CAP AL 21-D
Política 01/12/2017

Podem porta el 155 al Tribunal Constitucional

La formació rebutja presentar el recurs amb el PDECat i ERC: “No ho necessitem ni ho volem”

Ot Serra / Núria Orriols
4 min
La portaveu de Podem al Congrés, Irene Montero, i el líder de la formació, Pablo Iglesias, conversant a la bancada de la cambra espanyola.

Madrid / BarcelonaUn mes després que el govern espanyol implementés l’article 155, i coincidint amb l’inici de la campanya de les eleccions imposades per Mariano Rajoy, Podem portarà un recurs dilluns que ve al Tribunal Constitucional contra la intervenció de l’autonomia catalana. Segons va explicar el portaveu d’En Comú Podem, Xavier Domènech, fa setmanes que els comuns treballaven en la millor fórmula per impugnar el que consideren una extralimitació de l’executiu espanyol amb la dissolució del Parlament i el cessament del Govern. Finalment l’han tirat endavant gràcies al suport de les confluències del partit lila, amb qui sumen 67 escons al Congrés -se’n necessiten un mínim de 50-. Ho faran sols, malgrat que el PDECat ha mostrat interès a presentar un escrit conjuntament.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Pablo Iglesias va anunciar ahir en declaracions als passadissos del Congrés que ja s’estaven recollint signatures dels seus diputats perquè dilluns es pugui portar el text a l’alt tribunal. El secretari general de Podem es va anticipar a l’anunci formal d’En Comú Podem, que va haver de córrer a explicar la notícia minuts més tard. El diputat Josep Vendrell va defensar que s’hagués impulsat el recurs sense el PDECat i ERC, als quals va considerar “corresponsables” de la situació: “No necessitem el suport de cap grup més ni tampoc el volem”.

Les paraules d’Iglesias també van agafar a contrapeu el PDECat, que de seguida va sortir a anunciar que estava treballant en un recurs al TC, admetent que necessitava el suport de Podem per assolir la xifra de diputats necessaris. Per això el coordinador de diputats i senadors del partit, Jordi Xuclà, va defensar presentar un únic recurs que aglutinés el màxim nombre de forces polítiques. Xuclà va anar més enllà i va assegurar que dimarts hi va haver una interlocució entre el PDECat i els comuns per consensuar-ne el contingut. Vendrell, al seu torn, va negar que fos així i va puntualitzar que En Comú Podem va deixar clar des del principi que la seva intenció era presentar el recurs tot sol.

El tercer en discòrdia, ERC, va celebrar la iniciativa de l’equip de Domènech. El portaveu al Congrés, Joan Tardà, va lamentar que no se’ls hi hagués convidat però va assegurar que no confiava gaire que la iniciativa prosperés. A més, va considerar que “arribava tard”, cosa que va vincular al “debat viu que hi ha dins de Podem”. Malgrat que Domènech va negar desavinences en el si de les confluències, Podem no va encaixar bé que els comuns tiressin pel dret i després reclamessin les signatures dels seus diputats per assolir la xifra mínima.

La decisió de Podem va sorprendre Rajoy, que la va qualificar d’“absurda” i va considerar que l’aplicació del 155 era el “mínim” que podia fer el govern espanyol. En tot cas, si admet a tràmit el recurs el TC s’haurà de posicionar sobre la qüestió, tot i que és altament improbable que suspengui cautelarment la intervenció.

Memorial de greuges

Per denunciar els efectes del 155, ahir entitats i sindicats van presentar un memorial de greuges arran de la intervenció de les finances i l’autogovern. “Volem fer visible el que implica el 155”, va dir el portaveu d’Òmnium, Marcel Mauri, acompanyat de representants de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya, del sindicat del món educatiu USTEC, de la Confederació de Desenvolupament, Pau i Drets Humans i de ServidorsCat, una nova plataforma de servidors públics que s’han organitzat per fer un inventari dels efectes del 155. Mauri va avisar que una bona part dels efectes de l’aplicació del polèmic article es notaran al llarg del 2018. Alhora, va denunciar la “indefensió” de l’administració pública davant el govern espanyol, que s’ha agafat com un “xec en blanc” l’aplicació del 155. Va remarcar que diversos constitucionalistes han afirmat que la interpretació que n’han fet des de Madrid no és constitucional i és “il·legítima”. Totes les entitats van coincidir a demanar que, després del 21-D, la intervenció s’aixequi immediatament.

Com afecta l’article 155 en el dia a dia?

Cessaments

La primera mesura va ser cessar el president, tots els consellers i un centenar d’alts càrrecs. La Moncloa també ha ordenat que la Generalitat informi del destí de tots els cessats en cas que tinguin un càrrec a l’administració i condiciona el sou dels exconsellers a l’acatament de l’article 155.

Control

La plataforma de treballadors públics ServidorsCat denuncia que s’han aturat tots els projectes de llei i que la Generalitat no es pot defensar d’un conflicte de competències. També que el 155 comporta més feina burocràtica perquè han de retre comptes de tot el que fan a Madrid.

Programes culturals

El món cultural i les entitats socials avisen de l’aturada de programes i el risc econòmic per la pèrdua de subvencions. La Confederació de Desenvolupament, Pau i Drets Humans xifra en deu milions els diners que les entitats estan pendents de cobrar abans de final d’any.

Educació

La USTEC afirma que arran del 155 no s’han complert els compromisos pressupostats en convocatòria de places. També denuncia el control de la Moncloa en les inspeccions a Ensenyament, l’“obsessió” d’acabar amb la immersió lingüística i l’ombra de dubte sobre el paper dels mestres.

stats