Fins a 43 treballadors del Parlament cobren més diners d'antiguitat que de sou base

BarcelonaDesprés que l'ARA destapés les xifres sobre les llicències per edat al Parlament, que permetien a funcionaris de la cambra cobrar sense treballar abans de jubilar-se –i que s'han acabat eliminant–, l'ACN revela ara dades sobre els diners que es gasta la institució en els complements d'antiguitat dels seus treballadors. Segons ha publicat l'agència a partir d'una petició d'informació pública del 16 de febrer, hi ha 43 treballadors del Parlament que estan cobrant més diners corresponents a triennis que al seu sou base, que com a mínim és de 1.463 euros.

En la informació publicada es destaca que les dades són posteriors a la reforma que va entrar en vigor l'1 de novembre sobre la manera de calcular els triennis: amb la modificació es manté que cada trienni suposa un increment del 5%, però ara es calcula segons la categoria que es tenia en cada moment i no sobre el sou actual, com es feia fins a l'octubre. L'any 2021, amb tot, el Parlament va destinar 4,4 milions d'euros a pagar els triennis dels seus 324 treballadors, el 23% del total destinats als sous.

Segons les dades facilitades pel Parlament a l'ACN, el treballador que té més triennis n'acumula 14. A l'octubre, la cambra catalana va destinar un total de 318.040 euros per pagar l'antiguitat dels seus treballadors, un 21,9% del que va pagar en concepte de sous. I en les nòmines del desembre aquesta xifra va pujar fins als 632.390 (22,1% del total), tenint en compte que aquest mes es cobra una paga doble. Tant al novembre com al desembre van entrar en nòmina 8 nous triennis, respectivament, i no es va produir cap jubilació.

La cambra catalana fa públics a la seva pàgina web els sous dels empleats desgranant el que els correspon per pertànyer a cada grup i nivell, però no especifica l'import del trienni en cada cas. El secretari general del Parlament i el lletrat major són les categories més elevades del Parlament: tenen un sou mensual de 9.131 euros, incloent-hi els complements específic i de qualitat. I cada trienni treballat amb aquesta categoria suposaria 456 euros al mes, tot i que la xifra pot ser superior en el cas del secretari general, ja que pot accedir a un suplement per raó de l’assessorament jurídic de 1.892 euros al mes. Els treballadors de la categoria més baixa tenen un sou de 2.323 euros mensuals i, per tant, reben 116 euros per cada tres anys treballats en aquest lloc.

Les reaccions dels partits a aquesta informació no s'han fet esperar. La presidenta del Parlament, Laura Borràs, creu que s'ha de donar un marge de temps per veure quins efectes té la reforma dels triennis que va entrar en vigor el passat novembre. Fonts de la Presidència de la cambra catalana consultades per l'ACN assenyalen que els canvis que s'han fet tenen la voluntat de racionalitzar la despesa i recorden que fa anys que s'arrosseguen.

La portaveu d'ERC, Marta Vilalta, també ha defensat la reforma per al càlcul de triennis. "El sistema és millor ara", ha afirmat en roda de premsa, argumentant que els canvis implantats al novembre han "millorat" la situació i que ara se segueix "la línia correcta". La mateixa tesi ha defensat el PSC: "Aquesta situació s'ha acabat", ha expressat la viceprimera secretària d'organització, Lluïsa Moret, assegurant que els socialistes s'han compromès a treballar "perquè cap treballador públic tingui privilegis". Al mateix temps, però, ha admès que n'hi ha que tenen "drets adquirits".

El portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, ha assegurat, en canvi, que demanaran explicacions a la mesa del Parlament i a la presidenta de la cambra, Laura Borràs, sobre el funcionament dels triennis al Parlament. "Després de la polèmica de les llicències d'edat no podem permetre ni un sol escàndol més en relació a privilegis de treballadors que impliquin diners públics", ha avisat Mena. Ha criticat, en aquest sentit, que els grups parlamentaris s'assabentin de la informació relativa a les retribucions a la cambra "en comptagotes". I el mateix lament ha expressat el president de Cs al Parlament, Carlos Carrizosa, que ha demanat "transparència" i ha denunciat la "total opacitat" al voltant de les condicions laborals al Parlament.

Diferències amb els treballadors de la Generalitat

Els treballadors de la cambra i els òrgans que en depenen, com l'Oficina Antifrau de Catalunya o la Sindicatura de Comptes, es regeixen pels Estatuts del Règim i del Govern Interiors (ERGI) i el Parlament té autonomia per decidir el règim retributiu dels seus empleats. En el cas dels funcionaris de la Generalitat, en canvi, els salaris i també l'antiguitat estan fixats a la llei de pressupostos de l'Estat, de manera que el Govern no té marge per modificar els imports. Els triennis s'acumulen també indefinidament cada tres anys, però la gran diferència és que no suposen un percentatge del sou sinó un import fix segons cada grup de titulació. El 2021 s'ha aplicat per als treballadors de la Generalitat un import per als triennis que varia dels 46 euros com a màxim fins als 14 euros com a mínim, segons informa l'ACN.