Podem i l'oposició pressionen Illa perquè abandoni ja el ministeri
El candidat del PSC insisteix que no deixarà el càrrec fins que comenci la campanya, el 29 de gener
MadridAmb el nombre de contagis a l’alça i un ritme de vacunació per sota del promès, Salvador Illa és el blanc d’unes crítiques que li arriben per tots costats: tant líders de partits de l’oposició a l’Estat com rivals a les urnes a les eleccions catalanes exigeixen que el ministre de Sanitat abandoni el càrrec un cop ja ha sigut designat candidat del PSC. “Per descomptat que hauria de dimitir”, ha assegurat aquest dilluns el president del PP, Pablo Casado; “No es poden barrejar les dues coses”, ha coincidit l’aspirant del PDECat a la Generalitat, Àngels Chacón. Fins i tot el soci del PSOE al govern espanyol, Unides Podem, s’ha afegit a l’ofensiva. “Hi ha d’entrar una persona que afronti al 100% la lluita contra la pandèmia”, ha manifestat aquest matí el diputat Juantxo López de Uralde en una entrevista a Radio Vitòria. Illa, però, vol aguantar.
“He fet públic que exerciré les tasques de ministre fins a la campanya. Fins llavors em dedicaré tots els minuts a la tasca ministerial amb humilitat i discreció”, ha assegurat en la roda de premsa posterior al Consell Interterritorial de Salut que s’ha celebrat aquest dilluns amb els consellers del ram de totes les comunitats. Alguns d’ells, com el madrileny, Enrique Ruiz Escudero, ja havien subratllat aquest matí que Illa havia de dimitir. Una petició que a primera hora ja deixava caure Inés Arrimadas, presidenta de Cs, precisament el partit d'on el PSC vol pescar el màxim nombre de votants en els pròxims comicis. “No es pot ser ministre a temps parcial”, s'ha queixat en una entrevista a Telecinco, tal com més tard diria el candidat taronja al 14-F, Carlos Carrizosa.
El PSOE guarda silenci
Esquerra i JxCat no n’han dit res aquest dilluns i la candidata de Catalunya en Comú - Podem, Jéssica Albiach, ha expressat la seva “preocupació” pel fet que la pandèmia requereix que el ministre de Sanitat hi estigui “bolcat”, però ha puntualitzat que correspon als socialistes decidir si Illa no ha d’esperar més per plegar. Consultat per l’ARA, el PSOE no ha volgut opinar sobre què hauria de fer el candidat del PSC i la Moncloa no ha valorat el canvi des que es va anunciar. El mateix dia a través d’un comunicat, Ferraz va agrair el gest al candidat inicial, Miquel Iceta, i va enaltir la figura d’Illa, però més enllà d’això només s'ha pogut sentir els mateixos protagonistes. El primer secretari del PSC ha donat suport al seu successor i ha reiterat en una entrevista a La Sexta que Illa “farà campanya quan deixi de ser ministre”. “Mentrestant, farà de ministre”, ha asseverat.
Iceta ha tret ferro al fet que aquest diumenge el nou aspirant a la Generalitat ja protagonitzés un acte de precampanya, en el qual va demanar girar full “d’una punyetera vegada” al debat independentista. Tot i que algunes veus, com la del líder de Més País, Íñigo Errejón, ja havien alertat que Illa havia de dimitir de ministre un cop es va comunicar que era candidat el 14-F, el míting de diumenge ha provocat la pluja de crítiques per intentar compatibilitzar el vessant electoralista amb la gestió sanitària des de l'executiu. De cara a aquest dijous estava previst un acte a la Cambra de Comerç de Barcelona, però segons fonts consultades per l’ARA s’està pendent de com afecten les noves mesures sanitàries adoptades pel Govern.
La incertesa del 14 de febrer
Malgrat la pressió dialèctica de líders opositors i adversaris a Catalunya, Illa ha remarcat que no vol entrar en “cap tipus d’enfrontament”. Durant la seva compareixença no s’ha mogut del que diumenge ja havia explicat en una entrevista a La Vanguardia: que serà ministre fins al 29 de gener, el dia que oficialment comença la campanya. Tant aquell dia com el 15 de gener, però, són claus per decidir si els comicis efectivament s’acaben celebrant el 14 de febrer o bé s’han d’ajornar, en funció de l’evolució del coronavirus. El Procicat va determinar en un protocol elaborat fa una setmana que el 15 es farà una primera avaluació dels escenaris, que es revisarà periòdicament cada set dies com a màxim i el 29 és la data a partir de la qual es considera definitiva la decisió de celebrar o no les eleccions. El Govern es guiarà pel que es deliberi en la taula de partits i haurà de proposar una nova data si opta per l’ajornament.
Fa dies que la Generalitat està adaptant la logística de la votació al context de la pandèmia i va establir una sèrie de nivells que portarien a posposar la votació si els contagis es disparen: això passaria en un escenari de restricció absoluta de les activitats socials, i també si s’establís un confinament domiciliari. Aquest dilluns la Generalitat ha anunciat un confinament municipal de deu dies –del 7 al 17 de gener–, però fonts consultades per l’ACN apunten que els comicis no s’haurien d’endarrerir.
En roda de premsa Illa ha evitat respondre si aquesta incertesa amb la data influeix en la voluntat de resistir al ministeri, però és raonable pensar que els socialistes prefereixin assegurar-se’n. Que Illa no pogués capitalitzar políticament els mesos en què és probable que el ritme de la vacunació creixi i la pandèmia pugui millorar a l’Estat contravindria el principal motiu pel qual és candidat: els rèdits d’haver liderat la gestió sanitària. Caldrà veure si amb el pas dels dies els partits converteixen la crítica a aquesta doble condició d’Illa en una ofensiva que pugui restar opcions al candidat del PSC de cara a les eleccions, i si acaba canviant d’opinió.
Darias, “a disposició”
A l’espera que es resolgui el quan de la baixa d’Illa, la seqüència deixa l’interrogant de qui el substituirà a Sanitat. El mateix dia que es va anunciar la seva candidatura va sonar el nom de la ministra de Política Territorial, Carolina Darias, que aquest dilluns ha tornat a comparèixer al costat del ministre després de la reunió del Consell Interterritorial de Salut. La seva cartera ha provocat que hagi seguit de prop l’evolució de la pandèmia durant aquestes videoconferències amb els consellers autonòmics i, particularment, l’estratègia de vacunació. “Qui ha de decidir és el president. Però jo estic a disposició del president i al servei del país. Seré on es cregui que pugui ser més útil, amb molta il·lusió i amb sentit de lleialtat”, ha manifestat Darias al ser preguntada per la hipòtesi d’agafar el testimoni d’Illa.
I qui tampoc es descarta per resoldre el trencaclosques és Iceta. Diversos mitjans ja van apuntar la possibilitat que sigui ell qui ocupi el ministeri de Política Territorial si Darias fa el salt a Sanitat, agafant així un rol rellevant en el diàleg amb Catalunya. Una tasca que estarà condicionada per la composició del pròxim govern de la Generalitat. Abans de les eleccions del 2019, Sánchez ja havia optat per una catalana en aquest ministeri: l'ara presidenta del Congrés, Meritxell Batet. “Jo no faig plans. Estic a disposició del meu partit i de la meva gent”, ha afirmat el primer secretari del PSC en l'entrevista a La Sexta, en què ha lloat Pedro Sánchez no només com a dirigent polític, sinó també com a “amic”. Iceta s'ha acomiadat amb un “fins molt aviat”. Mentrestant, ha dit, estarà centrat en preparar la campanya d’Illa.
