El PP treu 45.000 persones al carrer contra l'amnistia a dos dies que l'aprovi el Congrés

MadridFa quatre mesos el PP convocava la primera protesta al carrer contra el que a finals de setembre encara era només una possibilitat. A 48 hores de la votació al Congrés d'una llei d'amnistia que ja ha pres forma i està a punt d'aprovar-se, els populars han tornat a sortir al carrer per denunciar els pactes del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, amb l'independentisme. La d'aquest diumenge no ha estat la més multitudinària de les concentracions que s'han anat repetint en els últims mesos, tot i que cal dir que el PP va fer la convocatòria en solitari, amb un format similar al de la primera. Els populars la van convocar com a reacció a l'acord PSOE-Junts per facilitar l'aprovació dels primers decrets de la legislatura, que van considerar una "extorsió". "Espanya no es ven", ha defensat el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, davant 45.000 persones congregades a la plaça d'Espanya de Madrid, segons la Delegació del govern espanyol –70.000 segons el PP.

Una xifra que queda lluny de les 170.000 que van aplegar entitats espanyolistes a mitjans de novembre a la plaça de Cibeles, però que supera la de la concentració de finals de setembre, quan 40.000 persones van sortir a protestar a l'avinguda de Felip II. Aquest diumenge s'hi han repetit unes imatges que ja s'han convertit en habituals: un mar de banderes espanyoles i europees, pancartes contra Sánchez i l'amnistia i els crits ja recurrents de "Puigdemont a la presó" o "M'agrada la fruita". Feijóo ha reivindicat un cop més que "mai un partit polític havia tret tanta gent al carrer" com ha fet el PP en els últims mesos i ha advertit que ho continuarà fent en els mesos que vindran.

El líder dels populars ha assegurat que l'etapa de Sánchez al capdavant del govern espanyol serà només un "parèntesi" en la història d'Espanya i quedarà per al record que hi va haver "un poble que va resistir i es va rebel·lar". "Rescatarem democràticament aquest país", ha afirmat. Feijóo s'ha rodejat de pràcticament tots els seus barons autonòmics, inclòs el president del PP català, Alejandro Fernández, una figura incòmoda per a Génova. També l'han acompanyat els expresidents del govern espanyol i del PP José María Aznar i Mariano Rajoy, que ha reaparegut amb el líder del partit després que se l'assenyalés per l'operació Catalunya i que la direcció dels populars no sortís en la seva defensa.

"No hi ha terrorisme bo o dolent"

Totes les intervencions han fet referència a l'esmena pactada entre PSOE, ERC i Junts a la llei d'amnistia que especifica que quedaran exculpats els delictes de terrorisme sempre que no hi hagi una "intenció directa" de "vulnerar els drets humans", un redactat que busca blindar-la per a Tsunami Democràtic i els CDR. No només ho ha criticat Feijóo, que ha tornat a defensar que "no hi ha terrorisme bo o dolent" i que ha demanat un aplaudiment per a les forces de seguretat de l'Estat; també hi han fet referència la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, i l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, amb paraules més dures que Feijóo.

Ayuso ha criticat que el PSOE "normalitza el crim perquè pacta amb el crim". La líder del PP madrileny ha sortit en defensa del magistrat de l'Audiència Nacional que instrueix la causa de Tsunami Democràtic, Manuel García-Castellón. "Gràcies per estar a l'altura en moments difícils", ha dit Ayuso, que ha lloat els jutges que "investiguen i fan complir la llei tot i estar perseguits pel govern i la seva maquinària". En línia amb la tesi de García-Castellón, que ha reaccionat al retoc de la llei d'amnistia especulant sobre si els manifestants d'Urquinaona volien matar policies que van resultar ferits, Almeida ha defensat que en aquestes protestes del 2019 a Barcelona hi va haver terrorisme. "Els terroristes han d'estar a la presó", ha assegurat.

L'alcalde de Madrid ha instat Sánchez a "mirar als ulls" els policies que van resultar ferits i dir-los que "ara els abandona i els deixa tirats". "Digue'ls que les seves lesions, la seva incapacitat permanent i el seu dolor físic i moral no serveixen per a res i que no t'importen", ha dit Almeida visiblement enfadat. L'ofensiva judicial i política de la dreta contra l'amnistia continuarà en les pròximes setmanes, quan la norma passarà al Senat, on els populars tenen majoria absoluta. El PP retardarà dos mesos l'aprovació definitiva de la norma gràcies a la reforma del reglament que va impulsar, però alguns dels manifestants han reclamat a crits a Feijóo que vagi més enllà del marge legal que té i "l'aturi" directament.

És una reclamació que també ha fet Vox reiteradament. El president del partit d'ultradreta, Santiago Abascal, ha tornat a censurar l'estratègia del PP, que creu que "genera confusió" i no és prou dura. En una atenció als mitjans a Vigo, Abascal ha excusat que Vox no hagi assistit a la protesta perquè ha estat "un míting" del PP. El PSOE, per la seva banda, ha criticat que el PP s'ha mobilitzat "des de l'odi, la rancúnia i el greuge per deslegitimar i reclamar el poder". Són paraules de la nova portaveu socialista, Esther Peña, en un acte preelectoral també a Galícia.

Junts demana més canvis

El debat sobre les esmenes a l'amnistia encara és viu entre els aliats de la majoria plurinacional. N'ha fet menció la presidenta de Junts, Laura Borràs, des d'Igualada, on ha assegurat que el seu partit treballarà "fins al temps de descompte" per poder incorporar "totes les esmenes que encara estan vives" a la llei, entre les quals la que pretén incloure els afectats per la guerra bruta contra l'independentisme. En la mateixa línia, Gonzalo Boye, advocat de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, ha alertat en una entrevista a Vilaweb que l'actual redactat té una esquerda que farà "caure molta gent".