L’espionatge, una pedra a la sabata del PSC

Illa fa equilibris per mantenir els ponts amb l’independentisme

3 min
El primer secretari del PSC, Salvador Illa, escoltant una intervenció del president Pere Aragonès al Parlament

BarcelonaUn mes després de l’esclat del Catalangate, el diàleg entre governs continua oficialment en standby, el clima de distensió s’ha enrarit i el conjunt de l’independentisme, inclosa ERC, torna a qüestionar les relacions amb els socialistes. L’exigència d’explicacions i responsabilitats es fa essencialment al PSOE, però l’escàndol també impacta en l’estratègia del PSC. Al llarg de la legislatura els de Salvador Illa havien aconseguit trencar amb la dinàmica de blocs del Procés i entrar en el joc d’aliances amb els partits del Govern, un rumb que veuen imprescindible en el camí per arribar a la Generalitat i que ara l’espionatge amenaça amb distorsionar.

“És un escull en el tipus de política que està intentant fer el PSC, una pedra a la sabata”, afirma un càrrec del partit. “Tot allò que afecta el diàleg, la concòrdia i la possibilitat d’establir grans acords no ens va bé”, afegeix un membre de la direcció, i diverses veus socialistes consideren que el ciberespionatge massiu a l’independentisme pot frenar la inèrcia que havia permès arribar a pactes amb ERC i JxCat. Entre ells, la renovació dels òrgans que depenen del Parlament a finals de l’any passat o l’acord pel català a l’escola del 24 de març, que ara penja d’un fil després que Junts se n'hagi desmarcat definitivament.

Un doble discurs calculat

En aquest escenari, els socialistes catalans s’han mogut en un calculat equilibri davant les revelacions de Citizen Lab: Illa ha donat credibilitat a les explicacions del govern espanyol –que dona validesa als 18 espiats amb autorització judicial reconeguts pel CNI, entre ells el president Pere Aragonès– i ha fet pinya amb la ministra de Defensa, Margarita Robles. Però si ella ha justificat l’espionatge a l’independentisme, el líder del PSC el va arribar a qualificar d'"intolerable" i assegura que empatitza amb la “indignació” de les víctimes de Pegasus, a qui ha traslladat en públic i en privat la disposició a col·laborar per aclarir els fets.

Aquest doble discurs té per objectiu allunyar el PSC del conflicte obert entre ERC i el PSOE –algunes veus del partit, de fet, recelen en privat de la gestió que n’ha fet la Moncloa– i mantenir els ponts amb l’independentisme. I d’aquí les repetides crides a no "barrejar carpetes" i mantenir viu el diàleg, esperonant la celebració de la trobada entre Aragonès i Pedro Sánchez. "En un moment de divisió, Illa ha intentat posar-se sobre la melé", il·lustra una de les fonts consultades. Per això el també exministre es va dirigir visiblement enfadat al vicepresident, Jordi Puigneró, quan aquest li va preguntar dimecres passat al ple del Parlament si tenia coneixement de l’espionatge. "Saps que no", li va respondre l’ara cap de l'oposició.

Ha sigut precisament a la cambra catalana on s’ha intentat canalitzar algun gest cap a l’independentisme: els socialistes van donar suport a la presentació d’una denúncia pel Catalangate i també van intentar negociar –aquest cop sense èxit– alguns canvis en el redactat per signar la declaració de condemna de la junta de portaveus. Al ple de Barcelona, per contra, el grup que lidera Jaume Collboni no es va sumar a un text que rebutjava l’espionatge perquè no volia alimentar una "campanya d’atac" contra el govern espanyol. Aquí van pesar més els equilibris.

Amb la incògnita de si apareixeran més víctimes o es demostrarà en algun moment que el CNI va actuar en altres casos sense cobertura legal –Citizen Lab assenyala una seixantena d’afectats–, el PSC confia que el cas es desinflarà a mitjà termini i quedarà en una explosió controlada. Entre altres coses, argumenten internament, perquè Esquerra no té ara mateix una alternativa a la via del diàleg. A l’horitzó hi ha dues proves del cotó: el desenllaç de la reforma de la llei de política lingüística, que els republicans han de decidir si aproven amb el PSC i els comuns però sense el seu soci de govern, i els pressupostos de l’any que ve, que no és descartable que Illa s’ofereixi a pactar si la CUP i els comuns giren l’esquena a l’executiu.

L’impacte del futur de Junts

També caldrà veure l’impacte de la renovació al juny de la direcció de Junts, on el sector que encapçala Laura Borràs s’oposa als acords amb els socialistes. Arran de l’espionatge han sigut diverses les veus de l’òrbita de la presidenta del Parlament que han tornat a reclamar trencar el pacte a la Diputació de Barcelona, si bé al PSC dubten que s’arribi a materialitzar. "Es poden trobar que siguin els seus propis alcaldes els que no vulguin trencar", augura una veu socialista. Una altra cosa serà que la pressió de Junts porti ERC a tornar a vetar el PSC en benefici d’un bé més gran: l’estabilitat del Govern.

stats