Qui és qui en el nou govern de Pedro Sánchez?

BarcelonaEl nou govern espanyol PSOE - Unides Podem, el primer de coalició a l'Estat, prendrà possessió dilluns que ve després que aquesta setmana ja ho hagi fet Pedro Sánchez com a president. Només queda per saber qui ocuparà la cartera del Ministeri de Justícia d'un executiu d'una vintena de membres, que s'anunciaran oficialment diumenge. Repassem el perfil del president i dels i les ministres ja confirmats i que dimarts es reuniran per primer cop.

Pedro Sánchez (Madrid, 1972)

President - PSOE

President espanyol des del 2 de juny del 2018, després d'haver fet fora el PP de la Moncloa amb la primera moció de censura exitosa a Espanya, Sánchez lidera també el PSOE des del 2017, quan va recuperar la secretaria general de la qual havia estat expulsat per negar-se a investir Mariano Rajoy (2016). Doctorat en Economia, va ser regidor a l'Ajuntament de Madrid entre el 2004 i el 2009, quan va començar la seva etapa com a diputat al Congrés. Han calgut quatre generals perquè aconseguís ser investit president després d'unes eleccions.

Carmen Calvo (Cabra, Còrdova, 1957)

Vicepresidenta i ministra de Presidència i Memòria Democràtica - PSOE

Doctorada en dret constitucional i reivindicadament feminista, ha estat vicepresidenta espanyola des que Sánchez va arribar a l'executiu. Dirigent destacada del socialisme andalús, malgrat no congeniar amb Susana Díaz, va ser consellera de Cultura de la Junta entre el 1996 i el 2004. Aquell últim any, amb José Luis Rodríguez Zapatero a la Moncloa, va convertir-se en ministra de Cultura (2004-2007). Secretaria d'igualtat a la direcció del PSOE, va ser una de les negociadores amb el PP de l'aplicació de l'article 155 a Catalunya (2017). En els intents posteriors de reprendre el diàleg amb la Generalitat, ha mantingut contacte habitual amb el vicepresident del Govern, Pere Aragonès.

Pablo Iglesias (Madrid, 1978)

Vicepresident de Drets Socials i Agenda 2030 - Unides Podem

Sis anys després de crear Podemos per "assaltar el cel" i sacsejar per sempre el bipartidisme espanyol que imperava llavors, aquest professor de ciència política de la Universitat Complutense de Madrid i homònim del fundador del PSOE s'asseurà al consell de ministres com a vicepresident segon. Amb un passat de tertulià i de presentador de televisió (La Tuerka), tindrà l'oportunitat de defensar les polítiques socials i la pluralitat nacional d'Espanya i el repte de no reproduir, ara al govern espanyol, les lluites internes per les que s'ha definit el seu partit. En el primer consell de ministres en un govern de coalició, hi haurà quatre ministres més vinculats al partit lila, Manuel Castells, Yolanda Díaz, Alberto Garzón i Irene Montero, parella d'Iglesias.

Nadia Calviño (La Corunya, 1968)

Vicepresidenta econòmica - PSOE

Fitxada per Sánchez el juny del 2018 per enviar un missatge de disciplina fiscal i ortodòxia econòmica a Europa, aquesta llicenciada en dret i economia s'ha convertit en un dels pesos pesants del consell de ministres. Va fer carrera primer en els intestins del ministeri que ara dirigeix (va ser economista de l'Estat) i després als de la Comissió Europea, on va arribar a ser la mà dreta del comissari econòmic Günther Oettinger. "Soc molt feliç com a ministre", va declarar el 2019, quan es va especular amb la seva sortida del gabinet. Ara haurà d'afrontar uns temps econòmics que s'esperen turbulents.

