La por del pacte del PSOE amb Podem s'estén a la premsa de Madrid

Portades de diari, vídeos i editorials se centren a assenyalar l'acord "nociu" amb Pablo Iglesias

Pedro Sànchez estrenyent la mà d'una tortuga ninja. En concret, Donatello, l'únic dels quatre rèptils animats que porta un antifaç lila. Casualitat que sigui justament el color emblemàtic de Podem. Sota la imatge, el titular: 'Amistats perilloses'. Què motiva un diari com l''ABC' a fer una portada així utilitzant una fotografia del líder del PSOE al Fitur? Ja fa dies que, a mesura que s'acosta la data del primer debat d'investidura al Congrés, alguns mitjans de comunicació espanyols intensifiquen les seves informacions en la línia d' advertir dels perills que suposaria un acord entre els socialistes i la formació que lidera Pablo Iglesias per formar govern .

I és que aquesta és una aliança que preocupa especialment els poders fàctics espanyols. Sobretot perquè es posen sobre la taula termes com ara dret a decidir, referèndum o procés constituent, que associen a la inestabilitat de l'Estat. En el cas de la portada d'aquest divendres de l''Abc', el rotatiu alerta que el suport del PNB a la investidura de Sánchez seria a canvi del reconeixement del dret a decidir d'Euskadi. També en aquesta línia, 'La Razón' avisa a la seva portada que el líder del PSOE negocia amb els nacionalistes bascos a canvi de cedir "el control dels presos d'ETA'. Dijous, aquest mateix diari i també un  vídeo emès a Antena 3 –tots dos mitjans, amb el grup Planeta a la propietat– situaven al bell mig del focus mediàtic una visita de Podem, la CUP i un familiar d'ETA a Veneçuela amb un avió pagat pel règim de Nicolás Maduro.

Fins i tot 'El País'  defensa avui en el seu editorial que Mariano Rajoy "no té res a oferir" a l'estat espanyol i que, per tant, el millor és que faci un pas enrere. Però, a la vegada, també apunta que Pedro Sánchez tampoc ha d'intentar formar govern i hauria de "renunciar a un pacte nociu". Un pronunciament que arriba en el mateix dia que el rei Felip VI es reuneix amb Iglesias, Sánchez i Rajoy per veure si hi ha alguna possibilitat d'acord per investir un president.

La situació política espanyola és insòlita des de la restauració de la democràcia. Com insòlit és també un ple del Congrés en el qual hi ha al voltant d'una setantena de diputats que han passat de l'activisme al carrer a les institucions provocant un sacseig en el bipartidisme fins ara imperant. El xoc és sobretot polític, però s'ha traslladat també en el tu a tu a la cambra. Els càrrecs electes de Podem han entrat al Congrés vestint amb la mateixa normalitat que ho han fet assistint a una manifestació o participant en una protesta de la PAH i això ha provocat, com a mínim, mirades encuriosides en un ecosistema més acostumat a les corbates i als vestits elegants que a la comoditat de les samarretes o els jerseis 'casual'.

Un bon exemple d'aquest xoc el va protagonitzar la vicepresidenta del Congrés, Celia Villalobos, que la setmana passada va arribar a dir en un programa de televisió: " Mentre les portin netes per no passar-me els polls, a mi em sembla perfecte que portin rastes". Posava veu, en bona part, a la cara de sorpresa de dirigents del seu partit amb la irrupció de Podem al Congrés. La de Rajoy, en concret, va ser portada fins i tot de l''ABC'. El president espanyol en funcions va ser fotografiat mentre estava assegut al seu escó i va passar per davant seu el diputat de Podem Alberto Rodríguez.

L'estètica del polític amb americana i corbata es va consolidar al segle XIX i encara segueix anquilosada en les institucions –en el cas de les dones el catàleg és molt més ampli–, però en els darrers anys els experts en comunicació política i estètica alerten que ha de prevaldre la coherència amb els valors que es vol representar, especialment en un moment de gran descrèdit de la política en el qual "oxigenar" la indumentària dels polítics pot ajudar a humanitzar-la. El xoc que viu ara el Congrés ja el va experimentar el Parlament quan la CUP va irrompre amb tres diputats l'any 2012. "La dignitat de la institució requereix una formalitat diferent", va dir l'aleshores presidenta del Parlament Núria De Gispert. Tres anys després, poc queda d'aquella estranyesa inicial. No deixa de ser, de fet, la por d'allò desconegut. Especialment quan el desconegut pot sacsejar l''establishment'.

Més continguts de