El nou calendari per al finançament: abans de Setmana Santa i amb ordinalitat

BarcelonaMaría Jesús Montero va anunciar fa pocs dies, després del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), que entre el gener i el febrer de l'any que ve presentaria el nou model de finançament. Les converses entre el ministeri d'Hisenda, la Generalitat i Esquerra continuen obertes, però segons fonts coneixedores, les tres parts han fet avenços per garantir un dels punts clau de l'acord d'investidura: el principi d'ordinalitat –tot i que caldrà veure la concreció del pacte un cop el tanquin–. És a dir, que Catalunya no baixi posicions amb els recursos que rep respecte als que aporta. Pendents de segellar l'acord, les tres parts sí que han fixat un calendari per materialitzar-lo abans que Montero abandoni el govern espanyol per presentar-se a les eleccions andaluses. L'objectiu és que el nou model estigui aprovat abans de Setmana Santa. Ara bé, hi ha moltes pedres pel camí i la hipòtesi que res arribi a bon port no la descarta ningú.

D'entrada, les tres parts han pactat que de cara als mesos de gener i febrer se celebri un nou Consell de Política Fiscal i Financera, en què Montero hauria de presentar el nou model, i celebrar-ne un altre abans de Setmana Santa, en què ja s'haurien de presentar les modificacions legislatives necessàries per materialitzar el nou sistema. A partir d'aquí els següents passos ja se centrarien en la tramitació ordinària d'un projecte de llei. És a dir, primer hauria de rebre l'aprovació del consell de ministres i després passar les normes al Congrés. És a la cambra baixa on la proposta de Montero se la juga, perquè hauria de rebre l'aval dels socis davant les més que previsibles reticències del PP.

I en aquest punt és clau saber què farà Junts, sobretot ara que el partit s'ha situat obertament a l'oposició. Ara bé, els juntaires ja s'havien mostrat crítics amb el pacte que els republicans van signar amb els socialistes perquè consideren que no és un concert econòmic i que la proposta no és prou ambiciosa. Però l'acord per al nou model de finançament no només haurà de convèncer els juntaires, sinó que també caldrà el suport de partits com Compromís, que fins ara hi havien mostrat les seves reticències, i també de Podem. Si socialistes i republicans no aconsegueixen convèncer aquests grups, l'eventual acord quedarà en paper mullat. Fonts del ministeri d'Hisenda, en aquest sentit, deixaven en mans d'Esquerra convèncer Junts. Una de les variables que podrien fer moure els juntaires és que es fessin passos perquè Carles Puigdemont tornés a Catalunya.

Les cinc carpetes

Que el calendari que tenen sobre la taula els negociadors es compleixi depèn dels avenços en el contingut de l'acord. En les últimes setmanes s'han fet passos per garantir el principi d'ordinalitat i també el càlcul de la població ajustada, una de les qüestions en què Hisenda i Esquerra mantenien discrepàncies fins ara. Caldrà veure, però, com es concreta. De moment cap de les dues bandes dona per tancat un acord que també ha d'acabar de concretar la xifra que l'Estat aportaria a Catalunya, que segons fonts consultades s'acostaria als 4.500 milions d'euros. En paral·lel al model de finançament, els republicans també negocien amb Hisenda quatre carpetes més.

D'entrada, la recaptació de l'IRPF, una qüestió que va quedar aturada per les discrepàncies entre les dues parts. Esquerra va entrar, sense l'aval del PSOE, una proposició de llei al Congrés per impulsar les modificacions legals que permetessin a l'Agència Tributària de Catalunya recaptar l'impost sobre la renda, però de moment l'han deixat en standby: no l'han portat a debat al ple de la cambra baixa a l'espera d'arribar a un acord amb els socialistes.

Els negociadors també tenen sobre la taula ampliar la capacitat normativa de Catalunya sobre els impostos i, de retruc, limitar el dúmping fiscal de Madrid. Aquesta carpeta va en paral·lel a la negociació del finançament de les competències no homogènies, és a dir, de qüestions com els Mossos d'Esquadra i presons, que necessiten un finançament extra. Esquerra vol que aquests recursos siguin estructurals i no s'hagin d'acordar fora del model de finançament.

Finalment, el partit d'Oriol Junqueras també preveu que en aquesta negociació s'arribi a un acord per materialitzar el consorci per a les inversions que socialistes i republicans van pactar per a la investidura de Salvador Illa, i que havia de servir per fiscalitzar l'execució de les inversions de l'Estat. A la Comissió Bilateral del mes de febrer el govern espanyol i el català van acordar crear un grup de treball per posar en marxa aquest consorci abans que s'acabés aquest any. De moment, però, sembla difícil que aquesta previsió es pugui complir.