Teresa Ribera (Madrid, 1969)

Vicepresidenta de Transició Ecològica i Repte Demogràfic - PSOE

Va entrar al primer govern de Sánchez amb la constatació unànime que hi anava a fer el que sabia: ecologisme i lluita contra el canvi climàtic. Entre el 2004 i el 2011 havia sigut directora general de l'oficina de canvi climàtic i secretària d'Estat del mateix àmbit. Quan el PP va tornar al govern, va seguir en la mateixa disciplina però fora d'Espanya, participant en iniciatives climàtiques a França i Suècia. Aquesta llicenciada en dret té una taca sonora en el seu expedient ecologista: era secretària d'Estat quan es va donar llum verda al polèmic projecte Castor, una iniciativa enverinada tant pel medi ambient com per les arques públiques.

María Jesús Montero (Sevilla, 1966)

Ministra d'Hisenda i portaveu del govern - PSOE

Promocionada en la nova configuració del govern, Montero mantindrà la cartera d'Hisenda i serà la portaveu de l'executiu, en substitució d'Isabel Celaá. Llicenciada en medicina i cirurgia, Montero va formar part de l'equip de Susana Díaz a la Junta d'Andalusia, on va ser consellera de Sanitat i Consum (2004-2012), de Salut i Benestar Social (2012-2013) i d'Hisenda i Administracions Públiques (2013-2018). Aquesta mateixa carpeta, al capdavant de la qual va pactar diversos pressupostos andalusos amb Ciutadans, és la que el juny del 2018 va assumir a l'executiu espanyol quan els socialistes van tornar al poder. Membre del PSOE però no de la seva executiva, de jove havia militat a les joventuts del Partit Comunista i ha tingut un paper destacat en la interlocució amb Unides Podem per formar govern.

Fernando Grande-Marlaska (Bilbao, 1962)

Ministre de l'Interior - PSOE

Expresident de la sala penal de l'Audiència Nacional, tribunal al qual va arribar el 2004 en substitució de Baltasar Garzón, el 2018 va ser una de les sorpreses del govern de Pedro Sánchez, que el va situar com a ministre de l'Interior, càrrec que manté. En la seva trajectòria com a jutge va instruir causes contra membres de l'esquerra abertzale, i tant l'Audiència Nacional com la justícia europea han conclòs que no va investigar prou les tortures a detinguts que estaven sota la seva custòdia. Des del 2013 era vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a proposta del PP.

Arancha González Laya (Tolosa, Guipúscoa, 1969)

Ministra d'Exteriors - PSOE

Aquesta llicenciada en dret per la Universitat de Navarra ha sigut una de les sorpreses del nou equip de Sánchez perquè no sortia a les travesses, i assumirà el ministeri d'Exteriors. Va començar la seva trajectòria en un despatx d’advocats del sector privat, però no li falta experiència en els centres de poder internacional. Ha passat per l’ONU, el Centre de Comerç Internacional, l’Organització Mundial del Comerç i la Comissió Europea. Hereta la cartera de Josep Borrell i un dels principals interrogants és si mantindrà el mateix perfil bel·ligerant amb Catalunya i el Procés que va tenir el socialista lleidatà.

Margarita Robles (Lleó, 1956)

Ministra de Defensa - PSOE

Exmagistrada del Tribunal Suprem i exvocal del CGPJ, la fins ara ja ministra de Defensa del govern Sánchez –i d'Exteriors en funcions des que Josep Borrell va deixar el càrrec a finals del 2019– ja havia format part del govern espanyol durant l'etapa de Felipe González. Destacada dirigent del PSOE, com a secretària d'Estat d'Interior (1994-1996) va impulsar la investigació del segrest i assassinat de José Antonio Lasa i José Ignacio Zabala per part dels GAL i va ordenar la cerca de l'exdirector de la Guàrdia Civil Luis Roldán. En el seu retorn a la política el 2016, va defensar el 'no a Rajoy'.

