Jorge Pueyo (Chunta Aragonesista): “El nou finançament és un insult als aragonesos i un insult a la intel·ligència”

MadridJorge Pueyo Sanz (Fonts, 1995) rep l'ARA al seu despatx al Congrés dels Diputats en un dels seus últims dies a la cambra baixa. Després de dos anys al grup parlamentari de Sumar, deixa Madrid per liderar la candidatura de la Chunta Aragonesista a les eleccions del 8 de febrer a l'Aragó. Li queda l'espina de no haver aprovat uns pressupostos generals de l'Estat, celebra que l'escalf que rep als carrers aquests dies no es veia des dels temps de José Antonio Labordeta, es presenta com un deixeble d'oratòria de Gabriel Rufián i reconeix que, amb uns comicis que no coincideixen amb cap altra comunitat, es compleix el "somni humit" de l'aragonesisme.

Quines expectatives té la Chunta Aragonesista en aquestes eleccions?

— Molt bones. Més enllà que la tendència a les enquestes sigui alcista, la sensació al carrer és molt bona. Veus molts nervis en altres partits. Crec que el vent de cua que portem és molt positiu, hem estat marcant molt bé l'agenda política a Madrid.

Què s'hauria pogut fer diferent perquè Sumar funcionés millor al Congrés?

— El mètode de funcionament crec que al principi va ser deficitari. Amb el temps, ha anat millorant i s'ha anat entenent el que era la plurinacionalitat. Ara està tot més greixat. Però, sobretot, que en moltes ocasions les decisions no passaven pels grups.

Què és el que més l'ha decebut d'aquests dos anys al Congrés?

— Un Partit Socialista que no ha defensat l'Aragó quan n'ha tingut l'oportunitat. I la covardia sobre habitatge, per exemple. Quan el Partit Socialista de Sánchez no passa vergonya, la passa tota la majoria progressista. Això explica, en bona part, la decepció i el desencantament que hi ha. El Congrés és una trituradora de persones que venen amb moltes il·lusions, amb ganes de canviar les coses. He vist plorar molts diputats.

El juliol va votar en contra del decret antiapagades trencant la disciplina de vot. En algun moment es va plantejar marxar al grup mixt, com van fer Podem i Àgueda Micó?

— Personalment, en determinats moments, sí. Però he tingut molt bons assessors que m'han dit "Controla la joventut, asseu-te, negociarem". I hem aconseguit coses.

Al programa electoral, aposteu per crear una policia autonòmica i assumir noves competències. L'Aragó està preparat? Com es finançarien?

— El que ens trobem amb l'Aragó és que des de Madrid no se'ns entén. L'Estat dona tots els serveis amb perspectiva estatal i això provoca que l'Aragó sigui un formatge gruyère de forats negres on no hi ha serveis. Diuen que és una terra pobra, però realment és molt rica en recursos. El que passa és que ens els estan espoliant en benefici d'unes elèctriques que cotitzen a Madrid.

Vostès reclamen una Hisenda Foral i aposten per caminar cap a un concert econòmic. Per què l'Aragó hi té dret, però s'oposen al finançament singular de Catalunya?

— Precisament això és el que demanem. Si s'ha de canviar la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes, fem-ho. Només demanem igualtat.

Reclamen bilateralitat. Si l'Aragó aconseguís alguna cosa fruit de la bilateralitat, no es trencaria també la igualtat?

— El problema és que la igualtat es trenca quan s'elimina el criteri de solidaritat i es dona a Catalunya el criteri d'ordinalitat. Es vol consolidar un finançament a unes comunitats a les quals s'ha potenciat molt. El que diem és que no és just. Cada any el govern de l'Aragó s'està endeutant entre 600 i 722 milions per poder pagar els serveis. El que ha de fer un finançament bo és tenir en compte els criteris que tenim recollits a l'Estatut, que són despoblació, dispersió, orografia i envelliment.

Si l'infrafinançament que pateix l'Aragó és d'entre 600 i 700 milions d'euros, per què la Chunta no veu amb bons ulls un nou sistema de finançament que aportaria 630 milions d'euros?

— Perquè és el parany en la qual [María Jesús] Montero vol que caiguem totes les comunitats autònomes. Per què ho rebutja [Adrián] Barbón [president d'Astúries]? Per què ho rebutja Castella i la Manxa? I surten molt més ben parades que l'Aragó. Tots hi guanyem? Guanyes engrunes, però l'infrafinançament continua. Només és un regal o un llacet a alguna cosa que no agrada a ningú.

Això és una mica el que diu Jorge Azcón, president de l'Aragó i candidat del PP.

— La cosa és que el Partit Popular ha agafat moltes idees de la Chunta Aragonesista. L'altre dia Azcón va sortir dient que el Congrés va aprovar 87 milions d'euros per a l'Aragó, però va ser una proposta de la Chunta Aragonesista. Està molt bé agafar el debat i el discurs de la Chunta, però cal dur-lo a terme i executar-lo. I el Partit Socialista acaba de fer un gir de 180 graus respecte al que feia des de fa temps. És que això és un insult als aragonesos i, sobretot, és un insult a la intel·ligència.

Tenen una mica d'enveja dels resultats de la negociació entre ERC i el govern espanyol?

— A mi no m'agrada l'acord entre el PSC i Esquerra. I el que jo vull per a l'Aragó és una altra cosa, és la Hisenda Foral. I no la tinc perquè el Tribunal Constitucional el 2019 ens va tombar la llei d'actualització de drets històrics de l'Aragó. Si això hagués passat en qualsevol altra comunitat, encara cremarien els carrers. Ens declaràvem com una nacionalitat històrica de tipus foral. Per voluntat d'uns jutges, la voluntat del poble aragonès no s'escolta.

Podem s'obre ara a desbloquejar la delegació de competències en immigració a Catalunya. La Chunta també va votar-hi en contra. Hi ha algun marge per a la negociació amb vostès?

— No. Si continua tenint aquestes connotacions racistes que Junts va introduir amb biaixos profundament xenòfobs, no. El problema de tot això és que el racisme és com una venteguera: si tu hi obres la porta, és molt difícil tornar-la a tancar. És molt perillós.

Què li sembla la sentència sobre els murals de Sixena del MNAC, els esforços que està fent el Govern d'Aragó per recuperar-los i el que està fent la Generalitat per preservar-los al MNAC perquè no es malmetin?

— El que està fent el senyor Azcón és el que ha de fer qualsevol aragonès, que és defensar que els béns són d'Aragó, és que no queda una altra opció. És com si al British Museum ara li diuen "Em pot retornar aquestes coses que té d'Egipte?" i digués "No, són meves". És que no funciona així. Hi ha hagut un espoli. No voler complir una sentència no té sentit.