Política 13/04/2021

El PP planteja a Cs presentar-se junts a les municipals del 2023

Els populars insisteixen en la "reunificació" de l'espai de centredreta al voltant de les sigles conservadores

5 min
Alejandro Fernández i Pablo Casado en una imatge d'arxiu
Disponible en:

La batalla de Pablo Casado per reunificar la dreta no dona treva a Ciutadans. Dilluns el líder del PP va revelar públicament a Antena 3 que li va oferir tot a Inés Arrimadas –"i quan dic tot és tot"– perquè acceptés integrar el partit taronja a l'estructura dels conservadors. Fins i tot una "convergència" que passés per una "nova estructura entre les dues direccions", i va arribar a insinuar que hauria valorat convertir la presidenta de la formació en portaveu al Congrés. Aquest dimarts al matí, el secretari general del PP, Santi Rodríguez, ha insistit en aquesta estratègia, en aquest cas a Catalunya, i des de TV3 ha assegurat que el seu objectiu és "sumar esforços" amb Cs a les eleccions municipals del 2023.

Ho ha defensat com a necessari per superar el 5% dels vots, obtenir representació als ajuntaments i que es pugui incidir en la governabilitat de l'administració local, "no en una coalició, sinó una reunificació" de l'espai al voltant del PP, que és qui té un "projecte sòlid". Els populars van ser eloqüents sobre aquesta qüestió quan, després de descartar presentar-se amb Cs a les catalanes, van optar per fitxar com a número dos Lorena Roldán, que era cap de llista taronja fins que va ser substituïda per Carlos Carrizosa. A aquest fitxatge n'han seguit d'altres de sonats, com el del líder de Cs al País Valencià, Toni Cantó (encara que finalment no es podrà presentar a les eleccions madrilenyes del 4 de maig), o el del secretari d'organització en època d'Albert Rivera, Fran Hervías.

Precisament, aquesta és l'estratègia que volen mantenir des de la cúpula dels conservadors a Catalunya: l'anomenada "reunificació" del centredreta al voltant del PP a través de l'absorció de càrrecs de Ciutadans. És un dels objectius de la reestructuració interna del partit de fa unes setmanes perquè, segons ha dit el líder Alejandro Fernández en diverses ocasions, fa temps que truquen a la porta del PP diversos membres de Ciutadans, entre els quals regidors de la formació. La nova direcció conservadora a Catalunya té entre les seves mans dissenyar un pla per absorbir tots els quadres taronges que vulguin fer el pas i les municipals del 2023 són una de les fites per aconseguir-ho.

Fonts de la cúpula popular expliquen que les persones de Ciutadans que es vulguin integrar al PP hauran "d'entendre's" amb els quadres de la formació conservadora al territori, tot i que admeten que la fórmula per absorbir-los dependrà de cada municipi i de la implantació que tingui cada una de les formacions. La direcció es dona aquests dos anys de marge fins al 2023 per teixir tota aquesta estratègia i no preveuen que tot plegat pugui comportar canvis a curt termini als ajuntaments fins que no es convoquin les noves eleccions. "Ara hem de fer partit, partit i partit", afirmen les mateixes fonts. I és que la formació va quedar desmantellada al territori després de les eleccions municipals del 2019, quan va perdre 147 regidors. La crisi es va agreujar arran dels mals resultats del 14-F -el PP es va quedar amb 3 diputats al Parlament-, quan moltes veus van fer sentir les seves crítiques a Alejandro Fernández per la gestió de la campanya i del partit en els últims mesos.

Preguntada per aquesta qüestió en roda de premsa al Congrés, la portaveu del PP, Cuca Gamarra, ha assegurat "desconèixer" els plans del PP a Catalunya per presentar-se al costat de Ciutadans a les properes eleccions municipals. Amb tot, el mateix Casado admetia dilluns que lidera una opa hostil contra la formació taronja després que Cs "trenqués" amb ells: "Volien pactar amb Pedro Sánchez i han intentat trencar un govern com el de Castella i Lleó, que anava molt bé". Cs sempre ho ha negat i, de fet, no va donar suport a la moció de censura presentada pel PSOE. Aquest dimarts Arrimadas ha advertit als conservadors des de RNE: "Ciutadans no està en venda, ni jo em venc per un càrrec". Fonts de la direcció de Cs neguen que Casado oferís un càrrec a Arrimadas ni una integració de les dues executives. "El que ha pretès el PP no és defensar interessos comuns al PP i Cs, sinó senzillament buscar quedar-se amb els votants d'un espai polític que no poden defensar", assenyalen aquestes fonts.

Però en el pols per ocupar l'espai de centredreta sembla que el PP guanya força, sobretot a causa del debilitament de Cs. Molt lluny queda l'abril del 2019, quan Albert Rivera buscava fer el sorpasso als conservadors i, tot i no aconseguir el seu objectiu, es va quedar a poc més de 200.000 vots dels conservadors. Amb l'arribada d'Inés Arrimadas a la presidència del partit, el partit taronja no ha deixat de perdre força –la primera trompada se la va donar el mateix Rivera el novembre del 2019–. Malgrat la patacada del 10-N, que va deixar la formació amb només deu diputats al Congrés, el partit encara comptava amb presència en quatre governs autonòmics i una ciutat autònoma, i liderava l'oposició a Catalunya –lloc conquerit per la mateixa Arrimadas–. El fracàs del 14-F, en què van perdre trenta escons a Catalunya, i l'avançament electoral a Madrid –a instàncies de la presidenta Isabel Díaz Ayuso– els va deixar amb presència en només dos governs autonòmics i una ciutat autònoma.

D'aquests, almenys un no és afí a la cúpula taronja: el vicepresident de Castella i Lleó, Francisco Igea, es va presentar contra Arrimadas a les primàries i ha liderat el sector crític de la formació. Amb la remodelació de l'executiva que va fer el 15 de març, la líder taronja va optar per deixar-lo fora. Sí que hi va incloure Juan Marín, vicepresident d'Andalusia, una de les veus crítiques que havia reclamat més poder de decisió pel que fa a l'estratègia del partit. També va expressar incomoditat la vicealcaldessa de Madrid, Begoña Villacís, que governa en coalició amb el PP i mantenia una bona relació amb Ayuso. Ella també va ser inclosa a la direcció.

En paral·lel, una de les últimes decisions d'Arrimadas ha consistit en expulsar de les files de Cs el president de Melilla, Eduardo de Castro, per haver incomplert les directrius del partit ocultant la seva condició d'imputat en un procediment penal. Amb aquest gest contundent, la líder de Cs va reforçar el perfil de lluita contra la corrupció amb què va justificar la presentació d'una moció de censura a Múrcia, que finalment va fracassar. Però també li ha fet perdre el control de la ciutat autònoma. Mentrestant, el temor de Cs és quedar-se sense representació a l'Assemblea de Madrid, cosa que els ha portat a un canvi de candidat –el cap de llista és Edmundo Bal en lloc d'Ignacio Aguado–. Diverses veus crítiques apunten que un mal resultat pot significar la mort del partit: una part del sector socialdemòcrata es planteja buscar els avals suficients per forçar un congrés extraordinari que obligui a refundar Cs, encara que de moment els quadres estan a l'expectativa fins després del 4-M.

stats