José Luis Ábalos (Torrent, València, 1959)

Ministre de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana - PSOE

El secretari d'organització del PSOE, un dels negociadors per excel·lència dels socialistes i artífex de l'acord amb ERC per a la investidura, continuarà sent un dels homes forts de l'executiu espanyol. Repeteix al capdavant de Foment, tot i que el ministeri passa a dir-se Transport, Mobilitat i Agenda Urbana. Mestre de formació i escuder de Sánchez en la seva croada per recuperar la secretaria general del PSOE (2017), també va ser clau en l'èxit de la moció de censura que va fer fora Mariano Rajoy de la Moncloa (2018). La seva estrena a les institucions arrenca el 1995 com a regidor a l'Ajuntament de València.

Irene Montero (Madrid, 1988)

Ministra d'Igualtat - Unides Podem

Ministra d'Igualtat - Unides Podem

Forjada a les joventuts comunistes, a les quals va començar a militar abans de la majoria d'edat, aquesta psicòloga de formació va ser activista de la PAH abans d'irrompre en la política institucional. Va començar a Podem (2014) com a cap de gabinet d'Iglesias i va assumir amb només 29 anys la responsabilitat de ser la veu del partit al Congrés. Va sonar fins i tot com a vicepresidenta del govern espanyol en les negociacions frustrades entre PSOE i Podem a l'estiu del 2019. A l'abril va declarar que volia "netejar les clavegueres de l'Estat", de les que ha sigut víctima recent el seu partit i l'independentisme. A l'executiu espanyol, el primer de coalició des del restabliment de la democràcia, coincidirà amb quatre ministres més vinculats a Podem, entre els quals la seva parella, Pablo Iglesias.

José Luis Escrivà (Albacete, 1960)

Ministre de Seguretat Social, Inclusió i Migracions - PSOE

La reforma del sistema públic de pensions i de la Seguretat Social recaurà en aquest economista, que va iniciar la seva carrera al Banc d’Espanya. També ha passat pel Banc Central Europeu, el Banc de Basilea i ha estat economista en cap del BBVA, però la reputació li ha arribat sobretot quan ha ocupat el càrrec de president de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), creada el 2014 per ordre de la UE per vigilar els comptes de les administracions en ple període desgavell de les finances públiques. Molt proper a les tesis de Catalunya en qüestions com el finançament autonòmic (ha dit i repetit que les comunitats estan infrafinançades i que els objectius de dèficit que tenen són injustos). Ara passarà de fiscalitzar a ser fiscalitzat.

Reyes Maroto (Medina del Campo, Valladolid, 1973)

Ministra d'Indústria, Comerç i Turisme - PSOE

Llicenciada en economia i professora de la Universitat Carlos III de Madrid, ja estava fins ara al capdavant d'Indústria, Comerç i Turisme. Va ser diputada de l'Assemblea de la capital espanyola entre el 2015 i el 2018, en la qual va exercir de portaveu dels socialistes a la comissió de pressupostos, economia, hisenda i ocupació, i va deixar l'escó quan Sánchez la va cridar per incorporar-se al govern espanyol el juny del 2018. Durant la campanya de les municipals del 2019, en un acte de suport al candidat del PSC, Jaume Collboni, Maroto va fer una crida a acabar amb el top manta perquè, al seu parer, no deixa "brillar" Barcelona.

Yolanda Díaz (Fene, la Corunya, 1971)

Yolanda Díaz (Fene, la Corunya, 1971)

Ministra de Treball - Unides Podem

Ministra de Treball - Unides Podem

Llicenciada en dret, Díaz és membre de Galícia en Comú i coordinadora general d'Esquerra Unida a Galícia des del 2005. Candidata a la Xunta a les autonòmiques del 2005 i el 2009, també ha passat per l'Ajuntament de Ferrol, en el qual durant uns mesos va ser primera tinent d'alcalde en un govern de coalició amb el PSOE que es va trencar l'octubre del 2008. Molt propera a Pablo Iglesias i Irene Montero, va iniciar la seva militància al Partit Comunista gallec i en l'actualitat formava part de la comissió del Pacte de Toledo al Congrés de Diputats. Ara assumirà la cartera de Treball, malgrat que sense les competències de Seguretat Social.

