Els pactes entre la Moncloa i el govern català avancen tot i la tensió

Els dos executius s’han reunit més de vint cops en tres mesos

Dimarts farà tres mesos de la primera reunió entre Pedro Sánchez i Quim Torra a Madrid. Tres mesos de l’inici de l’ operació diàleg 2.0, amb la qual el PSOE pretén esmenar el fracàs del PP en l’intent de bastir ponts amb la Generalitat. Les diferències en l’actitud de la Moncloa són notables, si bé l’efemèride arriba en un moment tens entre els governs: l’executiu central acusa la Generalitat d’inflamar la retòrica i flirtejar de nou amb la il·legalitat, mentre que Torra amenaça de retirar el suport a Sánchez si d’aquí al novembre no dona sortida al dret a l’autodeterminació. Però si bé el desacord de fons va camí d’enquistar-se, la renúncia al diàleg no arriba per cap de les dues parts, que oficialment s’han reunit més de vint cops en tres mesos i han avançat en el terreny dels acords sectorials.

El conseller d’Exteriors, Ernest Maragall, ja s’hi va posar bé en sortir l’1 d’agost de la reunió de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat, la primera en set anys. La seva valoració de la trobada, que tan sols va servir per reactivar la resta d’òrgans bilaterals i constatar la distància entre executius, va ser negativa, però va deixar clar que això no estalviava al Govern treballar amb la contrapart espanyola en temes competencials, de finançament o d’infraestructures, entre d’altres. “Hi ha massa coses en joc”, va argumentar. La Moncloa, interessada a allunyar les converses del conflicte territorial, treu pit dels avenços aconseguits des de llavors. “Hem resolt moltes coses en poc temps. Estem treballant i no parem”, reivindiquen fonts del govern espanyol.

Compromisos o deutes pendents

Alguns dels acords que l’equip de Sánchez branda amb més força com a prova del bon curs del diàleg entre consellers, ministres i alts càrrecs són el compromís estatal de pagar 1.459 milions d’euros pendents a Catalunya -una quantitat que s’ha d’abonar en quatre anys, supeditada a la difícil aprovació dels pressupostos i lluny dels 7.600 milions que exigeix la Generalitat-; la plena integració dels Mossos al Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) -ja promesa pel govern de Mariano Rajoy-, i la retirada del recurs al Tribunal Constitucional a la llei catalana d’universalització de la sanitat -una de les 16 normes socials recorregudes pel PP-. En la reunió que van mantenir el 26 de setembre el ministre de Foment, José Luis Ábalos, i el conseller de Territori, Damià Clavet, també es va acordar l’augment de les inversions de l’Estat a Rodalies i avançar en una demanda històrica: el traspàs complet del servei.

Des de la Generalitat valoren que es facin passos endavant, si bé recorden que la majoria dels acords assolits són compromisos incomplerts o ja previstos a l’Estatut. “El que no pot ser és que ho venguin com un canvi”, es queixen fonts del Govern, que -això sí- veuen millores molt significa tives en el “to”, la “relació formal” i la màxima defensada des del primer dia per Sánchez: “S’accepta parlar de tot”.

“El crèdit s’està acabant”

Aquesta última premissa, però, ha demostrat que és una arma de doble tall a l’hora de tractar el dret a decidir i l’existència de presos i exiliats. D’una banda, perquè tot i que últimament la Moncloa ha rebaixat el to respecte als processats, i fins i tot ha demanat una eventual llibertat provisional abans del judici, es nega a fer qualsevol gest que sigui interpretat com una intromissió en assumptes judicials; de l’altra, perquè el no al referèndum és més que una línia vermella per al PSOE: “El dret a l’autodeterminació no existeix”, repeteixen els socialistes.

Des de la Generalitat lamenten que la defensa del conflicte Catalunya-Espanya com un problema polític no tingui “cap traducció pràctica”, i adverteixen que Sánchez té “un crèdit que s’està acabant”. La rèplica des de Madrid és que no acceptaran ultimàtums, i les declaracions de Torra en aquest sentit -també les que aquesta setmana va fer animant els CDR a “pressionar”- han incomodat l’executiu central, que ha de justificar constantment davant del PP i Cs el diàleg amb l’independentisme. “La retòrica també la carrega el diable”, avisava divendres la ministra Isabel Celaá.

Amb tot, els dos governs estan abocats a fer equilibris en públic i en privat per no trencar el clima de distensió que s’han proposat. L’objectiu és mantenir viu el diàleg fins a la segona reunió Sánchez-Torra, aquest cop a Barcelona i prevista per abans que s’acabi l’any. I això, només, si les crisis internes, els pressupostos o la justícia no provoquen cap avançament electoral.

Més continguts de