Ministre de Cultura i Esports
Política 30/10/2021

Miquel Iceta: “Soc partidari de completar el traspàs de Rodalies”

7 min

El ministre de Cultura i Esports, Miquel Iceta, visita l’ARA després de veure com el govern espanyol salva el primer tràmit dels pressupostos amb ERC i el PNB.

Com porta el canvi de ministeri?

— Al principi no em va agradar perquè portava molt poc a l’anterior i deixar les coses a mitges trobo que és molt poc professional. Ara bé, un cop canviat i vist el que porto entre mans, la veritat és que ho estic disfrutant, si és que es pot dir que un càrrec polític permet gaudir.

Per què no hauria de poder gaudir?

— Perquè la pressió és molt gran. Però jo he decidit gaudir, intentar fer la feina el millor possible i deixar-ho millor que com ho vaig trobar.

Quin és el compromís amb les quotes del català a l’audiovisual?

— El que ha demanat ERC, que a mi em sembla raonable, és que es pugui protegir la producció en català, euskera i gallec. L’article 3 de la Constitució deixa claríssim que la promoció de les llengües espanyoles que no són el castellà també correspon a l’Estat. El que passa és que això implicarà una negociació i filar molt prim perquè estàs intentant regular interessos privats que a vegades són una mica contradictoris amb algunes demandes legítimes.

Quin percentatge seria just per a les llengües de l’Estat?

— No sé si els percentatges ho resolen tot. A mi què m’agradaria? Crec que hem apostat poc per la subtitulació. Hem de buscar una solució en la qual poden haver-hi quotes, hi pot haver subtitulació generalitzada i també hi ha d’haver negociació amb les grans plataformes perquè potser m’interessa més que les 20 superproduccions més importants estiguin disponibles en català, i potser això és menys que una quota però té més impacte.

¿Li preocupa el baix ús social del català?

— Sí, i de l’anglès, i del francès... i l’ús a vegades deficient que fem del català i del mateix castellà. Tenim molt camp per recórrer en l’aprenentatge i l’ús de les llengües. Només amb el que s’aprèn de llengua estrangera a l’escola per ara no n’hi ha prou. Sé que hi ha gent que pateix molt per la llengua, però a mi m’han arribat a dir que el català desapareixerà. El català pot i ha d’avançar, però no des de l’angoixa ni des de la suma zero.

¿Aquest acord és suficient per votar a favor dels pressupostos?

— És un primer pas importantíssim, però s’haurà de treballar més. En els pressupostos, quan un no té majoria absoluta, ha de fer un esforç, i això implica una negociació. Alguns volen presentar això com un xantatge, però és senzillament fals.

Quins incentius tenen els partits catalans per donar suport als comptes si després no s’executen?

— ¿Són bons o no, els comptes? Si és així, és una temeritat bloquejar-los.

Però per què no s’executen?

— També ens passa amb els de la Generalitat. És un mal comú.

¿Està a favor de completar el traspàs de Rodalies?

— Jo sí. Soc partidari de transferir totes aquelles coses en què des de la proximitat puguem garantir una millor gestió. Si en un moment determinat veiéssim que alguna competència està millor en mans de l’Estat que de la Generalitat, o al revés, hauríem de prendre la decisió pel bé del ciutadà.

Respecte a l’estatus polític, ¿també en el centre de tota decisió hi ha d’haver la ciutadania?

— Sempre. Portem decidint tota la vida, el que passa és que hi ha algú que diu que només vol decidir si marxa o es queda. Això és una visió molt limitant. A mi els referèndums no m’entusiasmen, i després de l’experiència del Brexit, encara menys.

Vostè va dir que si el 65% dels catalans volen la independència, la democràcia ha de trobar un mecanisme per habilitar-la.

— Tothom es va quedar amb la xifra. Si hi ha una gran majoria que vol una cosa, s’ha de fer per acostar-la. Ara som aquí? No. Hi serem? No porta camí. Per què? Perquè una decisió com la de la independència és molt divisiva. Per tant, hem de mirar si hi ha altres mecanismes per assolir els objectius de fons que es volen. Sempre he pensat que nosaltres hem de portar una discussió en termes d’autogovern i de finançament. Segurament podríem avançar molt més.

¿Vostès centraran la taula de diàleg en autogovern i finançament?

— És del que ens agradaria parlar. Però a la taula hi som tots i, per tant, ningú no pot prefigurar el resultat, ni condicionar l’agenda. Tothom té dret a tenir una posició i defensar-la. Estem molt millor que fa cinc anys. Amb els indults alguns van profetitzar la fi de la democràcia espanyola, però ara tothom reconeix que han servit per rebaixar la tensió.

Hi ha qui diu que un cop aprovats els comptes el PSOE ja no té incentius per mantenir la taula de diàleg.

— S’equivoquen.

¿S’està avançant en la negociació?

— Si la pregunta és quan tindrem resultats, jo no l’hi sé dir.

¿Resta legitimitat a la taula que no hi sigui JxCat?

