Ernesto Ekaizer acusa Rajoy de confiar "en el departament criminal" de l'Estat per frenar el procés i Podem

BarcelonaEl periodista del diari El País, i un dels que ha tractat més de prop el cas Pujol, Ernesto Ekaizer, ha comparegut aquesta tarda a la comissió d'investigació sobre el frau fiscal, des d'on ha afirmat que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i també el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, “han arribat a la conclusió que el millor per a desactivar el procés sobiranista és confiar en el departament criminal del govern, que és el ministeri de l'Interior”. Un departament criminal que ha titllat de "clavegueres de l'estat" i que ha filtrat informacions, sovint creades en "al marge dels cursos oficials" per "treure'n rèdit polític".

De fet, Ekaizer ha afirmat que les filtracions del cas Pujol sempre han coincidit amb moments clau del procés sobiranista, i ha avisat que “els que filtren sempre són els mateixos”, en relació al departament que dirigeix Fernández Díaz. Ekaizer ha reclamat al ministre que “no sigui farsant” i admeti que està investigant Mas. “No passa res, que ho digui”, ha demanat. Ekaizer també ha dit que l'Estat vol frenar Podem per la "via criminal", uns mètodes que ha assegurat que "formen part del passat".

“És evident que les filtracions estan vinculades al procés sobiranista”, ha dit. Ha repassat, per exemple, que l'Estat “va defenestrar” l'exfiscal en cap a Catalunya, Martin Rodríguez Sol, quan va voler investigar l'origen d'un esborrany. Tot i que primer Fernández Díaz va assegurar que el document no havia estat elaborat per la UDEF, Ekaizer ha recordat que ahir al programa 'Salvados' de la Sexta, el ministre va retreure que l'esborrany de la UDEF “s'ha provat que és cert”, admetent, així, que l'havia elaborat aquest ens que depèn d'Interior.

Pujol va estendre un “capitalisme d'amiguets”

Ekaizer ha relatat que l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol va desenvolupar un “capitalisme d'amiguets”. Això consistia en estendre una “teranyina” entre el poder polític i el poder empresarial, d'una “simbiosi i una promiscuïtat sense precedents a l'estat espanyol”. Ho ha titllat també de “corrupció espontània” i de “estudi de laboratori”, i ha afirmat que el “capitalisme que va generar Pujol a Catalunya és un capitalisme especial”.

Aquest tipus de capitalisme “tenia expressió” en determinats contractes perquè “certs empresaris poguessin aconseguir determinades adjudicacions que sense aquest pagament no es farien”, en relació al “famós 3%” que Pasqual Maragall va retreure en seu parlamentària. De fet, ha reconegut que “és evident” que es va estendre una xarxa de cobrament de comissions “a l'empara del seu govern a la Generalitat”.

Ekaizer ha suggerit que aquestes pràctiques corruptes tenien la connivència de l'stablishment de l'Estat i en certa mesura dels mitjans de comunicació. Unes pràctiques que es van consolidar per la “llarga duració” dels governs de Pujol (23 anys).