La independència pot garantir i millorar les pensions catalanes? Preguntes i respostes

BarcelonaTot just arrencar el procés sobiranista, hi va haver un argument que va començar a recórrer totes les intervencions dels representants estatals, fossin del nivell que fossin: "Catalunya no podria pagar les pensions en cas d'independència". Ràpidament, els estrategs del president de la Generalitat, Artur Mas, van detectar que aquest argument feia forat entre la població menys favorable a la constitució d'un estat a Catalunya. "Vam veure que això s'havia de combatre", rememoren aquests dies alts dirigents de Convergència. La confecció de la candidatura i del programa electoral de Junts pel Sí està pensada, sostenen veus consultades, per poder "ser a tot arreu i tractar totes les incògnites".

Les pensions són una d'aquestes incògnites que planen sobre l'electorat, i aquest dimecres la caravana de la candidatura s'ha desplaçat cap a Badalona –tercera ciutat de Catalunya, on fins fa quatre mesos governava el PP– per explicar que un estat independent "garanteix" i "pot millorar" les pensions. Oriol Amat, número set de Junts pel Sí i catedràtic d'economia a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), i Elisenda Paluzie, també catedràtica i número 72 de la llista CDC-ERC, han estat els encarregats d'explicar els números al públic congregat al Museu d'Història badaloní. Repassem els arguments de la candidatura sobiranista amb preguntes i respostes.

Per què estan garantides?

"Les cotitzacions que es recapten en cada moment serveixen per fer front a les pensions que s'han de pagar en cada moment", ha explicat Amat. Això vol dir que "les pensions de demà es pagaran amb els qui treballin demà". En altres paraules: la garantia d'aquestes prestacions és la proporció que hi ha entre les persones que cotitzen i les persones que han de rebre una pensió. Les dades a què s'aferra Junts pel Sí per "garantir" les pensions en un estat independent es basen en el superàvit que va tenir la Seguretat Social a Catalunya en el període 1995-2011, que va arribar a superar els 24.000 milions d'euros. Això equival a 3.200 euros per persona. En el mateix període, el dèficit a Espanya és de 1.753 euros per persona. De fet, a l'Estat només hi va haver superàvit entre el 2006 i el 2007, que coincideixen amb els anys de més bonança econòmica. A Catalunya hi va haver dèficit en els últims anys de la primera dècada d'aquest segle, especialment arran de l'augment de la taxa d'atur i, per tant, de la caiguda de ciutadans que cotitzaven.

Què passa en cas d'independència no pactada?

Aquest és un dels aspectes clau de l'argumentari de Junts pel Sí. La candidatura està convençuda que el "mandat democràtic" que surti dels comicis del 27-S a favor de la independència "obligarà" Europa i l'Estat a negociar. En cas que s'estableixin converses bilaterals –o trilaterals– per construir un estat a Catalunya, a la Generalitat li pertocaria un 16% del fons de reserva –concepte que es repassarà en el proper apartat–, és a dir, un total de 6.656 milions d'euros amb dades del 2014 a la mà. Ara bé: què passa si no hi ha negociació i la independència no és pactada? "Les pensions aniran a càrrec del pressupost del nou estat", ha apuntat Paluzie, que ha recordat que el guany fiscal del nou estat seria superior als 11.000 milions d'euros. Aquesta xifra consta al programa electoral de Junts pel Sí. Les pensions són l'estructura d'estat que més diners costaria a una nova administració catalana: 25.000 milions d'euros, segons la catedràtica.

Fons de reserva: hi ha una pensió al meu nom?

A Germà Bel, candidat de Junts pel Sí a Tarragona, li agrada dir que les pensions de cada ciutadà no estan guardades en "calaixets" en un edifici governamental de Madrid. "No hi ha una caixa a nom de Rubén García, per exemple, amb la quantitat total de la pensió que ha de rebre a dins. Això no va així", ha insistit aquest dimecres Mas, aprofundint en l'argument de Bel, també economista. Segons Paluzie, hi ha una concepció equivocada sobre què és el fons de reserva. "No és on estan guardades les nostres pensions. Es va crear amb els pactes de Toledo per guardar els diners dels anys amb superàvit per quan hagin de rebre les prestacions els fills del 'baby boom'", ha considerat. El fons de reserva té ara 41.600 milions d'euros. Se'n van treure 15.300 milions l'any passat per atendre altres necessitats.

Per què poden ser millors?

"L'economia catalana és una economia que, quan creix, ho fa més que a la resta de l'Estat. Sempre tenim menys atur que Espanya", ha explicat Mas. "Es generen més ingressos: la taxa d'ocupació és més gran i la cotització mitjana és superior. La població és menys envellida i hi ha una millor relació entre pensió i productivitat mitjana", ha ampliat Amat, més tècnic. L'eradicació del dèficit fiscal, que és d'una mitjana anual de 16.000 milions d'euros segons la candidatura –que fa servir les dades de la Generalitat–, hauria d'aportar més recursos a un hipotètic estat independent, que podria permetre's –sempre segons la candidatura– augmentar les partides socials.

L'Estat està obligat a pagar la pensió dels catalans?

Mas, Paluzie i Amat han insistit en un argument. Si un jubilat francès decideix traslladar-se a viure a Catalunya, qui s'encarrega de la seva pensió segueix sent l'administració francesa. I, per tant, si un treballador català ha estat cotitzant tota la seva vida a la Seguretat Social espanyola, és l'Estat qui està "obligat" a sufragar-l'hi. "Això no t'ho pots saltar, que no ens expliquin sopars de duro i que no ens amenacin", ha indicat Mas. El que sí que pot passar és que un "estat successor" –en aquest cas, Catalunya– se n'encarregui, ha apuntat el president. En cas que no hi hagi "successió voluntària", és l'Estat qui ha de pagar les pensions. "El dret a cobrar el tens visquis on visquis", ha raonat el líder de CDC.