ESPAI PÚBLIC
Política 20/09/2020

Nova ofensiva contra les pancartes i símbols als ajuntaments

Impulso Ciudadano i Societat Civil Catalana preparen nous recursos per presentar a partir de l’octubre

Anna Mascaró
3 min
Nova ofensiva contra les pancartes i símbols als ajuntaments

BarcelonaDesprés de la vista dijous passat davant el Tribunal Suprem, el president de la Generalitat, Quim Torra, pot estar a punt de ser inhabilitat per haver-se resistit a retirar una pancarta en suport als presos polítics de la façana del Palau de la Generalitat en període electoral. Però encara hi ha una altra causa pendent: aquest dimecres el cap de l’executiu declararà davant el TSJC, ara per haver mantingut el cartell fora del període electoral, arran d’un recurs contenciós d’Impulso Ciudadano, que reclama “neutralitat” a les institucions. En el marc d’aquesta batalla pels símbols, ara també tornen a entrar en joc els ajuntaments. Tant l’entitat que portarà Torra davant el TSJC com Societat Civil Catalana (SCC) preparen dues campanyes paral·leles per exigir a més d’un centenar de consistoris que retirin pancartes i estelades, o bé que tornin a penjar la bandera espanyola a la façana.

“Els edificis públics són patrimoni públic -argumenta a l’ARA el president d’Impulso Ciudadano, José Domingo-. Ja hi ha una doctrina del TC i del Tribunal Europeu de Drets Humans que assenyala que les institucions no tenen llibertat d’expressió”. L’entitat que dirigeix té un llistat -que continua ampliant- de més de cent municipis que mantenen pancartes relacionades amb el Procés, han retirat la bandera espanyola o han substituït la catalana per una estelada. D’aquí dues setmanes iniciaran la campanya de presentació de recursos contenciosos administratius, tot i que la setmana passada ja van interposar-ne un contra l’Ajuntament de Sant Pol de Mar i aquesta setmana preveuen fer-ho contra el de Girona. A aquesta iniciativa s’hi suma la de SCC, que el juny passat va sol·licitar a una seixantena d’ajuntaments la retirada d’aquests símbols i vol reprendre la campanya -també mitjançant la presentació de recursos contenciosos- després del 8 d’octubre, data en què l’entitat commemora la manifestació constitucionalista que el 2017 va reunir 350.000 persones a Barcelona, segons la Guàrdia Urbana.

Crida a la “convivència”

Aquesta no és ni de lluny la primera vegada que l’unionisme s’enfronta a aquestes formes de reivindicació política. Des del 2017, entitats i partits han insistit a exigir l’absència de símbols -tant els independentistes com els que expressen suport als presos- en els espais públics. “Pot donar lloc a una ruptura de la convivència”, respon Domingo, que considera que, “per evitar el conflicte, les administracions han de ser especialment respectuoses amb el pluralisme polític, i entendre que representen a tots els ciutadans, no a una part, ni tan sols quan un ajuntament tingui una majoria, perquè aquesta majoria és canviant, el vot no és fix”. Hi coincideix Sonia Reina, consellera de Cs al barri de les Corts, membre de la junta de SCC i responsable de la campanya de l’entitat: “Quan poses simbologia partidista estàs expulsant una part de la gent de l’administració”.

Diferents alcaldes independentistes consultats per l’ARA en tenen una opinió diferent. Per exemple el de Sant Pol de Mar, Albert Zanca (ERC), que habitualment té una pancarta en suport als presos polítics a la façana del consistori que ara ha sigut impugnada per Impulso Ciudadano. “Ara mateix no tenim la pancarta perquè ens l’han arrencada”, diu l’alcalde, que sospita d’un grup del Maresme. “La tornarem a col·locar”, especifica, i emmarca la reivindicació en la “llibertat d’expressió”. “Amb les injustícies no s’ha de ser neutral”, argumenta. Insisteix que no li han arribat “queixes dels veïns” i que la pancarta no afecta “la neutralitat” del funcionament de la institució. De moment, l’Ajuntament no ha rebut el requeriment del jutge per treure-la: “Mentre no ens ho digui un jutge, no la traurem”.

Polèmica a Girona

Impulso Ciudadano també presentarà aquest dilluns un nou recurs contra la pancarta de l’Ajuntament de Girona: un cas diferent, ja que està penjada de dos edificis privats, però queda situada just davant del consistori. Es va col·locar allà després que la Junta Electoral de Zona reclamés a l’Ajuntament que en retirés una d’anterior que penjava de la façana. “Entenem que aquest espai també és de titularitat pública”, exposa Domingo.

En canvi, l’alcaldessa de Vilanova de l’Aguda, Montserrat Fornells, mai no ha rebut cap sol·licitud de retirar la pancarta que penja a l’entrada del poble des que els líders del Procés van entrar a la presó. “No és partidista, són presos i preses polítics, i com a societat hem de donar-los suport”, destaca. La sentència penal contra Torra i la resolució del contenciós al TSJC es dictaran “amb posterioritat a la interposició dels contenciosos”, apunta Domingo, que no creu, per tant, que puguin “afectar” la que ara interposaran: “Ja hi ha altres sentències que deixen clar que no es poden posar símbols”. Sigui com sigui, una condemna al president de la Generalitat pot afegir pressió als ajuntaments de cara al futur.

stats