Isabel Celaá (Bilbao, 1949)

Ministeri d'Educació - PSOE

Celaá continua a l’executiu de Sánchez però sense repetir de portaveu, una tasca que fins ara l’obligava a donar la cara cada divendres per lidiar amb temes espinosos com el conflicte català o l’exhumació de Franco. Llicenciada en filologia anglesa i dret i catedràtica de batxillerat d’anglès, la seva trajectòria política inclou haver sigut consellera i diputada basca. Seguirà al ministeri d’Educació amb el repte autoimposat de fer una nova llei d’educació i derogar la Lomce.

Salvador Illa (La Roca del Vallès, 1966)

Ministre de Sanitat - PSC

Poc després que el PSC desobeís el comitè federal del PSOE votant en contra de la investidura de Mariano Rajoy l’octubre del 2016, Salvador Illa (la Roca del Vallès, 1966) va ser nomenat secretari d’organització del partit i va ser un dels encarregats de refer els ponts trencats amb Ferraz. Tres anys després, ha estat al costat dels socialistes espanyols en la negociació amb ERC per a la investidura a l’Estat i, finalment, es convertirà com a representant dels socialistes catalans en ministre de Sanitat. Alcalde del seu municipi natal durant més de nou anys, entre el 1995 i el 2005, ara és la màxima autoritat al PSC després de Miquel Iceta. Tot i la contundència del seu discurs contra l’independentisme, va ser artífex del pacte amb JxCat a la Diputació de Barcelona. Entre el 2005 i el 2016 va ocupar diversos càrrecs al Govern i a l’Ajuntament de Barcelona.

Alberto Garzón (Logronyo, 1985)

Ministre de Consum - Unides Podem

La precocitat va ser la seva principal senya quan es va començar a fer un lloc en la primera línia política. Format a Andalusia malgrat néixer a la Rioja, aquest economista va entrar al Congrés el 2011 com a diputat més jove, llavors de 26 anys, i amb la trentena acabada d'estrenar ja dirigia Esquerra Unida en substitució de Cayo Lara. Va ser seva l'aposta de confluir amb Podemos. Li va valer les crítiques d'alguns històrics del partit per difuminar una marca històrica, però ha portat el comunisme fins al consell de ministres, centre del poder executiu espanyol.

Manuel Castells (Hellín, Albacete, 1942)

Ministre d'Universitats - PSOE

Ministre d'Universitats - PSOE

Sociòleg de dilatada trajectòria com a professor universitari, Castells és el primer nom català que ha transcendit per al nou govern del PSOE. Escollit a proposta de l'alcaldessa de Barcelona i màxima dirigent de Catalunya en Comú, Ada Colau, el futur nou ministre és catedràtic a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) però ha exercit de professor en diverses universitats arreu del món, com la de París, on es va exiliar durant el franquisme, o la Universitat de Califòrnia a Berkeley. Expert en tecnologies de la informació, va ser membre del consell assessor del secretari general de les Nacions Unides en aquesta matèria i en desenvolupament global. Si a les eleccions municipals del 2011 va donar suport a la candidatura de Xavier Trias (CiU) a l'Ajuntament de Barcelona, el 2015 es va alinear amb els comuns.

Luis Planas (València, 1952)

Ministre d'Agricultura - PSOE

Ministre d'Agricultura - PSOE

L'agricultura i la diplomàcia poden semblar dues disciplines allunyades, però són les que més ha cultivat aquest llicenciat en dret. Ha sigut conseller d'Agricultura de la Junta d'Andalusia en dues etapes diferents (1993-1994 i 2012-2013) i en la faceta diplomàtica destaca el seu paper com a ambaixador d'Espanya al Marroc (2004-2010) i davant la Unió Europea (2010-2011). La seva dilatada trajectòria política inclou etapes com a diputat del Congrés, eurodiputat i director de gabinet de dos històrics socialistes com Manuel Marín i Pedro Solbes mentre van ser comissaris europeus.

