb perspectiva de gènere obligatoris per a tots els professionals del sistema judicial. Els republicans es conjuraran per crear una comissió d’estudi per instaurar llicències i excedències que permetin compaginar la vida personal i laboral de les dones seguint criteris de flexibilitat i corresponsabilitat.

Més continguts de