— Com més representativa és la taula, millor. I com que es va decidir que era una taula entre governs, no deixa de ser una anomalia que un dels dos governs no estigui del tot representat. Seria impensable que per part del govern espanyol no hi hagués Podem o el PSOE.

JxCat no considera que hi hagués acord perquè fos entre governs.

— Jo pensava que sí. Tampoc veia gaire clar que fos entre governs, perquè la meva idea és que la taula entre governs és la Comissió Bilateral. Va ser ERC qui ho va demanar.

¿Es pot arribar a una solució sense solucionar la situació dels exiliats?

— Seria molt estrany que pels mateixos fets hi hagi gent que ha comparegut davant la justícia i gent que no. Això ho veig molt difícil de resoldre. Ara bé, en aquesta vida hi som per resoldre problemes i, per tant, si hi ha mecanismes per resoldre’ls, s’haurien de veure. Però jo crec que la compareixença davant de la justícia és inevitable i, si no, és molt difícil trobar cap mena de camí.

Vostè va defensar l’indult. ¿No creu ara que es poden defensar mesures per als exiliats?

— Jo ara no m’atreviria a formular un suggeriment, no el sé veure. No vol dir ni que no existeixi ni que algun dia no es pugui trobar. L’independentisme també haurà de mirar què pot fer per contribuir a aquesta distensió, perquè mentre hi hagi una temptació de tornar a una via unilateral tampoc s’està fent una bona contribució a aquest camí del retrobament.

¿El camí és la reforma constitucional que estudiarà Bolaños?

— Podria ser. Jo soc partidari d’una reforma constitucional que digui que Espanya és un estat federal. Ara bé, jo he de dir la veritat, i en aquests moments a Espanya no hi ha una majoria que pugui sostenir una reforma d’aquestes característiques. Per tant, mentrestant haurem de fer altres coses.

Iceta, aquest dissabte al carrer Diputació de Barcelona

¿S’aprovaran els pressupostos a Catalunya?

— Si és per nosaltres, l’1 de gener. És obvi que al Parlament hi ha majories que podrien donar suport als pressupostos, i és obvi que el PSC, si es vol que hi sigui, hi serà.

¿Com a ministre de Cultura li agradaria que Planeta tornés la seu a Barcelona?

— Sí, a mi m’agradaria que tots els que en van marxar tornin.

Els ho demanarà?

— A tots els dic que aquí s’hi està molt bé. Han de tornar, i perquè tornessin aniria molt bé que els que parlessin en nom de l’independentisme renunciessin a la via unilateral, que és el que va foragitar moltes empreses.

¿Tornaran els recursos a les institucions culturals catalanes?

— Han tornat molts en moltes institucions. En podrien rebre més? Segur. La Generalitat també podria posar més recursos. Estem augmentant les dotacions, i molt. Estem a punt de signar el programa de cocapitalitat amb Barcelona pel qual el ministeri posa 20 milions d’euros que qui decideix on van és l’Ajuntament.

Quan començaran les obres de la biblioteca provincial?

— Aquí a vegades també ens hem de fer alguna crítica, perquè hi ha hagut gent que ha dit que no vol una biblioteca de l’Estat a Catalunya. Ara el que tenim ja és el pressupost per començar, perquè hem d’enderrocar un tros d’un edifici i, per tant, això trigarà dos o tres anys. Però tenim les partides, el compromís i l’acord de les administracions.

Amb quin projecte?

— Ho haurem d’acordar. Estem disposats que sigui la Generalitat la que ens marqui el pas i el camí.

Quin és el seu objectiu amb la llei de mecenatge?

— Fer-la l’any vinent. Però tenim pendent una cosa que no és senzilla, que és una reforma fiscal general. Ja estem treballant amb la ministra d’Hisenda per encaixar-hi el mecenatge.

Què farem si el judici obliga a traslladar les pintures medievals del MNAC a Sixena?

— Nosaltres, acatar la resolucions judicials. Les administracions hem de fer perquè qualsevol decisió que s’ha d’acatar no es tradueixi en un deteriorament del bé que es vol protegir.

Vostè també és ministre d’Esports. Un dels temes clau és què passa amb aquests avals que obliguen el president del FC Barcelona a avalar amb 117 milions.

— Estem treballant per trobar una solució. Volem que el futbol estigui sanejat econòmicament i trobarem una solució, de la mateixa manera que veiem amb molt bons ulls l’ampliació de l’Espai Barça.

¿És optimista respecte a la candidatura Barcelona-Pirineus?

No es pot dir blat fins que no és al sac i ben lligat, però la candidatura Pirineus agrada. Ara bé, hem de presentar la proposta i hem de garantir que hi ha una majoria molt sòlida al darrere. Per tant, és molt rellevant l’opinió del Govern i de l’Ajuntament de Barcelona.

En quin punt està la professionalització del futbol femení?

— Està en un punt dolç però complicat. La decisió de professionalitzar-lo no té marxa enrere. Nosaltres volem que els clubs es posin d’acord, però si en un termini raonable no s’han posat d’acord, ens tocarà prendre les decisions a través del Consell Superior d’Esports.

stats