Paraula d'Ismael Serrano (o de qui sigui)
MadridA Madrid diuen que no fa fred, però si et quedes quiet de seguida el notes. Al Congrés passa al revés: tothom s’espera un incendi i de seguida que t’hi estàs dos minuts no n’hi ha per a tant. A les sis del matí ja és difícil caminar sense tenir la sensació que el món s’acaba, amb policia i fusells per tot arreu, però durant el dia res passa de crits i insults a Sánchez. Els voltants del Congrés semblen més un càsting per a un programa de Javier Cárdenas que l’avantsala d’un cop d'estat.
A dins, la grossa cau tard, a les 13.25 h, ai ves qui ho diria: Sánchez parla d’amnistia i no salta cap alarma, tot es queda en algun estirabot i aquella remor constant dels diputats, que sembla un bar on tothom crida i la tele està encesa. Ara un s’encara amb l’altre en la distància, ara una presidenta autonòmica insulta obertament Sánchez, i a seguir el debat.
Amb Feijóo és quan el presidenciable està més còmode: àcid i sorneguer, riu enmig de les frases, subratlla les síl·labes amb condescendència… Ras i curt, va sobrat: “Una mica xulo sí que és”, comenta un diputat socialista, cofoi. Feijóo intenta contraatacar amb l’hemeroteca, però ja saben que l’hemeroteca és com les fotos de Facebook de 2007: tothom hi surt malparat.
El VAR decreta gol de Sánchez
El debat es complica en la guerra de cites. Sempre hi ha d'haver una cita per encimbellar un discurs, tot i que, com diu Chuck Palahniuk, “la veritable intel·ligència consisteix en no haver de citar els altres”. Sánchez s’arranca amb Espriu, el mateix Espriu amb què Puigdemont va anunciar l’acord: “Dialéc”, diu, quan vol dir diàleg. Envalentit, se’n va a Machado. “Hoy es siempre todavía”, que tampoc quadra amb el debat, queda millor a Instagram, però resulta que ho capgira tot perquè Feijóo li retreu que no ha llegit tota la cita i contraataca: “Ahora es el momento de cumplir las promesas que nos hicimos”. El PP corre a celebrar el gol, però el VAR decreta que el gol és de Sánchez: l’afegitó no és de Machado, és del cantautor Ismael Serrano.
Feijóo intenta sortir-se’n buscant la discografia de Serrano: “Qué bonita es conmigo la convivencia”. Consultem al VAR, i ningú ho dirà a l’hemicicle, però és la riota als passadissos: la lletra parla d’onanisme. Tampoc seria estrany: tota intervenció parlamentària ja és en si una forma d’autosatisfacció.
El debat acaba amb Rufián i Nogueras, ell més suau, ella amb més enuig. El republicà opta per dedicar una cita inventada a Feijóo: “Com va dir Machado, accepti el resultat i esperi el seu torn”. A les nou de la nit s’acaba el ple, hi fa més fred i tot està més calmat. Todo pasa y todo queda. Ja saben, aquells versos de Machado que un dia Feijóo dirà que van sortir de la ploma de Joan Manuel Serrat.
