Els partits polítics podran enviar propaganda electoral per vies digitals als ciutadans sense el seu consentiment

BarcelonaLa nova llei de protecció de dades va passar ahir el seu últim tràmit parlamentari per a la seva aprovació. Entre les possibilitats que obrirà aquesta nova llei hi ha el fet que els partits polítics puguin enviar propaganda electoral als ciutadans a través de vies com el WhatsApp, el correu electrònic o les xarxes socials sense que es necessiti un consentiment previ dels usuaris. Les formacions polítiques ho podran fer durant el període de campanya electoral. Segons estableix la normativa en el seu article 58 bis, els partits polítics podran utilitzar "les dades personals" dels ciutadans que obtinguin "en pàgines web i altres fonts d'accés públic".

Ahir la cambra alta va aprovar aquesta llei, però ho va fer enmig de polèmica per la redacció, precisament, d'aquest punt de la normativa que afecta l'ús de les dades personals dels ciutadans amb finalitats polítiques. L'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) va manifestar poc abans que s'aprovés la normativa que la llei no permetrà el tractament de dades de les persones per elaborar perfils basats en opinions polítiques, tal com havien denunciat alguns juristes i col·lectius de la societat civil.

De tota manera, diversos grups amb representació a la cambra alta, especialment Units Podem, van ser crítics amb el text per les mancances que, defensen, té la redacció de la normativa quan es fa referència al rastreig de dades personals per part de partits. Així, la senadora Celia Cánovas va anunciar que el seu grup portarà al Tribunal Constitucional aquesta qüestió per tal d'exigir garanties que els ciutadans estaran realment protegits amb aquesta llei.

Els senadors de Compromís, EH Bildu i Nueva Canaria han votat també en contra pel mateix motiu, mentre que els grups majoritaris es van mostrar tranquils amb la redacció de la normativa i van criticar el canvi de posició dels parlamentaris que al Congrés havien donat suport a la llei. En la seva intervenció, la senadora socialista Begoña Nasarre va dir que aquesta llei és un "gran pas endavant" per garantir la seguretat jurídica dels ciutadans pel que fa a la protecció de les seves dades personals i situar una altra vegada el país al capdavant en aquesta matèria perquè s'inclouen en la norma una carta de drets digitals.

Una llei molt difusa i amb perills

La nova llei de dades diu que es podrà recollir informació i dades personals sobre opinions polítiques de la ciutadania, i que aquesta acció queda coberta per l'interès públic. Però, què es considera interès públic en aquests casos? Un tuit entre dos usuaris amb una opinió sobre l'1-O és interès públic? "El redactat és massa general, així que deixa la porta oberta a activitats que sense aquesta llei podrien ser il·lícites", critica el professor de dret a la UOC i expert en dret a internet Miquel Peguera, que per aquest motiu veu "molt perillosa" la nova llei.

"La llei és tan difusa que no sabem què faran amb aquestes dades. Se'n podrà fer ús durant els períodes electorals, però què passa amb la recopilació? La llei no diu que la recopilació sigui només per als períodes electorals", afegeix l'expert.

I a més, aquestes dades, d'on les agafaran? "De qualsevol lloc on estiguin publicades", assenyala Peguera. "La llei parla de 'dades obtingudes en pàgines webs i altres fonts públiques'. Això inclou des d'un blog, d'una pàgina de Facebook... Tot", diu l'expert. "Aquesta imprecisió es perillosa perquè obre la porta a tot tipus d'activitats que poden interpretar-se com a emparades din d'aquesta llei", insisteix.

Ara per ara, però, Peguera no creu que els partits comencin a enviar propaganda a través de WhatsApp. "Seria massa invasiu. Crec que el que passarà serà que els usuaris començaran a veure anuncis personalitzats que no veuen altres persones, perquè estan basats en les seves pròpies opinions polítiques", conclou.