Jorge Dioni: "El que planteja la dreta a Madrid és una revolució"

MadridJorge Dioni López (Benavente, 1974) és autor del llibre La España de las piscinas (Arpa, 2021), on teoritza sobre l’impacte de l’urbanisme en els comportaments polítics. Dioni és d'un petit poble de Zamora però parla català amb fluïdesa perquè va estudiar i treballar durant uns anys a Barcelona. A Madrid s'ha convertit en una de les plomes més esmolades a l'hora de desconstruir l'ayusisme.

Vostè un dia s’aixeca i descobreix que el seu barri, una urbanització de cases a Alcorcón, al sud de Madrid, ha votat en massa Ciutadans...

— Sí, això em va fer reflexionar perquè vaig veure un paral·lelisme molt clar entre els valors dels habitants d'aquest tipus d’urbanitzacions –jo els dic pauers (de PAU, Pla d'Actuació Urbanística)– i els valors que s’identificaven clarament amb el partit taronja.

Quins són aquests valors?

— Bàsicament és l’individualisme i el sentit de ser propietari de la teva illa personal. En aquestes zones es perd el sentit de la comunitat. Aquí la gent es busca la vida perquè no hi ha serveis públics i el que vols bàsicament és que l’habitatge no perdi valor. Per això el discurs contra el comunisme aquí fa forat. El discurs d’Ayuso és, en aquest sentit, molt semblant al de la dreta sud-americana.

I amb la desfeta de Ciutadans què vota ara aquesta gent?

— Una part ha anat al PP i una altra a Vox, sobretot la gent que viu en xalets independents, però molts han anat a l'abstenció, pel que he pogut veure.

Expliques que, en aquest sentit, Madrid és un laboratori.

— Sí, el gran error de l’esquerra és no haver vist que quan la dreta madrilenya arriba al poder, no planteja un simple canvi de govern de la Comunitat, sinó que amb Esperanza Aguirre posa en marxa una revolució. Tant ella com Javier Fernández-Lasquetty són admiradors de Margaret Thatcher i no es proposen sinó intervenir per canviar la societat. I això es fa en múltiples fronts, des de l’urbanisme a la gestió de la sanitat o l’educació.

¿És una revolució cultural?

— Sí, es tracta de passar de ser ciutadà a ser client. Ells són molt hàbils perquè construeixen hospitals allà on no n’hi ha, són nous i bonics, i a tu no t’importa si després la gestió és pública o privada. Ells creuen que la funció de l’administració no és protegir els febles o corregir excessos, sinó crear mercat. Pensa que a tot Madrid ara mateix hi ha plans urbanístics per construir 150.000 habitatges. Això equival a mig milió de persones, és com construir una Màlaga sencera.

En aquest context d’hegemonia cultural de la dreta, què significa la figura d’Ayuso?

— Ella connecta molt bé amb el sentiment de la gent durant la pandèmia. Madrid és una ciutat de serveis, necessita moviment, i el confinament mata aquest moviment. No és només la canya del bar. Jo ho veia al meu barri. Jo podia fer classes online però el meu veí ebenista o la perruquera estaven desesperats. Les eleccions van acabar sent un referèndum sobre si s’havia acabat la pandèmia, i ella el va guanyar de llarg.

Amb el conflicte de la sanitat s’ha vist obligada a rectificar...

— Sí, han tingut la sensació que havien accelerat massa. Això a Lasquetty li passa de vegades. Però encara que frenin o accelerin segons el moment, tenen molt clar el rumb.

¿Tens idea de què passarà a les pròximes eleccions a Madrid?

— No en tinc ni idea, la veritat, però sí que crec que el fenomen fan, del qual es beneficia Ayuso, tan aviat com ve se’n va. I ara ja no tenim pandèmia. En canvi sí que veig que està quallant el projecte de Més Madrid, que apareix com a més nou, sobretot entre els joves.