Pedro Duque (Madrid, 1963)

Ministre de Ciència - PSOE

Enginyer aeronàutic i conegut com el primer astronauta espanyol, va ser una de les sorpreses del primer govern Sánchez, que el va situar al capdavant de Ciència, lloc en què continuarà ara com a ministre. El 1999 va rebre el premi Príncep d’Astúries a la cooperació internacional, i el seu repte continuarà sent donar un impuls al sector de la innovació i de la ciència espanyol, gran oblidat d’etapes anteriors. Després d'arribar al ministeri, informacions publicades a OK Diario apuntaven que tenia una societat per eludir el pagament d'impostos, però ell va negar qualsevol irregularitat i la Moncloa li va donar tot el suport.

Carolina Darias (Canàries, 1965)

Una socialista de dilatada trajectòria –té 19 anys d'experiència socialista– i amb experiència autonòmica serà la nova ministra de Política Territorial i Funció Pública, segons han confirmat aquest dissabte fonts de la Moncloa. Tal com explica a la seva web personal, és llicenciada en dret per la Universitat de La Laguna (Tenerife) i funcionària del Cos Superior d'Administradors Generals de l'Administració Pública de Canàries, on va ocupar llocs tècnics entre 1989 i 1999 al govern canari. El 1999 va entrar com a regidora a l'Ajuntament de la seva ciutat natal, San Sebastián. Darias és l'actual consellera d'Economia, Coneixement i Ocupació del govern de les Illes Canàries, càrrec que va assumir des del juliol de 2019. La nova ministra també va ser subdelegada del govern espanyol a Las Palmas (2004-07) i delegada del govern espanyol a les Canàries entre el 2008 i el 2011, any en què va ser escollida consellera i portaveu del Cabildo de Gran Canària. L'any 2015 va assumir la presidència del Parlament de la comunitat.

Fermament defensora del feminisme i apassionada de la cultura africana, durant el seu període com a subdelegada i delegada del govern espanyol canari va haver de gestionar una de les pitjors crisis d'immigració que ha patit l'Estat espanyol (entre 2006 i 2008), amb nombroses pasteres arribant a les coses de les illes. En declaracions a la premsa recollides per EFE, l'encara consellera ha assegurat que encararà les qüestions que gestionarà com a ministra amb ànim d'"entesa, acord, diàleg i consens". "És l'únic camí que conec", ha dit a la seva arribada al Comitè Regional del PSOE de Canàries, en què també ha reivindicat la perspectiva que li dóna "la seva singularitat" a l'articulació de l'Estat de les Autonomies. Al seu entendre, la seva designació és també "un reconeixement" a les illes i als socialistes canaris.

José Manuel Rodríguez Uribes (València, 1968)

Filòsof del dret espanyol, serà el nou ministre de Cultura i Esports. José Manuel Rodríguez Uribes es va llicenciar en Dret a la Universitat de València i doctorar en la mateixa especialitat a la Universitat Carlos III de Madrid: l'expresident del Congrés, Gregorio Peces Barba, va dirigir la seva tesi. Uribes és un home de partit, membre de l'executiva federal del PSOE, exdelegat del govern espanyol a Madrid i portaveu adjunt del grup socialista a l'Assamblea de Madrid. A més, és secretari de Laïcitat al PSOE i autor de diversos llibres sobre democràcia, laïcisme, ètica i terrorisme.

Durant l'etapa del govern de José Luis Rodríguez Zapatero (entre 2005 i 2011, després dels atemptats de Madrid) va ser director de l'Oficina de Suport a les Víctimes del Terrorisme. També va dirigir l'Institut de Drets Humans Bartolomé de las Casas (2016-2018).